Gramàtica i dialectologia
En el vessant gramatical i dialectològic, s’analitzen les interfícies fonologia-fonètica i fonologia-morfosintaxi, i el paper que tenen en la variació lingüística. El català, amb tota la variació dialectal que presenta, és el marc empíric de la recerca, si bé s’estudia en comparació amb altres llengües romàniques i, puntualment, amb llengües d’altres famílies. Els objectius principals de la recerca del grup són:
(1) analitzar els mecanismes i els límits de la interacció entre els components fonològic, fonètic i morfosintàctic; i
(2) descriure la variació lingüística, en general, i la variació dialectal del català, en particular, en relació amb aquestes interaccions.
Per a més informació, podeu consultar el web d’aquesta línia de recerca: https://stel.ub.edu/gevad/
Projectes vigents
La interacción entre la fonología y los componentes fonético y morfosintáctico: retos actuales para el estudio de la variación lingüísticaInvestigadores principals: Clàudia Pons-Moll (IP1); Violeta Martínez-Paricio (IP2)
Referència del projecte: PID2023-150846NB-C31
Projecte coordinat (UB-UAB-UB): Subprojecte del projecte coordinat La gramática y sus interfaces: arquitectura, variación y aplicaciones (GIAVA) (universitat coordinadora: UB)
Web: https://stel.ub.edu/gevad/ca
2024 – 2028
Projectes anteriors
Desenvolupament de recursos tecnològics per a l’ensenyament i l’aprenentatge autònom del català
Els sons del català: https://sonsdelcatala.ub.edu/ (responsable: Clàudia Pons-Moll)
Guies de pronunciació del català: https://guiesdepronunciacio.cat/ (responsable: Josefina Carrera-Sabaté)
CALST-Cat: https://pygmalion.hf.ntnu.no/; https://www.ntnu.edu/isl/calst (responsable: Maria-Rosa Lloret)
Descripción e interpretación de la variación dialectal: aspectos fonológicos y morfológicos del catalán (DIVaD)
Explotación de un corpus oral dialectal: análisis de la variación lingüística y desarrollo de aplicacions informáticas para la transcripción automatizada (2a fase)
Descripción e interpretación de la variación lingüística: aspectos fónicos y morfológicos del catalán y otras lenguas románicas (DIVaL)
Fenómenos de interfaz fonética-fonología-morfología desde la perspectiva de la variación lingüística
Convocatòria d’ajuts del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència. Subprograma Estatal de generació del coneixement. Modalitat Projectes d’R+D. Codi del projecte: FFI2016-76245-C3-3-P.
La fonología nativa y no nativa: análisis y creación de recursos digitales
Investigador principal: Clàudia Pons-Moll (IP1) / Maria-Rosa Lloret (IP2)
https://stel.ub.edu/gevad/ca
2021 – 2024
La adaptación fonológica y flexiva de préstamos en catalán y en español. Creación de un corpus digital y análisis mediante modelos basados en restricciones.
Investigador principal: Clàudia Pons-Moll
https://www.redleonardo.es/beneficiario/claudia-pons-moll/
2021 – 2023
Investigadores principals: Clàudia Pons-Moll (IP1); Violeta Martínez-Paricio (IP2)
Referència del projecte: PID2023-150846NB-C31
Projecte coordinat (UB-UAB-UB): Subprojecte del projecte coordinat La gramática y sus interfaces: arquitectura, variación y aplicaciones (GIAVA) (universitat coordinadora: UB)
Web: https://stel.ub.edu/gevad/ca
2024 – 2028
Els sons del català: https://sonsdelcatala.ub.edu/ (responsable: Clàudia Pons-Moll)
Guies de pronunciació del català: https://guiesdepronunciacio.cat/ (responsable: Josefina Carrera-Sabaté)
CALST-Cat: https://pygmalion.hf.ntnu.no/; https://www.ntnu.edu/isl/calst (responsable: Maria-Rosa Lloret)
Convocatòria d’ajuts del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència. Subprograma Estatal de generació del coneixement. Modalitat Projectes d’R+D. Codi del projecte: FFI2016-76245-C3-3-P.
