Avaluació entre iguals amb eines web 2.0 i TIC amb professorat en formació inicial.

Una de les línies d’actuació que ens vam marcar dintre del grup d'innovació docent EduCits (GINDO-UB/179) és “Incorporar pràctiques docents per fomentar l’avaluació formativa, reguladora i les estratègies d'avaluació entre iguals fent ús de les tecnologies digitals”. Des de fa temps, diferents autors demanen major presència de l’avaluació entre iguals en l’ensenyament universitari (Ibarra, Rodríguez i Gómez, 2011), com a medi regulador dels aprenentatges dels estudiants, i també com a metodologia d’aprenentatge actiu, ja que els estudiants, quan actuen com a avaluadors, assumeixen més responsabilitats en el procés d’avaluació, doncs han de reflexionar sobre el treball dels companys d’una manera compromesa i equilibrada. Si aquests tipus d’avaluacions són reclamades cada cop més en l’ensenyament universitari en general, més ho hauria de ser encara en el Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (Màster de Secundària, en endavant), ja que aquests estudiants, un cop acabin la seva formació, hauran d’exercir de professors a secundària i els currículums oficials actuals ja incorporen de manera més o menys explícita la coavaluació o l’avaluació entre iguals, per exemple, a l’ordre ENS/108/2018 (article 4.3), que regula l’avaluació de l’ESO a Catalunya. Malauradament, l’impacte actual de l’avaluació entre iguals a la universitat és actualment escàs.

No obstant, una avaluació entre iguals de tipus quantitatiu pot ser problemàtica, especialment, per al professorat novell i en formació inicial. En primer lloc perquè cal confeccionar adequadament una rúbrica, que sigui clara i gens ambigua, de tal manera que els alumnes sàpiguen què vol dir “nivell acceptable” o “nivell excel·lent” en un ítem d’una rúbrica quan avaluen els seus companys (idealment, la rúbrica hauria de ser elaborada conjuntament entre docent i alumnat). Tot i tenir una rúbrica clara, també pot ser necessari un exercici previ de “calibració” en els estudiants, és a dir, el docent mostra una activitat i explica perquè aquella activitat ha assolit un nivell “acceptable” en un ítem o un nivell “excel·lent” en un altre. Independentment d’això, pot ser que hi hagin estudiants que mostrin diferents biaixos i que siguin, per exemple, sistemàticament massa generosos o massa rigorosos a l’hora de qualificar numèricament als seus companys. I a més hi ha el problema de com gestionar la quantitat de dades numèriques que es generen quan tots els alumnes d’una classe avaluen tots els seus companys (en una classe de 30 alumnes, amb una rúbrica de 5 ítems, es generen 30x29x5 = 4350 dades numèriques).

El docent pot optar per reduir el número d’avaluacions entre iguals que cada alumne ha de fer, per no haver de gestionar tantes dades numèriques, de manera que un alumne només hagi d’avaluar 2 treballs. Però, a part de la pèrdua de representativitat, què succeeix i si aquest alumne té un biaix de severitat? Les dues avaluacions que faci penalitzaran als estudiants que les rebin, amb qualificacions significativament més baixes que les que hauria rebut si hagués estat avaluat per un company sense aquest biaix. Què en fem, després, amb el feedback rebut? Com ens pot ajudar a regular el nostre propi aprenentatge? De fet, podem avaluar el feedback que rebem, especialment el de tipus qualitatiu? Per què hi ha alumnes que gairebé no s’esforcen quan han d’emetre un feedback qualitatiu i, per tant, aquest feedback ajuda poc al seu company.

