Diccionari de fiscalitat

© Autoria: Grup d’Innovació Docent en Economia dels Impostos (GIDEI). Departament d’Economia (Secció d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola). Universitat de Barcelona.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2021 (Primera edició: 2015)

Primera edició (en línia): 2015
Segona edició: 2021

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialistes (GIDEI)

Mercè Costa (coordinadora)
Clara Camps
Josep M. Duran
Àlex Esteller
Marta Espasa
Jordi Jofre
Daniel Montolio
Pilar Sorribas
Pere Taberner
Javier Vázquez

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Elisabet Solé (tècnica del PAU d’Economia i Empresa)

En tasques diverses de suport

Xènia Giménez, Laura Farré, Lidia Arroyo (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

Els especialistes són responsables de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari està pensat per ser un recull continuat del repertori de conceptes sobre la fiscalitat i els seus fonaments que es poden trobar habitualment en el tractament d’aquesta matèria, amb entrades en tres llengües: català, castellà i anglès.

La matèria fiscal té un costum molt arrelat d’utilitzar la terminologia anglesa, fet comprensible ja que una bona part de la lectura fiscal s’ha basat en obres escrites en aquesta llengua. Per això és útil i convenient completar el bagatge terminològic amb les versions catalana i castellana dels conceptes.

La idea del diccionari va sorgir de l’equip de professors components del Grup d’Innovació Docent en Economia dels Impostos (GIDEI), grup d’innovació docent consolidat de la Universitat de Barcelona, tots ells docents de la matèria en diverses assignatures impartides pel Departament d’Economia (Secció d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola) de la Universitat de Barcelona. La finalitat és posar en mans dels alumnes i estudiosos un lèxic bàsic de termes fiscals com una eina més de suport i acompanyament en l’aprenentatge de la fiscalitat.

El projecte es va iniciar en el marc del Programa de Millora i Innovació Docent de la Universitat de Barcelona (PMID) amb una versió inicial consultable des del Campus Virtual per a les assignatures corresponents, i s’ha finalitzat amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que s’han encarregat de l’aplicació de la metodologia terminològica (compleció i revisió de termes) i l’edició en línia.

La darrera actualització important d’aquest diccionari és del setembre de 2021, en què s’han incorporat noves entrades i s’han revisat totes les anteriors. Seran ben rebudes les observacions i noves aportacions que puguin ampliar, millorar i enriquir aquest repertori.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Fiscalitat (270)

condició de Samuelson

Fiscalitat
  • ca
    condició de Samuelson f
  • es
    condición de Samuelson f
  • en
    Samuelson’s condition n
  • Condició d’optimitat en la provisió d’un bé públic pur, de manera que el cost marginal ha de ser igual a la suma de les utilitats marginals dels individus.
  • Condición de optimalidad en la provisión de un bien público puro, de forma que el coste marginal debe ser igual a la suma de las utilidades marginales de los individuos.

contribució especial

Fiscalitat
  • ca
    contribució especial f
  • es
    contribución especial f
  • en
    special assessment n
  • Pagament obligatori a favor del sector públic que respon al benefici divisible que obté un individu per la realització d’una inversió pública que es capitalitza en un increment del valor de les seves propietats.
  • Pago obligatorio a favor del sector público que responde al beneficio divisible que obtiene un individuo por la realización de una inversión pública que se capitaliza en un incremento del valor de sus propiedades.

deducció de la quota per inversió

Fiscalitat
  • ca
    deducció de la quota per inversió f
  • es
    deducción en la cuota por inversión f
  • en
    investment tax credit n
  • Deducció aplicada sobre la quota íntegra per obtenir la quota líquida, amb l’objectiu de fomentar inversions específiques segons la llei de cada impost.
  • Deducción aplicada sobre la cuota íntegra para obtener la cuota líquida, con el objetivo de fomentar inversiones específicas según la ley de cada impuesto.

dèficit cíclic Fiscalitat

dèficit cíclic

Fiscalitat
  • ca
    dèficit cíclic m
  • es
    déficit cíclico m
  • en
    cyclical deficit n
  • Part del dèficit públic que es deu als efectes produïts per una crisi econòmica sobre els ingressos no financers i sobre les despeses, i que tendeix a desaparèixer quan es recupera l’activitat econòmica i s’arriba a la plena ocupació.
  • Parte del déficit público que se debe a los efectos producidos por una crisis económica sobre los ingresos no financieros y sobre los gastos. Este déficit tiende a desaparecer cuando se recupera la actividad económica y se alcanza el pleno empleo.

dèficit d’execució

Fiscalitat
  • ca
    dèficit d’execució m
  • es
    déficit de ejecución m
  • Diferència global entre despeses i ingressos públics en un període determinat de temps que proporciona informació global del balanç d’execució pressupostària de l’Administració.
  • Diferencia global entre gastos y ingresos públicos en un periodo determinado de tiempo que proporciona información global del balance de ejecución presupuestaria de la Administración.

dèficit estructural

Fiscalitat
  • ca
    dèficit estructural m
  • es
    déficit estructural m
  • en
    structural deficit n
  • Part del dèficit originat en l’activitat del sector públic per elements permanents de l’economia. És aquella part discrecional del saldo que reflecteix l’orientació donada a la política pressupostària.
  • Parte del déficit originado en la actividad del sector público por elementos permanentes de la economía. Es aquella parte discrecional del saldo que refleja la orientación dada a la política presupuestaria.

dèficit no financer

Fiscalitat
  • ca
    dèficit no financer m
  • es
    déficit no financiero m
  • en
    non-financial (public) deficit n
  • Saldo comptable que reflecteix la diferència entre els ingressos i les despeses no financeres de les administracions públiques.
  • Saldo contable que refleja la diferencia entre los ingresos y los gastos no financieros de las administraciones públicas.
  • nota:
    Es defineix amb la fórmula: estalvi brut + despeses / ingressos no financers − despeses del fons de contingència.
  • nota:
    Se define con la fórmula: ahorro bruto + gastos / ingresos no financieros − gastos del fondo de contingencia.

dèficit primari Fiscalitat

dèficit primari

Fiscalitat
  • ca
    dèficit primari m
  • es
    déficit primario m
  • en
    primary deficit n
  • Dèficit que no té en compte la despesa financera o pagament d’interessos.
  • Déficit que no tiene en cuenta el gasto financiero o pago de intereses.
  • nota:
    Es comptabilitza com a despesa corrent del pressupost de despeses segons la classificació econòmica. Es defineix amb la fórmula: saldo no financer − interessos de deute públic.
  • nota:
    Se contabiliza como gasto corriente del presupuesto de gastos según la clasificación económica. Se define con la fórmula: saldo no financiero − intereses de deuda pública.

despesa corrent Fiscalitat

despesa corrent

Fiscalitat
  • ca
    despesa corrent f
  • es
    gasto corriente m
  • en
    current expenditure n
  • Despesa que fa el sector públic, que no té com a contrapartida la creació d’un actiu, sinó que constitueix un acte de consum; és a dir, la despesa que es destina a contractar els recursos humans i a comprar béns i serveis necessaris.
  • Gasto que realiza el sector público, que no tiene como contrapartida la creación de un activo, sino que constituye un acto de consumo; esto es, el gasto que se destina a la contratación de los recursos humanos y a la compra de bienes y servicios necesarios.