Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Logo Universitat de Barcelona Facultat de Química Imatge de diagramació
Inici Facultat Inici UB   
Imatge de diagramació
ENGINYERIA QUÍMICA Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Índex
Informació general
Pla d'estudis i
Itinerari curricular
Assignatures, Horaris, Professors i Exàmens
Sol·licitd d'avaluació única
Tutories
Altra informació acadèmica
 
Imatge de diagramació Imatge de diagramació  
 

Informació general

Què és l’Enginyeria Química?

La paraula enginyeria prové d'enginy, que és "la facultat que l'home té de pensar, inventar amb rapidesa i facilitat". Així, la principal funció d'un enginyer és donar solucions viables als problemes que sorgeixen dels diferents camps relacionats amb les ciències pràctiques. D'altra banda, la química prové d'alquímia i es podria dir que és la ciència que estudia la composició, estructura i propietat de les diferents substàncies i de les seves transformacions. Per tant, l'Enginyeria Química és l'art de dur a terme a escala industrial una transformació química de les substàncies.

L'Enginyeria Química és una àrea del coneixement bàsicament aplicada i que tracta els processos químics industrials des de la seva concepció fins a la seva correcta operació. Inclou tasques tan variades com el càlcul d'instal·lacions, l'estimació de costos i l'avaluació dels impactes ambientals. El caràcter interdisciplinari de l'enginyeria química fa que els professionals d'aquesta àrea del coneixement requereixin una formació bàsica i una disposició oberta a totes les àrees afins.

La titulació en Enginyeria Química és el perfil professional òptim del tècnic que vol treballar a la indústria química o a la indústria de transformació en general, ja sigui a nivell de la gran multinacional o de la petita i mitjana empresa. La química és un dels sectors econòmics més importants, tant a Catalunya com a la Unió Europea i a tot el món desenvolupat. A més, altres àmbits industrials com l'alimentació, la farmàcia, el metall, l'energia, els serveis, l'administració i l'educació, necessiten constantment professionals de l'enginyeria química.

Des d'aquesta professió es pot actuar positivament en tots els processos industrials i econòmics per tal de preservar l'ecologia i el medi ambient.

Una mica d’història

Es pot considerar que l'enginyeria química comença quan l'home aprèn a utilitzar el foc, ja que comença a fer les primeres reaccions químiques produint bronze i ferro, o en la producció de vins i cerveses a l'antic Egipte. No obstant, podríem considerar que l'enginyeria química s'inicia a la Revolució Industrial al segle XVIII quan es necessiten grans quantitats de productes elaborats de forma ràpida i econòmica. Els primers processos que es poden considerar d'enginyeria química són el procés d'obtenció d'àlcali, sosa i àcid sulfúric.

La primera utilització coneguda de l'expressió "Enginyeria Química" apareix el 1839 al Regne Unit en el "Dictionary of Arts, Manufactures and Mines" però el primer programa docent, clarament estructurat i reconegut fou impartit el 1888 al Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1888 i estava format per aportacions de Química i d'Enginyeria Mecànica. La primera gran associació d'enginyers químics, la "American Institute of Chemical Engineers" AICHE fou fundada el 1908 a Philadelphia (USA) i encara avui constitueix l'associació de professionals de la Indústria Química més important del món.

Es pot dir doncs que l'Enginyeria Química té un origen anglosaxó, de fet nord-americà, que posa més èmfasi en els aspectes enginyerils, per comparació amb l'aproximació europea a la tecnologia química, encapçalada per Alemanya que dóna més importància a la Química Industrial. Les dues escoles han coexistit harmònicament durant el segle XX i han experimentat influències mútues, avui molt evidents.

Des del punt de vista metodològic, es distingeixen dues fites clàssiques en l'evolució dels currículums d'Enginyeria Química, la primera que s'acostuma a anomenar el Primer Paradigma de la disciplina fou la definició d'operació unitària establerta per Davis el 1901 i desenvolupada més tard per Little l'any 1915. Amb el desig d'unificar i simplificar les eines d'anàlisi de les operacions i processos químics, durant els anys que van del 1955 al 1965 es generalitza l'ús de l'aproximació basada en els Fenòmens de Transport, l'anomenat Segon Paradigma de l'Enginyeria Química, habitualment identificat amb la publicació de la monografia "Transport Phenomena" per part de R. B. Bird, W. E. Stuart i E. N. Lighfoot el 1960.

