Duoda. Texts de l'Era de la Perla: Arran del “cas Pretòria” i del “cas Palau”: misogínia, corrupció i ús privat de les institucions a Catalunya

PATRÍCIA V. MARTÍNEZ ÀLVAREZ

Arran del “cas Pretòria” i del “cas Palau”: misogínia, corrupció i ús privat de les institucions a Catalunya

"A les institucions públiques catalanes hi ha massa homes que no toleren treballar amb dones no submises"

Text publicat en “El Món, el diari lliure, obert i per compartir” el 27 de març del 2017 (http://elmon.cat/opinio/20341/arran-del-cas-pretoria-i-del-cas-palau-misoginia-corrupcio-i-us-privat-de-les-institucions-a-catalunya)

A més de per què són les diferents partides dels pressupostos, de com es farà front a les inhabilitacions i de com es gestionarà el referèndum, a mi m’agradaria sentir i veure que s’està pensant en una autèntica transformació política a Catalunya. Voldria veure que més enllà de si serà república o no, s’està pensant en les realitats humanes i relacionals que tindrem.

La Catalunya independent seguirà sostenint la pràctica habitual de l’ús privat de les institucions públiques?

En els darrers dies n’hem vist dos més, de casos flagrants: l’ex-alcalde de Santa Coloma de Gramanet, l’ex president del Palau de la Música i els seus amics, a judici. Deixo de banda que hàgim incorporat com a normal que els judicis per corrupció acabin en no res, que qui roba molt acabi impune i qui no arriba a final de mes, en canvi, sigui legítimament susceptible de càstig social i econòmic a Catalunya. Amb els judicis del cas Pretòria i del cas Palau hem tornat a veure, a més, que els homes que fan ús privat de les institucions estan afectats de misogínia.

A les institucions públiques catalanes hi ha massa homes que no toleren treballar amb dones no submises.

Ens ho han tornat a explicar Maite Carol amb la seva narració dels fets a Santa Coloma de Gramanet i les dones de la família Millet, que amb un “no se li podia discutir res” o amb el relat sobre el casament de la filla han deixat entreveure que devia ser terrible l’autoritarisme del patriarca.

En les converses telefòniques de Muñoz i Luigi, a més de despotisme pel que fa a la gestió institucional i de diners públics, hi ha misogínia i masclisme. És una combinació habitual, aquesta de gestionar en benefici propi el càrrec institucional, envoltar-se de gent submisa per anar fent i fer-ho patriarcalment, desfent-se de les dones no submises, si cal.

Maite Carol ha explicat que “els seus companys i companyes van mirar cap a un altre costat” i que va perdre el lloc de treball. Ara coneixem quina visió tenien Muñoz i Luigi de la interventora: vaja, que com no els deixava robar o gestionar la institució en benefici propi “era una puta”.

A la Catalunya independent, els treballadors i treballadores, els polítics i les polítiques, qui governi i qui gestioni les institucions públiques miraran de cara l’ús privat que se’n fa amb brolls de patriarcat i de misogínia i renovaran així veritablement el sentit de la política?
(27 /03 /2017)