Objectiu
Avaluar la potència muscular explosiva del tren inferior mitjançant l’aplicació del test de Sargent o test de salt vertical. Aquesta prova permet obtenir un indicador indirecte de la capacitat neuromuscular implicada en accions de salt i impulsió vertical, freqüents en nombroses disciplines esportives.
Introducció
La potència anaeròbica es defineix com la capacitat de generar una gran quantitat de força o energia mecànica en un temps molt curt, utilitzant principalment els sistemes energètics anaeròbics, és a dir, aquells que no requereixen oxigen per a la producció d’energia.
Des d’un punt de vista fisiològic, la potència anaeròbica depèn de la velocitat a la qual els músculs poden produir ATP (adenosina trifosfat) mitjançant dues vies principals:
El sistema anaeròbic alàctic (ATP–fosfocreatina), predominant en esforços molt breus (≤ 10 segons).
El sistema anaeròbic làctic (glicòlisi anaeròbica), rellevant en esforços d’alta intensitat de curta durada (aprox. 10–60 segons).
Per tal d’avaluar la potència anaeròbica s’utilitza una prova clàssica descrita inicialment per Dudley Allen Sargent (1921), el test de Sargent. Aquesta és una prova àmpliament utilitzada en l’àmbit de l’educació física i l’entrenament esportiu. Avalua la capacitat de fer força ràpida amb les extremitats inferiors, és a dir, la força explosiva, molt important en esports com el bàsquet, el voleibol, l’atletisme o el futbol.
En el test de Sargent l’esforç és molt curt i màxim, per la qual cosa el sistema predominant és l’anaeròbic alàctic, responsable de l’explosió inicial del moviment.
Desenvolupament
El test mesura la diferència entre l’alçada màxima assolida amb el braç estès en posició estàtica i l’alçada assolida en un salt vertical màxim.
La distància obtinguda s’utilitza com a indicador de la força explosiva de la musculatura extensora de les extremitats inferiors, ja que el salt vertical requereix una activació ràpida i coordinada del sistema neuromuscular.
Material
Hi han dues opcions per mesurar l'altura de salt vertical:
Mètode tradicional
- Paret llisa i vertical
- Guix o magnesi per marcar la paret
- Cinta mètrica (en centímetres)
O bé:
Sensor de salt per làser
ADR Jumping | Laser Jump Sensor
Procediment
La persona avaluada es col·loca de costat a la paret, amb els peus completament recolzats al terra.
Estira el braç més proper a la paret cap amunt al màxim i es marca amb guix l’alçada assolida. Aquesta mesura correspon a l’alçada d’abast en estàtic.
Seguidament, la persona s’allunya lleugerament de la paret, flexiona les cames i realitza un salt vertical màxim, ajudant-se del moviment coordinat de braços.
En el punt més alt del salt, toca la paret i deixa una segona marca.
Es mesura la diferència entre la segona i la primera marca. Aquesta diferència, expressada en centímetres, constitueix el resultat del test.
Es realitzen tres intents, registrant-se el millor resultat.
Abans d’iniciar la prova, és recomanable efectuar un calfament general i alguns salts de familiarització.
Variables registrades
Alçada estàtica (cm)
Alçada màxima del salt (cm)
Diferència entre ambdues mesures (cm)
Massa corporal (kg)
Càlcul de la potència màxima:
La Potència màxima (W) és el valor estimat de la potència mecànica màxima desenvolupada durant la fase impulsiva del salt.
L’equació de Sayers (Sayers et al., 1999) permet estimar la potència màxima (peak power, en W) generada durant un salt vertical a partir de l’alçada del salt (cm) i la massa corporal (kg).
Potència Màxima Absoluta (PMA, W) = 60,7 × salt vertical (cm) + 45,3 × massa corporal (kg) − 2055
Potència Màxima Relativa (PMR, W.kg´1) = PMA(W)/massa corporal (kg)
Consideracions i fonts d’error
La tècnica del salt pot influir significativament en el resultat.
L’ús dels braços incrementa l’alçada assolida; per tant, és important que tots els participants segueixin el mateix protocol.
Errors en la lectura o en les marques a la paret poden afectar la precisió de la prova.
Vídeos:
https://www.youtube.com/watch?v=FgBF5DXI4nI
https://www.youtube.com/shorts/5ZjVXbDRFk0
https://www.youtube.com/watch?v=G-hWEAO2xlc
Resultats i Valors de referència
Test de Sargent – Taula de valors per a alumnat universitari (18–25 anys)
Els valors interpretatius del test de Sargent s’han establert a partir de la bibliografia clàssica del salt vertical (Chu, 1996; Arkinstall, 2010) i de dades normatives recents en població universitària (Morassutti et al., 2025), adaptades amb finalitats docents.
Homes universitaris
Salt vertical (cm) | Qualificació |
| < 30 cm | Molt baix |
| 30 – 39 cm | Baix |
| 40 – 49 cm | Mitjà |
| 50 – 59 cm | Bo |
| ≥ 60 cm | Molt bo / Excel·lent |
Dones universitàries
Salt vertical (cm) | Qualificació |
| < 20 cm | Molt baix |
| 20 – 29 cm | Baix |
| 30 – 39 cm | Mitjà |
| 40 – 49 cm | Bo |
| ≥ 50 cm | Molt bo / Excel·lent |
O bé:
Extret de Morassutti et al.(2025).
Bibliografia
Morassutti, O. N., van Wyk, P. M., & Duquette, A. M. (2025).
Vertical jumping power normative-reference values: Utilizing a large cohort of Canadian university students. Biomedical Human Kinetics, 17(1), 147–157. https://doi.org/10.2478/bhk-2025-0014
SAYERS, S. et al. (1999) Cross-validation of three jump power equations. Med Sci Sports Exerc, 31, p. 572