A partir d'aquest moment la característica més important que s'afegeix a aquests estudis és el seu caire multidisciplinar, al afegir-hi continguts Termodinàmics, Càlcul, Informàtica, Simulació, Polímers i Economia, entre d'altres. A l'actualitat s'està definint el que s'anomena el tercer paradigma al estudiar els processos químics des de les seves micro, meso i macroescala.

Els estudis d'Enginyeria Química a l'estat espanyol cal que segueixin les directrius aprovades pel "Consejo de Universidades" el 1992 i que defineixen els continguts comuns i obligatoris. Les diferents universitats defineixen als seus plans d'estudis quins són els trets característics que volen donar als seus estudis, definint-ne les assignatures obligatòries i optatives. La universitat de Barcelona proposa per als estudis d'Enginyeria Química, una durada de 5 anys, exigint 340 crèdits.

Al primer cicle d'aquests estudis s'imparteixen els principis de l'enginyeria i les eines matemàtiques, físiques i químiques necessàries per establir una base de coneixements. Al segon cicle s'imparteixen els coneixements particulars d'aquesta disciplina, aprofundint en els coneixements de l'enginyeria química a les diferents assignatures troncals, obligatòries i optatives. El pla d'estudis d'Enginyeria Química preveu estades en pràctiques en indústries per als alumnes de segon cicle i la realització d'un treball final de carrera.

Per cursar amb aprofitament els estudis d’Enginyeria Química, els estudiants que s’incorporen al ensenyament haurien de tenir els següents coneixements bàsics previs:

  • ·Física, matemàtiques i, cada dia més, es recomana biologia
  • Química general, en especial formulació química bàsica, tan inorgànica com orgànica i realització de càlculs estequiomètrics
  • Coneixements d'anglès
  • Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari
  • Finalment, es interessant tenir habilitat manual per a la manipulació del material de laboratori

Activitats complementàries durant els estudis

Un dels objectius de l'ensenyament d'Enginyeria Química és propiciar l'assoliment d'un conjunt de coneixements i de metodologies de treball. Per això es treballa en la incorporació de projectes integradors a cadascun dels cursos. Es tracta de realitzar projectes, de complexitat creixent al llarg de l'ensenyament, que permetin la cooperació de totes les assignatures i que enfrontin els alumnes, treballant en grup, a problemes oberts que facin entrenar-los, entre altres, en les seves capacitats d'aprenentatge en cooperació, de liderat d'organització, de comunicació i d'enfortiment de les relacions personals.

TREBALL: Quina feina fan els titulats en aquests estudis?

Els enginyers químics treballen en un ventall molt ampli d'activitats industrials, aplicant els seus coneixements de ciència i tecnologia a solucionar els diferents problemes de manera eficient, segura i econòmica. L'enginyer químic treballa en indústries farmacèutiques, construcció, papereres, petroquímiques, electrònica i microelectrònica, de polímers, biotecnologia, medi ambient, seguretat, etc. També aplica les seves habilitats de comunicació, treball en grup, coneixements, mètodes i eines de gestió de projectes per treballar eficaçment en tots els seus àmbits professionals.

Com a exemples de tasques realitzades per un enginyer químic, cal esmentar que aquests elaboren les fibres sintètiques que permeten que la roba siguin més còmoda i resistent. També col·laboren en la millora de les tècniques de processament dels aliments i de la producció de fertilitzants, incrementant, per tant, la quantitat i qualitat dels aliments disponibles al món. Per últim, els enginyers químics proporcionen solucions a problemes ambientals, com són la contaminació de l'aire, el terra, els rius, el mar i oceans, permetent un desenvolupament econòmic i tecnològic més net i sostenible.

Hom només pot pensar erròniament que els enginyers químics només saben elaborar productes, també treballen en àrees com la legislació, educació, publicitat, finances, medicina, sanitat, administració, etc.

Sortides professionals

L'enginyeria química és una titulació “nova”, amb plans d'estudis actualitzats i adequats a les necessitats del sector industrial. Per tant, el mercat laboral de professionals ben preparats no està pas saturat en aquesta nova professió.

