El dèficit d’aigua en una ciutat és un diàleg complex entre condicions naturals i condicions culturals o històriques. A Barcelona, per exemple, els romans van crear un aqüeducte de 12 km que abastava la ciutat, i no van haver de construir cap cisterna ni reservori d’aigua, tot i que es disposa de registres sedimentaris que indiquen que la ciutat ha patit nombrosos períodes de sequera. Santiago Riera Mora. Departament d’Història i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història
--
Aquesta peça és fruit dels cafès científics de la UB, organitzats per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) amb motiu de la Nit Europea de la Recerca (European Researchers’ Night) 2024. La iniciativa té el cofinançament del programa de recerca i innovació Horitzó Europa de la Unió Europea, en el marc del projecte NitRecerCat2425 (101162003).