Diccionari d’astronomia

primera llei de Kepler

Astronomia

• ca
  primera llei de Kepler f
• es
  primera ley de Kepler f
• en
  Kepler’s first law n
• Primera de les lleis del moviment planetari de Johannes Kepler, que estableix que cada planeta es mou al voltant del Sol en una òrbita el·líptica amb el Sol en un dels seus focus.

primera llei de Newton

Astronomia

• ca
  primera llei de Newton f
• ca
  primera llei del moviment f
• ca
  primera llei de la dinàmica f
• ca
  llei de la inèrcia f
• es
  primera ley de Newton f
• es
  primera ley del movimiento f
• es
  primera ley de la dinámica f
• es
  ley de la inercia f
• en
  Newton’s first law n
• en
  first law of motion n
• en
  first law of dynamics n
• en
  law of inertia n
• Primera de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que, en absència de forces externes, un cos es manté en repòs o es mou a velocitat constant seguint una trajectòria rectilínia.

primera llum

Astronomia

• ca
  primera llum f
• es
  primera luz f
• en
  first light n
• Primera observació feta amb un telescopi acabat de construir.

principi antròpic

Astronomia

• ca
  principi antròpic m
• es
  principio antrópico m
• en
  anthropic principle n
• Postulat segons el qual un cert nombre de fets sobre paràmetres dels models teòrics actuals que descriuen la natura es poden explicar assumint que aquests paràmetres són nombres aleatoris subjectes a la restricció que a l’Univers existeix una forma intel·ligent de vida basada en el carboni.

principi cosmològic

Astronomia

• ca
  principi cosmològic m
• es
  principio cosmológico m
• en
  cosmological principle n
• Postulat que engloba les dues hipòtesis bàsiques de la cosmologia, a saber, l’Univers és isòtrop i homogeni a escales suficientment grans.

principi cosmològic perfecte

Astronomia

• ca
  principi cosmològic perfecte m
• es
  principio cosmológico perfecto m
• en
  perfect cosmological principle n
• Postulat de la teoria de l’estat estacionari que afirma que l’aparença de l’Univers no és solament independent de la posició de l’observador i de la direcció de l’observació, sinó també del temps en què es fa l’observació.

principi d’equivalència

Astronomia

• ca
  principi d’equivalència m
• es
  principio de equivalencia m
• en
  principle of equivalence n
• en
  equivalence principle n
• Postulat de la relativitat general que estableix l’equivalència entre gravetat i acceleració.

principi d’exclusió de Pauli

Astronomia

• ca
  principi d’exclusió de Pauli m
• es
  principio de exclusión de Pauli m
• en
  Pauli exclusion principle n
• Postulat que afirma que dos fermions idèntics no poden tenir (dins dels límits del principi d’incertesa) la mateixa posició i velocitat.

principi d’incertesa de Heisenberg

Astronomia

• ca
  principi d’incertesa de Heisenberg m
• es
  principio de incertidumbre de Heisenberg m
• en
  Heisenberg uncertainty principle n
• Postulat de la mecànica quàntica que afirma que no podem conèixer amb exactitud i simultàniament la posició i la velocitat d’una partícula.

principi de censura còsmica

Astronomia

• ca
  principi de censura còsmica m
• es
  principio de censura cósmica m
• en
  cosmic censorship principle n
• Postulat que declara que la natura amaga qualsevol singularitat, com ara un forat negre, dins d’un horitzó d’esdeveniments que l’aïlla de la resta de l’Univers.

problema de l’horitzó

Astronomia

• ca
  problema de l’horitzó m
• es
  problema del horizonte m
• en
  horizon problem n
• Problema conceptual del model estàndard del Big Bang associat al fet que regions de l’Univers tan allunyades entre si que, atesa l’edat actual de l’Univers, no han tingut temps d’intercanviar informació, presenten, malgrat tot, propietats molt similars.

problema de la planor

Astronomia

• ca
  problema de la planor m
• es
  problema de la curvatura nula m
• en
  flatness problem n
• Problema conceptual del model estàndard del Big Bang, que no és capaç d’explicar per què la densitat observada de l’Univers és tan pròxima a la densitat crítica.

problema del moment angular

Astronomia

• ca
  problema del moment angular m
• es
  problema del momento angular m
• en
  angular momentum problem n
• Problema plantejat pel fet que el Sol, amb una massa 1000 vegades més gran que la de tots els planetes junts, posseeixi solament un 0,3 % del moment angular total del sistema solar.

problema dels neutrins solars

Astronomia

• ca
  problema dels neutrins solars m
• es
  problema de los neutrinos solares m
• en
  solar neutrino problem n
• Antiga discrepància entre el nombre teòric de neutrins emesos pel nucli del Sol i el nombre de neutrins observats, que era aproximadament un terç. Vegeu també oscil·lació de neutrins.

procés isoterm

Astronomia

• ca
  procés isoterm m
• es
  proceso isotermo m
• en
  isothermal process n
• Procés que té lloc a temperatura constant.

procés triple α

Astronomia

• ca
  procés triple α m
• ca
  procés triple alfa m
• es
  proceso triple α m
• es
  proceso triple alfa m
• en
  triple-α process n
• en
  triple-alpha process n
• Generació del carboni 12 mitjançant la fusió termonuclear de tres nuclis d’heli 4 (partícules α).

producció de parelles

Astronomia

• ca
  producció de parelles f
• es
  producción de pares f
• en
  pair production n
• Procés físic en què dos fotons es transformen en una partícula i la seva antipartícula corresponent. El tipus de partícula produït depèn de l’energia (la freqüència) dels fotons.

prolat

Astronomia

• ca
  prolat -a adj
• es
  prolato -ta adj
• en
  prolate adj
• Dit d’un objecte tridimensional més gran en una dimensió que en les altres dues. Per exemple, una pilota de rugbi. Vegeu també oblat.

protó

Astronomia

• ca
  protó m
• es
  protón m
• en
  proton n
• Partícula elemental amb càrrega elèctrica positiva que està present en tots els nuclis atòmics. El nombre de protons del nucli d’un àtom indica quin tipus d’àtom és.

protoestel

Astronomia

• ca
  protoestel m
• ca
  protoestrella f
• es
  protoestrella f
• en
  protostar n
• 1. Estel en les etapes inicials de la seva formació. 2. Part central d’un fragment de gas que està col·lapsant i que és suficientment calent i dens com per ser opac a la radiació pròpia.