Quant a les sortides professionals, l'àmbit tradicional de l'enginyer químic és l'empresa en els diferents nivells d'enginyeria, producció, R+D (recerca + desenvolupament) o gestió. Per enumerar les sortides més importants:

  • Indústries petroquímiques, agroalimentàries, farmacèutiques, etc.
  • Laboratoris i instituts d'R+D.
  • Administració.
  • Recerca. Investigar ja sigui al sector privat o públic.
  • Empreses d'enginyeria.
  • Exercici lliure de la professió. Treballar com a enginyer independent, que fa projectes per encàrrec.
  • Docència, tant en educació secundària com superior.
  • Sector serveis i comercial.
  • Auditoria (energètica, ambiental, etc.).
  • Assessorament en nous projectes, inversions, etc.
  • Generació d'una empresa pròpia. El dinamisme dels enginyers químics els permet tenir prou idees i empenta per tirar endavant un negoci propi.
  • Estacions depuradores d'aigües residuals.

Àmbits de treball

Bàsicament, els enginyers químics utilitzen els coneixements en química i enginyeria per aplicar-los a la indústria i als processos del món que ens envolta., ja que es l'expert en la concepció, càlcul, disseny, construcció i operació d'instal·lacions o equips en els quals la matèria experimenta un canvi d'estat, de contingut d'energia o de composició.

Aquests titulats poden treballar en àmbits com la indústria, l'administració, la recerca, en empreses d'enginyeria, docència (secundària i superior), empreses de serveis, auditories energètiques, auditories ambientals, assessorament, creació d'empreses pròpies, tecnologia dels aliments, estacions depuradores d'aigües, professional liberal.

Observacions

Algunes bones raons per estudiar Enginyeria Química:

  • El pla d'estudis és nou de trinca; les empreses que contracten enginyers químics han contribuït a elaborar-lo.
  • Pràctiques a la indústria incloses dins el pla d'estudis.
  • Beques per a fer pràctiques en indústries estrangeres (programa Leonardo).
  • Possibilitat d'intercanvis amb universitats europees i de la resta del món.

Ensenyament

L'ensenyament és la unitat d'estructuració de la docència i l'estudi que permet a l'estudiant obtenir una formació superior en un àmbit d'activitat i coneixements i accedir al títol.

Pla d'estudis

Organitza la distribució de les matèries que componen els ensenyaments en assignatures

Els crèdits

El crèdit és la unitat de mesura de la durada de les assignatures i ensenyaments. Als efectes de còmput, un crèdit equival a 10 hores d'activitat acadèmica, de les quals almenys 7'5 han de ser de docència teòrica o pràctica reglada amb presència de l'estudiant. (Acord Junta de Govern del 17.07.1997)

La Facultat de Química utilitza, segons el tipus de docència, dos tipus de crèdits: crèdits teòrics i crèdits experimentals.

Els crèdits totals de les assignatures es poden trobar repartits de forma diferent segons la distribució sigui de la UB (incorpora les classes de seminaris als crèdits experimentals) o la Facultat de Química (incorpora les classes de seminaris als crèdits teòrics). Això fa que puguin donar-se discrepàncies en la distribució de crèdits d'una assignatura.

Els cicles

L'ensenyament d'Enginyeria Química que imparteix la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona és un ensenyament de cicle llarg (340 crèdits) estructurat amb un primer (180 crèdits), un segon cicle (139 crèdits) i el Treball Fi de Carrera (21 crèdits).

En quan a la distribució en tipus de crèdits, el primer cicle consta de:

  • 156 crèdits troncals i obligatoris
  • 12 crèdits optatius i
  • 12 crèdits lliure elecció

el segon cicle consta de

  • 72 crèdits troncals i obligatoris
  • 45 crèdits optatius i
  • 22 crèdits lliure elecció
  • i el Treball Fi de Carrera 21 crèdits

Els itineraris

Són les maneres en que la Facultat distribueix l'oferta d'assignatures del pla d'estudis per tal de cursar-les en un número determinat d'anys acadèmics.

Els itineraris són informatius per l'alumne, i no és obligatori seguir-los. Cada alumne pot fer la seva planificació, amb les limitacions demanades per cada assignatura i els consells del professor tutor.

La distribució de les assignatures segons l'itinerari recomanat està pensada per poder finalitzar l'ensenyament (incloent-hi el Treball Fi de Carrera) en cinc cursos acadèmics.

Prerequisits

Si una assignatura A té com prerrequisit l'assignatura B vol dir que és necessari tenir superada l'assignatura B per poder-se matricular de l'assignatura A.

