Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

anell d’Einstein Astronomia

anell d’Einstein

Astronomia
  • ca
    anell d’Einstein m
  • es
    anillo de Einstein m
  • en
    Einstein ring n
  • Lent gravitatòria en què la imatge de la font es distorsiona i forma un anell lluminós al voltant de la lent. Es produeix només quan la font de llum llunyana i el cos més proper que actua com a lent gravitatòria estan sobre la mateixa línia de visió. En aquest cas diem que tenim una lent gravitatòria perfecta.

anell E Astronomia

anell E

Astronomia
  • ca
    anell E m
  • es
    anillo E m
  • en
    E ring n
  • Sistema d’anells extremament dèbil i tènue descobert per les naus Voyager juntament amb els anells D i G. Es localitza a la part més externa de Saturn, a l’altura de l’òrbita del satèl·lit Encelade, i es creu que els guèisers d’aigua d’aquesta lluna poden ser l’origen de les partícules de gel de l’anell.

anell F Astronomia

anell F

Astronomia
  • ca
    anell F m
  • es
    anillo F m
  • en
    F ring n
  • Anell de Saturn situat uns 4.000 km més enllà de la vora exterior de l’anell A i descobert per la sonda Pioneer 11 l’any 1979. Les naus Voyager van mostrar que l’anell F consisteix en un trenat de fils, d’uns 10 km de secció, probablement produït per la interacció gravitatòria de les petites llunes situades a l’interior d’aquest anell.

anell planetari Astronomia

anell planetari

Astronomia
  • ca
    anell planetari m
  • es
    anillo planetario m
  • en
    planetary ring n
  • Qualsevol de les bandes lluminoses que envolten alguns planetes constituïdes per una gran quantitat de partícules sòlides, probablement roques amb diàmetres entre un i mil metres, situades dins el límit de Roche. S’ha calculat que el sistema d’anells de Saturn, el més espectacular del sistema solar, té una massa de només un 1 % de la massa de la Lluna.

anomalia sud-atlàntica

Astronomia
  • ca
    anomalia sud-atlàntica f
  • es
    anomalía sudatlántica f
  • en
    South Atlantic anomaly n
  • Regió sobre l’oceà Atlàntic sud en què el cinturó interior de Van Allen és particularment proper a la superfície terrestre. L’excés de partícules energètiques, elèctricament carregades, que es generen representa un problema per als satèl·lits en òrbita al voltant de la Terra.