Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

aberració de la llum

Astronomia
  • ca
    aberració de la llum f
  • es
    aberración de la luz f
  • en
    aberration of light n
  • en
    astronomical aberration n
  • en
    stellar aberration n
  • Desplaçament aparent de la posició d'una estrella causat pel moviment orbital de la Terra al voltant del Sol i per la finitud de la velocitat de la llum. Com a conseqüència d'aquest efecte òptic, moltes estrelles semblen descriure, al llarg de l'any, una petita el·lipse al voltant de la seva posició mitjana. James Bradley la va descobrir l’any 1729 i la va utilitzar per mesurar la velocitat de la llum.

ablació Astronomia

ablació

Astronomia
  • ca
    ablació f
  • es
    ablación f
  • en
    ablation n
  • Pèrdua de massa que experimenta un objecte (generalment, un meteoroide) per sublimació o fusió de la seva superfície com a conseqüència de l'escalfament generat per les col·lisions atòmiques amb l'atmosfera terrestre que tenen lloc a altures entre els 120 i els 70 km. Aquest procés produeix la fase lluminosa anomenada meteor.

analema Astronomia

analema

Astronomia
  • ca
    analema m
  • es
    analema m
  • en
    analemma n
  • Figura en forma de vuit que s'obté enregistrant, cada dia a la mateixa hora durant un any, la posició del Sol en el cel. La figura és el resultat, per una banda, de la variació de l'altura del Sol al llarg de l'any i, per l'altra, de la velocitat no uniforme del Sol deguda a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del pla de l’eclíptica i a l’el·lipticitat de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol (això últim dóna lloc a la variació de l’equació del temps al llarg de l’any).

anell B Astronomia

anell B

Astronomia
  • ca
    anell B m
  • ca
    anell brillant m
  • es
    anillo B m
  • es
    anillo brillante m
  • en
    B ring n
  • en
    bright ring n
  • L'anell més brillant dels tres anells principals de Saturn (A, B i C) visibles des de la Terra. És l'anell central i està separat de l'anell A per la divisió de Cassini. Té una amplada de 25.500 km. Com la resta d'anells principals, està constituït per desenes de milers d’anells molt prims amb una gran concentració de partícules, formats per ones de densitat espiral que es propaguen en el pla dels anells.