Corequisits

Si una assignatura A té com correquisit l'assignatura B vol dir que serà necessari cursar l'assignatura B perquè tingui valor l'assignatura A, sense que sigui obligatori cursar-les ni aprovar-les simultàniament.

A l'ensenyament d'Enginyeria Química no hi ha cap corequisit.

Les "passarel·les”

Són complements de formació de primer cicle exigits per a l'incorporació a segons cicles d'ensenyaments afins que no constitueixen continuació directa del primer cicle superat per l'alumne.

Assignatures obligatòries

Són assignatures de superació obligatòria per l'alumne per poder obtenir el títol corresponent.

La Facultat de Química entén com a assignatura obligatòria totes les troncals i obligatòries de Universitat definides al pla d'estudis.

Assignatures optatives

Són assignatures que l'estudiant pot escollir d'entre l'oferta que estableix el pla d'estudis.

Assignatures de lliure elecció

Són les assignatures que l'estudiant pot cursar fora del pla d'estudis.

Estructura semestral

Totes les assignatures del pla d'estudis d'Enginyeria Química són semestrals. En cada període de matrícula es podran matricular les assignatures que s'ofereixin del semestre corresponent. Un semestre compren aproximadament quinze setmanes del calendari acadèmic.

Grups de ‘reserva'

Els grups de reserva s'identifiquen als horaris perquè comencen amb ‘R' i NO s'obriran a no ser que sigui necessari.

Exàmens

A les assignatures experimentals l'alumne tindrà dret a una sola convocatòria d'examen.

A la resta d'assignatures tindrà dret a dues convocatòries distribuïdes segons s'indica.

Assignatures matriculades el primer semestre

  • Primera convocatòria al gener
  • Segona convocatòria al juny - juliol
  • Assignatures matriculades el segon semestre
  • Primera convocatòria al juny - juliol
  • Segona convocatòria al gener del curs següent

És potestat de l'estudiant renunciar a la segona convocatòria sense que això impliqui el retorn de l'import de la matrícula.

Especificitats de l'itinerari curricular

Els estudiants de nou ingrés es matricularan d'un mínim total de 50 crèdits entre el primer i el segon semestre, llevat d'aquells estudiants que demanin beca als quals han de matricular per tal de gaudir la beca d'un mínim de 60 crèdits per any acadèmic.

Primer cicle

Es considera superat el primer cicle de l'ensenyament d'Enginyeria Química si l'alumne aprova com a mínim 180 crèdits acadèmics dels quals 156 han d'ésser totes les assignatures troncals i obligatòries de primer cicle, 12 crèdits d'assignatures optatives i 12 crèdits de lliure elecció.

Tenir superat el primer cicle pot donar accés a altres titulacions de segon cicle. Si contempleu aquesta possibilitat consulteu la normativa d'accés de l'ensenyament al que voleu accedir.

Llicenciatura d'Enginyeria Química

Per obtenir la llicenciatura d'Enginyeria Química l'alumne ha de superar com a mínim 340 crèdits acadèmics dels quals 228 han d'ésser els de totes les assignatures troncals i obligatòries, 57 crèdits d'assignatures optatives, 34 crèdits de lliure elecció i 21 del Treball fi de carrera.

Les assignatures optatives s'organitzen en matèries. És important tenir en compte que el nombre màxim de crèdits optatius que es poden cursar d'una matèria determinada està fixat en 40. Aquest límit no es pot sobrepassar. Si es sobrepassa, es passaran assignatures de la matèria a lliure elecció. Aquesta transformació es fa de forma que tots els crèdits de l'assignatura excedentaria seleccionada passaran a considerar-se de lliure elecció. La distribució de materies en assignatures optatives que poden crear algun problema és la següent.

Pràctiques d'assignatures teòriques

Física I: Un apte de pràctiques és vàlid per al curs acadèmic en que s'han fet i per al següent (independentment que hagin matriculat l'assignatura o no).

Física II: Un apte de pràctiques és vàlid per al curs acadèmic en que s'han fet i per als dos següents (independentment que hagin matriculat l'assignatura o no

Guies de l'ensenyament en format PDF (última publicada 2008-2009)

 
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
  © Universitat de Barcelona Edició: Secretaria d'Estudiants i Docència Facultat de Química
Última actualització o validació:09.01.2013