Les tecnologies digitals, però, poden ajudar a minimitzar aquests inconvenients, a més de que hi ha estudis que indiquen que l’avaluació entre iguals amb tecnologies digitals està associada a millores d’aprenentatge més elevades que les avaluacions que es fan amb paper “tradicional” (Li et al., 2019) . Hi ha eines, TIC com CoRubrics que permeten que els estudiants realitzin avaluacions entre iguals (inclosa la coavaluació), però que generen només una única nota global ponderada per estudiant, per tant es fa impossible detectar biaixos individuals o saber les puntuacions separades per ítems. Aquesta mancança sí que queda resolta amb MOARS, software gratuït que permet fer avaluacions quantitatives i que permet tenir informació de cada ítem de la rúbrica. Gràcies a això existeix la possibilitat de fer anàlisis d’aquestes dades per detectar biaixos de severitat o de benevolència entre l’alumnat, o per comprovar si la dificultat de tots els ítems de la rúbrica és similar, etc. amb eines TIC com FACETS. A més, es pot fer ús de l’eina TALLER del Moodle del Campus Virtual, que permet una avaluació entre iguals de tipus quantitatiu. Per a l’avaluació qualitativa es poden fer servir aplicacions com PollEverywhere, que permet mantenir l’anonimat entre els estudiants: l’anonimat sembla tenir efectes positius en les avaluacions entre iguals (Panadero i Alqassab, 2019). També hi ha l’eina web 2.0 d’EduFlow, més focalitzada a l’avaluació entre iguals de tipus qualitatiu i amb possibilitat de reflexió expressa del feedback rebut pels companys. I si la tasca que han de fer els alumnes és una mapa conceptual, llavors eines web 2.0 com a ara MIRO permet poder-los fer i rebre un feedback formatiu dels altres companys de classe. Per a la confecció de les rúbriques, també ens podem ajudar d’eines web 2.0 com Rubistar i Rubric Maker.

El projecte pretén incorporar en les assignatures participants al projecte, activitats que incloguin avaluacions entre iguals, qualitatives i quantitatives, de tal manera que els estudiants participin en aquest tipus d’avaluació formadora i que siguin conscients de la utilitat que tenen per a la regulació dels aprenentatges, que els faci assumir més responsabilitats en el procés d’avaluació, i que, quan exerceixin com a docents, les puguin fer servir amb el seu alumnat, tal i com estableixen les disposicions legals. I, a més, fer-ho amb eines web 2.0 i/o TIC, donades les seves capacitats de superar alguns dels problemes de les avaluacions entre iguals i perquè alguns estudis, com el mencionat de Li i col·laboradors apunten a millores en l’aprenentatge quan aquest tipus d’avaluació està mediada per eines TIC, a més d’afavorir el desenvolupament de la seva competència digital.

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
  • Introduir l’avaluació entre iguals (qualitativa i quantitativa) fent ús d’eines TIC i web 2.0 en l’aprenentatge pràctic de l’alumnat per  tal de millorar la comprensió de l’avaluació formativa en general i de l’avaluació entre iguals en particular.
  • Conscienciar l'alumnat de la importància de l’avaluació formativa en general i de l’avaluació entre iguals en particular, en la regulació dels aprenentatges propis com a estudiants de màster i futurs docents de secundària.
  • Valorar la transferibilitat de la proposta innovadora realitzada a l'assignatura amb els estudiants del màster en futurs contextos educatius com a docents de secundària.
  • Identificar biaixos de severitat o benevolència que puguin mostrar els nostres estudiants i que afecten a l’objectivitat de les seves avaluacions.
Codi del projecte: 
2021PID-UB/019
Convocatòria: 
Projectes d'Innovació Docent (PID)
Estat: 
Actiu
Coordinació: 
Gregorio Jiménez Valverde
Participants: 
Calafell i Subirà, Genina
Duran Gilabert, Hortènsia
Esparza Pagès, Mireia
Grup d'innovació docent: 
Ensenyament/s: 
Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
Assignatures implicades: 
Fonaments i Elements Bàsics per a la didàctica de la Física i la Química
Didàctica de la Química
Innovació Docent i investigació educativa
Didàctica de la Biología i la Geologia