Investigador principal: Clàudia Pons-Moll (IP1) / Maria-Rosa Lloret (IP2)
https://stel.ub.edu/gevad/ca
2021 – 2024
Investigador principal: Clàudia Pons-Moll
https://www.redleonardo.es/beneficiario/claudia-pons-moll/
2021 – 2023
Gramàtica, norma i diacronia
En el vessant gramatical, normatiu i diacrònic, s’estudia la variació gramatical del català, tant sincrònica com diacrònica, sobretot en l’àmbit de la sintaxi i des d’una perspectiva comparada i també de contacte de llengües. La recerca d’aquest grup s’articula al voltant del tres eixos:
(1) el desenvolupament d’eines descriptives i de formalització científica;
(2) l’aplicació a l’àmbit de la prescripció, especialment quant a la formulació de criteris normatius en casos controvertits; i
(3) l’aplicació a l’àmbit de l’ensenyament de la gramàtica a secundària i en contextos de L2/LE/LA
Projectes vigents
Variación sintáctica en las lenguas románicas: avances, retos y aplicacionesInvestigadora principal: Anna Pineda
Referència del projecte: PID2023-150846NA-C33
Web: https://web.ub.edu/web/projecte-recerca-variacio-sintactica
2024 – 2028
Projectes anteriors
SCRIPTA: Scripta i projecció dialectal
Scripta i variació dialectal reuneix un corpus automatitzat de textos representatius de la llengua, des del segle XIII fins al segle XX, que ens permeti d’estudiar la variació diatòpica, així com les eventuals incidències de la diastràtica per a intentar trobar pautes de comportament generals de la relació entre llengua oral i escrita, a partir del que observem en el cas concret del català.
Portal de lèxics i gramàtiques dialectals del català del segle XIX (LEXDIALGRAM)
Investigadora principal: Maria-Pilar Perea
Referència del projecte: FFI2010-18940
Web: https://www.ub.edu/geolex/
2011-2014
Variació i canvi lingüístic en català: anàlisi i comparació des de les perspectives geolingüística i lexicogràfica dialectal (GEO-LEX-CAT)
El subprojecte “VARIACIÓ I CANVI LINGÜÍSTIC EN CATALÀ: ANÀLISI I COMPARACIÓ DES DE LES PERSPECTIVES GEOLINGÜÍSTICA I LEXICOGRÀFICA DIALECTAL (GEO-LEX-CAT)” (PGC2018-095077-B-C43) forma part del projecte coordinat EL ATLAS LINGÜÍSTICO DE LA PENÍNSULA IBÉRICA: EDICIÓN DIGITAL Y ANÁLISIS DE DATOS (ALPI: EDA). Es proposa, d’una banda, completar la introducció dels materials corresponents a les localitats del domini lingüístic català de l’“Atlas Lingüístico de la Península Ibérica” (ALPI) i, d’una altra, desenvolupar estudis contrastius i comparatius d’aquests materials amb les dades que inclouen el “Diccionari català-valencià-balear” (DCVB) i l’“Atlas Linguístic del Domini Català” (ALDC), com també amb altres treballs que examinen la variació lingüística des d’una perspectiva geogràfica.
Investigadora principal: Anna Pineda
Referència del projecte: PID2023-150846NA-C33
Web: https://web.ub.edu/web/projecte-recerca-variacio-sintactica
2024 – 2028
Scripta i variació dialectal reuneix un corpus automatitzat de textos representatius de la llengua, des del segle XIII fins al segle XX, que ens permeti d’estudiar la variació diatòpica, així com les eventuals incidències de la diastràtica per a intentar trobar pautes de comportament generals de la relació entre llengua oral i escrita, a partir del que observem en el cas concret del català.
Investigadora principal: Maria-Pilar Perea
Referència del projecte: FFI2010-18940
Web: https://www.ub.edu/geolex/
2011-2014
El subprojecte “VARIACIÓ I CANVI LINGÜÍSTIC EN CATALÀ: ANÀLISI I COMPARACIÓ DES DE LES PERSPECTIVES GEOLINGÜÍSTICA I LEXICOGRÀFICA DIALECTAL (GEO-LEX-CAT)” (PGC2018-095077-B-C43) forma part del projecte coordinat EL ATLAS LINGÜÍSTICO DE LA PENÍNSULA IBÉRICA: EDICIÓN DIGITAL Y ANÁLISIS DE DATOS (ALPI: EDA). Es proposa, d’una banda, completar la introducció dels materials corresponents a les localitats del domini lingüístic català de l’“Atlas Lingüístico de la Península Ibérica” (ALPI) i, d’una altra, desenvolupar estudis contrastius i comparatius d’aquests materials amb les dades que inclouen el “Diccionari català-valencià-balear” (DCVB) i l’“Atlas Linguístic del Domini Català” (ALDC), com també amb altres treballs que examinen la variació lingüística des d’una perspectiva geogràfica.
Gramàtica, pragmàtica i anàlisi del discurs
En el vessant pragmàtic i discursiu els objectius plantejats per al nou període tenen a veure per una banda amb aspectes teòrics sobre la capacitat explicativa de determinades teories i per una altra amb la descripció i anàlisi de fenòmens o elements pragmàtics i discursius relacionats amb els fenòmens d’ambigüitat i indeterminació.
