Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

nebulosa d’absorció

Astronomia
  • ca
    nebulosa d’absorció f
  • ca
    nebulosa fosca f
  • es
    nebulosa de absorción f
  • es
    nube oscura f
  • es
    nebulosa oscura f
  • en
    absorption nebula n
  • en
    dark cloud n
  • en
    dark dust cloud n
  • en
    dark nebula n
  • Nebulosa de l’espai interestel·lar, de forma irregular, que absorbeix la llum dels estels situats al darrere. Aquestes nebuloses, amb una grandària d’uns quants parsecs i densitats habituals de desenes o centenars de milions de partícules per m3 , contenen gas i pols en una proporció d’aproximadament 1012 àtoms de gas per cada partícula de pols.

nebulosa d’emissió

Astronomia
  • ca
    nebulosa d’emissió f
  • es
    nebulosa de emisión f
  • en
    emission nebula n
  • Nebulosa brillant de gas calent interestel·lar. El gas brilla per l’efecte ionitzador d’una estrella jove propera. Com que aquest gas es compon sobretot d’hidrogen, que emet predominantment en la regió vermella de l’espectre a través de la ratlla Hα, la radiació de les nebuloses d’emissió té un característic to vermellós.

neutrí Astronomia

neutrí

Astronomia
  • ca
    neutrí m
  • ca
    neutrino m
  • es
    neutrino m
  • en
    neutrino n
  • Partícula elemental de massa molt petita i sense càrrega elèctrica, que és un dels productes de les reaccions de fusió termonuclear que es produeixen a l’interior de les estrelles. Els neutrins es mouen a velocitats properes a la velocitat de la llum i gairebé no interactuen amb la matèria ordinària. Segons el model estàndard de la física de partícules hi ha tres tipus de neutrins: electró, muó i tau. Inicialment es pensava que els neutrins no tenien massa i que, per tant, els seus tipus eren fixos. Els neutrins podrien arribar a representar fins a un 10 % de la matèria fosca de l’Univers. Vegeu també oscil·lació de neutrins.

nombre de Wolf Astronomia

nombre de Wolf

Astronomia
  • ca
    nombre de Wolf m
  • es
    número de Wolf m
  • en
    Wolf number n
  • Índex que mesura l’activitat solar diària, proposat per Rudolf Wolf el 1852. Consisteix a comptar tant el nombre total de taques solars com el nombre de grups en què aquestes s’apleguen, ja que cap d’aquestes quantitats per separat és una mesura satisfactòria de l’activitat solar.

nova Astronomia

nova

Astronomia
  • ca
    nova f
  • es
    nova f
  • en
    nova n
  • Estrella que experimenta un augment sobtat de la seva resplendor que pot implicar un increment de la lluminositat fins a un factor 10.000. Una nova és el resultat d’una combustió explosiva en la superfície d’una nana blanca d’un sistema binari, causada per l’acumulació de matèria procedent de l’atmosfera de l’altre component del sistema binari.

nucleosíntesi estel·lar

Astronomia
  • ca
    nucleosíntesi estel·lar f
  • es
    nucleosíntesis estelar f
  • en
    stellar nucleosynthesis n
  • Formació d’elements químics que es produeix a l’interior de les estrelles. Tots els elements químics de l’Univers, exceptuant l’hidrogen, una part important de l’heli i petites fraccions d’alguns altres elements lleugers, són resultat de la nucleosíntesi estel·lar.