Dimecres 8 d'abril de 2026. 12h. Laboratori d'Antropología. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona

Les fronteres no són merament línies als mapes; són experiències viscudes. Una frontera existeix només en la mesura que és sentida, i no s’experimenta de la mateixa manera per tothom. És més intensament present per a aquells que són obligats a sentir-la. Qui percep la frontera? Qui en suporta el pes? Per a les persones carregades de precarietat legal, racialització i pobresa, la frontera esdevé una condició persistent. Els segueix, configurant on poden anar, com es mouen i quines oportunitats queden fora del seu abast. Les pràctiques de fronterització continuen estructurant les seves vides mitjançant la vigilància, l’exclusió i el control burocràtic. En aquest sentit, la frontera és sempre al davant, mai no es deixa enrere del tot. La frontera, doncs, no és només un lloc sinó una condició duradora. En aquesta xerrada, em baso en exemples de l’Iran i Suècia per demostrar com les fronteres operen com a instruments de governança racialitzada i mobilitat diferenciada.

Shahram Khosravi és professor d’Antropologia a la Universitat d’Estocolm. Els seus interessos de recerca inclouen l’antropologia de l’Iran, el desplaçament forçat, els estudis de fronteres i la temporalitat. Khosravi és autor de diversos llibres com ara: Young and Defiant in Tehran (2008); The Illegal Traveler: an auto-ethnography of borders, (2010); Precarious Lives: Waiting and Hope in Iran, (2017); After Deportation: Ethnographic Perspectives, Palgrave (2017, volum editat); Waiting. A project in Conversation (2021, volum editat), Seeing Like a Smuggler (2022, volum editat), i The Gaze of the X-ray: An Archive of Violence (2024, volum editat). Va iniciar Critical Border Studies, una xarxa per a investigadors, artistes i activistes per interactuar.