(1) Investigar l’ambigüitat, la sensibilitat al context, la generalitat de sentit, la transferència de referència i la vaguetat com a manifestacions d’un fenomen més general que anomenem indeterminació lingüística.
(2) Cercar una comprensió global i transversal de les diferents manifestacions de la indeterminació, les fronteres de les quals son, irònicament, indeterminades. Cal destacar que, fins ara, tots els esforços s’han concentrat a investigar tals manifestacions per separat, sense preocupar-se per integrar el que ja sabem sobre cadascuna d’elles en un model més general.
(3) Prendre en consideració els factors estructurals i pragmàtics implicats en la indeterminació i investigar com varia funcionalment, és a dir, en funció del registre i la tipologia textual en una mateixa llengua.
(4) Explorar com certes manifestacions de la indeterminació varien interlingüísticament i en quina mesura poden condicionar el canvi lingüístic. Per a més informació, podeu consultar el web d’aquesta línia de recerca: http://www.ub.edu/grepad/.
Projectes vigents
La indeterminación lingüística: estructura, función y variación (INDLING)Investigador principal: Jordi Fortuny
Referència del projecte: PID2023-146903NB-I00
Web: https://www.ub.edu/grepad/projects/la-indeterminacion-linguistica-estructura-funcion-y-variacion-indling/
2024 – 2028
Projectes anteriors
Cohesión y argumentación en géneros conversacionales (COHARGUMENT)
Coherencia textual y estilos discursivos (COHESTIL)
Pragmática, estilo e identidades: análisis de rasgos verbales y no verbales en el discurso de hablantes plurilingües (PRAGMAESTIL)
Variación, comunicación multimodal y plurilingüismo: estilos discursivos y conciencia lingüística en la producción de textos orales (VARCOM)
La ambigüedad en la interfaz gramática-pragmática: factores estructurales y pragmáticos (AMBESPRA) 2019 - 2022
Investigador principal: Jordi FortunyReferència del projecte: PID2019-104453GA-I00Web: https://www.ub.edu/grepad/projects/la-ambiguedad-en-la-interfaz-gramatica-pragmatica-factores-estructurales-y-pragmaticos-ambespra/
Investigador principal: Jordi Fortuny
Referència del projecte: PID2023-146903NB-I00
Web: https://www.ub.edu/grepad/projects/la-indeterminacion-linguistica-estructura-funcion-y-variacion-indling/
2024 – 2028
Investigador principal: Jordi FortunyReferència del projecte: PID2019-104453GA-I00Web: https://www.ub.edu/grepad/projects/la-ambiguedad-en-la-interfaz-gramatica-pragmatica-factores-estructurales-y-pragmaticos-ambespra/
Sociolingüística
En el vessant sociolingüístic, la recerca se centra en sociolingüística educativa, demolingüística, polítiques lingüístiques i sociolingüística de la variació. La recerca es concreta en els objectius següents:
(1) Analitzar els reptes sociolingüístics del model lingüístic escolar i universitari als territoris de parla catalana i avaluar les polítiques lingüístiques públiques en les diferents etapes de l’educació.
(2) Investigar l’adquisició i l’ensenyament-aprenentatge de llengües en entorns sociolingüístics multilingües.
(3) Analitzar les ideologies lingüístiques, els discursos i els usos dels parlants de diferents generacions entorn de les llengües i varietats que s’utilitzen i es troben en contacte als territoris de parla catalana.
(4) Analitzar les enquestes sobre coneixements i usos lingüístics als territoris de parla catalana.
(5) Analitzar els factors lingüístics i socials que expliquen la variació i el canvi lingüístic en l’àmbit de la llengua catalana.
(6) Estudiar les dinàmiques sociolingüístiques de les llengües d’herència de la immigració.
Projectes vigents
Estratègies per al foment de l’ús oral de la llengua catalana (EFUOLC)Investigadors principals: Llorenç Comajoan-Colomé; Alba Ambròs
Referència del projecte: EDU145/23/000028.
Web: www.efuolc.org
2023 – 2027
Estudio de los condicionantes sociales del español actual en el centro y norte de España: nuevas identidades, nuevos retos, nuevas soluciones (ECOS-C/N)Investigadors principals: Adrián Cabedo Nebot (IP1); Cristina Illamola (IP2)
Referència del projecte: PID2023-148371NB-C42
Web: https://www.ecoscn.org/
2024 – 2028
Projectes anteriors
Plurilingüisme social i educació secundària (no obligatòria)
El projecte RESOL3 s’emmarca en la línia de recerca en sociolingüística educativa i té com a objectiu analitzar l’evolució de les competències, els usos i les ideologies lingüístiques dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears.
