Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

interferometria Astronomia

interferometria

Astronomia
  • ca
    interferometria f
  • es
    interferometría f
  • en
    interferometry n
  • Utilització d’un interferòmetre per millorar la resolució de les imatges astronòmiques. Un computador analitza com s’interfereixen els senyals rebuts per cada telescopi i reconstrueix una imatge detallada del camp de visió comú. Aquesta tècnica és actualment viable per a les radioones i les longituds d’ona infraroges. Aviat ho serà també en el visible.

ionosfera Astronomia

ionosfera

Astronomia
  • ca
    ionosfera f
  • es
    ionosfera f
  • en
    ionosphere n
  • Capa de l’atmosfera terrestre, situada per sobre de la mesosfera, que s’estén entre els 80 km i els 550 km d’altura sobre la superfície de la Terra, i que està considerablement ionitzada (les partícules gasoses són una combinació de molècules, àtoms i ions), per al qual cosa condueix l’electricitat. La ionosfera reflecteix radioones en un ampli rang de freqüències. És també la regió on es formen les aurores.

keplerià Astronomia

keplerià

Astronomia
  • ca
    keplerià -ana adj
  • es
    kepleriano -na adj
  • en
    Keplerian adj
  • Relatiu o pertanyent a Johannes Kepler i les seves lleis del moviment planetari. En els conceptes d’ús freqüent com ara òrbites o corbes de rotació keplerianes, l’adjectiu indica que les velocitats orbitals disminueixen amb l’arrel quadrada de la distància al centre de rotació.

lent gravitatòria Astronomia

lent gravitatòria

Astronomia
  • ca
    lent gravitatòria f
  • ca
    lent gravitacional f
  • es
    lente gravitatoria f
  • es
    lente gravitacional f
  • en
    gravitational lensing n
  • Efecte relativista induït sobre la imatge d’un objecte distant per un objecte massiu situat en primer pla, consistent en la deflexió dels raigs de llum del primer pel camp gravitatori del segon, de manera que distorsiona la geometria de l’espaitemps. La imatge de l’objecte distant pot desdoblar-se en dues o més imatges separades (lent gravitatòria forta) o, simplement, deformar-se (lent gravitatòria dèbil).