Globalización y plurilingüismo social y familiar en comunidades lingüísticas medias europeas
Diversitat sociocultural i adquisició de l’autoconfiança lingüística en català i castellà
Aquest projecte vol analitzar l’autoconfiança lingüística en català i en castellà i els discursos i les ideologies lingüístiques de l’alumnat de secundària de diversos territoris de llengua catalana i els factors que els condicionen, en tant que elements imprescindibles per al seu desenvolupament educatiu i la seva correcta integració social en general. La proposta utilitzarà la base de dades RESOL per analitzar la relació entre l’autoconfiança, els coneixements de llengua, l’entorn sociolingüístic, l’estructura i la configuració de les xarxes socials, les pautes de consum cultural i de temps lliure, l’etnicitat, la identitat i la identificacions etnonacionals i la resta de variables rellevants.
Resocialització lingüística en l’educació secundària (RESOLSEC)
Aquest projecte s’emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa. L’objectiu és analitzar l’evolució de les competències, els usos, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. El projecte combina els qüestionaris amb les entrevistes i els grups de discussió, i amb unes proves d’expressió oral en català i de castellà, i es basa en el seguiment longitudinal des de 6è d’Educació Primària fins a 4t d’ESO dels mateixos informants.
La configuración de las competencias lingüísticas y su evolución en comunidades plurilingües: análisis sociolingüístico a partir de una muestra escolar de Cataluña
El projecte CONFEPLUR busca avançar en el coneixement de com es configuren les competències plurilingües individuals en societats en les que s’utilitza àmpliament més d’una llengua. Es pretén contrastar els mesuraments de coneixements de llengua obtingudes a partir de mètodes diferents, posar en relació aquests coneixements amb la realitat individual i contextual dels usuaris, i analitzar quins canvis es registren al llarg del període de l’educació secundària obligatòria.
Investigadors principals: Llorenç Comajoan-Colomé; Alba Ambròs
Referència del projecte: EDU145/23/000028.
Web: www.efuolc.org
2023 – 2027
Investigadors principals: Adrián Cabedo Nebot (IP1); Cristina Illamola (IP2)
Referència del projecte: PID2023-148371NB-C42
Web: https://www.ecoscn.org/
2024 – 2028
Projectes anteriors
Plurilingüisme social i educació secundària (no obligatòria)
El projecte RESOL3 s’emmarca en la línia de recerca en sociolingüística educativa i té com a objectiu analitzar l’evolució de les competències, els usos i les ideologies lingüístiques dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears.
Globalización y plurilingüismo social y familiar en comunidades lingüísticas medias europeas
Diversitat sociocultural i adquisició de l’autoconfiança lingüística en català i castellà
Aquest projecte vol analitzar l’autoconfiança lingüística en català i en castellà i els discursos i les ideologies lingüístiques de l’alumnat de secundària de diversos territoris de llengua catalana i els factors que els condicionen, en tant que elements imprescindibles per al seu desenvolupament educatiu i la seva correcta integració social en general. La proposta utilitzarà la base de dades RESOL per analitzar la relació entre l’autoconfiança, els coneixements de llengua, l’entorn sociolingüístic, l’estructura i la configuració de les xarxes socials, les pautes de consum cultural i de temps lliure, l’etnicitat, la identitat i la identificacions etnonacionals i la resta de variables rellevants.
Resocialització lingüística en l’educació secundària (RESOLSEC)
Aquest projecte s’emmarca en la línia de recerca de Sociolingüística educativa. L’objectiu és analitzar l’evolució de les competències, els usos, les ideologies lingüístiques i identitàries, i les pràctiques culturals dels preadolescents i adolescents de Catalunya, la Franja i les Illes Balears. El projecte combina els qüestionaris amb les entrevistes i els grups de discussió, i amb unes proves d’expressió oral en català i de castellà, i es basa en el seguiment longitudinal des de 6è d’Educació Primària fins a 4t d’ESO dels mateixos informants.
La configuración de las competencias lingüísticas y su evolución en comunidades plurilingües: análisis sociolingüístico a partir de una muestra escolar de Cataluña
El projecte CONFEPLUR busca avançar en el coneixement de com es configuren les competències plurilingües individuals en societats en les que s’utilitza àmpliament més d’una llengua. Es pretén contrastar els mesuraments de coneixements de llengua obtingudes a partir de mètodes diferents, posar en relació aquests coneixements amb la realitat individual i contextual dels usuaris, i analitzar quins canvis es registren al llarg del període de l’educació secundària obligatòria.