Introducció

Cineantrometria 

La cineantropometria és la ciència que estudia la relació entre l'estructura del cos humà (antropometria) i el moviment (cinètica) per comprendre com la mida, la forma i la composició corporal afecten el creixement, l'exercici, la nutrició i el rendiment esportiu. Mitjançant mesures i avaluacions de mida, forma, proporcionalitat, composició, maduració biològica, habilitats motrius, capacitat cardiorespiratòria, activitat física quotidiana i activitat esportiva, la cineantropometria proporciona informació detallada i objectiva sobre el cos humà, permetent a professionals com a nutricionistes i entrenadors esportius crear plans d'entrenament i nutrició adaptats i personalitzats. 

Somatotip 

L’arquitectura corporal d’una persona està predeterminada genèticament, malgrat que pot canviar-se per factors externs i interns (tipus d’alimentació, nivell d’exercici, etc.). Els paràmetres antropomètrics d’una persona, expressats pel seu somatotip, es un mètode no invasiu per avaluar les mesures del cos humà, les proporcions i la composició corporal i pot utilitzar-se com un indicador, tant de condicions relacionades amb la nutrició, com amb la salut de les persones. Permet valorar en quin grau es desvia un individu del component ectomòrfic (marcat per la selecció natural i que es manté constant), degut a l’alteració del component muscular (desviació cap al tipus mesomòrfic) i del component greixós (desviació cap al tipus endomòrfic). 

Les diferents activitats d’un individu marquen més, generalment, la diferència entre persones que la pròpia genètica. El múscul té una gran capacitat d’adaptació a les seves exigències i estímuls. De la mateixa manera que la musculatura d'una persona que realitza exercicis de musculació es pot augmentar, en persones que no fan activitat física la musculatura acaba disminuint. 

En conclusió, tots els éssers humans son diferents i la seva forma ve establerta per la genètica, l'activitat física que realitza, l'alimentació, etc. Això permet establir una classificació basada en tres punts: l'estructura òssia, la complexió muscular i l'acumulació greixosa. Tots aquests elements es poden determinar amb l'antropometria i el càlcul del somatotip.

        Mesomòrfic: domina el % de múscul

        Endomòrfic: domina el % de greix

        Ectomòrfic: força constant, marcat per selecció natural

Desenvolupament

Determinació del somatotip

El somatotip de l’individu s’obtindrà a partir de mesures bàsiques de perímetres, longituds, diàmetres i plecs cutanis en punts específics del cos. Les dades recollides amb els instruments corresponents es processen mitjançant un software especialitzat (MIDACORP) per analitzar la composició corporal, la morfologia i el somatotip tenint en compte el pes, la talla i el sexe. S’obtenen unes coordenades que situen el somatotip dins del diagrama (veure la figura anterior).

Material

Material a utilitzar per la determinació del somatotip

Balança i Tallímetre

Plicòmetre o compàs de plecs cutanis

Cinta mètrica

Antropòmetre o mesurador ossi

Procediment

Obtenció del pes i la talla

Pes

Es mesura am la balança. S'evitarà que el cos entri en contacte amb cap objecte del voltant. Es prendrà la mesura amb els peus junts i centrats a la plataforma. Es descomptarà 1 kg pel pes de la roba. S'expressa amb kg.

Talla

Es mesura amb el tallímetre, acoblat a la balança. L'individu ha de romandre dret amb els talons, glutis, esquena i regió occipital en contacte amb el pla vertical del tallímetre. Es mesura la distància entre el vèrtex del cap i les plantes dels peus. En el moment de la mesura es farà una inspiració profunda per compensar l'escurçament dels discos intervertebrals. S'expressa en cm.

Obtenció del greix corporal 

S'obté mitjançant la mesura dels plecs cutanis (mètode de Faulkner)

S'usa el compàs de plecs cutanis o plicòmetre. Serveix per valorar la quantitat de teixit adipós subcutani. Es mesura en un plec, la doble capa de pell i el teixit adipós intermedi, evitant pinçar el múscul. La musculatura ha de romandre relaxada.

El plec, amb les dues capes de pell i teixit adipós subcutani, s'ha de subjectar amb el dit índex i polze mantenint el compàs amb l'altra mà, perpendicular al plec.

Per assegurar que no s'ha atrapat múscul es demanarà a l'individu que contregui els músculs de la zona a mesurar, de manera que aquests s'alliberin del plec, en cas que s'hagin pinçat. El compàs s'aplica a un centímetre de distància dels dits que formen el plec, que es mantindran durant el temps de mesura. Es recomanable repetir la mesura un parell de vegades i registrar el valor mitjà obtingut.

Tipus de plecs a mesurar 

(Per visualitzar la tècnica de mesurar els plecs, punxar sobre les fletxes)

Plec bicipital (1): 

Situat al punt mitjà acromi-radial, a la part anterior del braç. El plec és vertical i corre paral·lel a l'eix longitudinal del braç. 

Plec tricipital (2): 

Situat al punt mitjà acromi-radial, a la part posterior del braç. El plec és vertical i corre paral·lel a l'eix longitudinal de el braç.

Plec subescapular (3): 

Situat a l'angle inferior de l'escàpula en direcció obliqua cap avall i cap a fora, formant un angle de 45º amb l'horitzontal. Per realitzar aquesta mesura, es palpa l'angle inferior de l'escàpula amb el polze esquerre, en aquest punt fem coincidir el dit índex i desplacem cap avall el dit polze girant lleugerament en sentit horari, per així prendre el plec en la direcció descrita anteriorment. 

Plec suprailiac (4): 

Localitzat just a sobre de la cresta ilíaca en la línia medi axil·lar. El plec corre cap endavant i cap avall formant un angle d'uns 45º amb l'horitzontal. 

Plec quàdriceps (5): 

Situat al punt mig de la línia que uneix el plec inguinal i la vora proximal de la ròtula, a la cara anterior de la cuixa. El plec és longitudinal i corre al llarg de l'eix major del fèmur. L'estudiat estarà assegut recolzant els peus a terra i formant els seus genolls un angle de 90º. 

Plec abdominal (6): 

Situat lateralment a la dreta, al costat de la cicatriu umbilical en el seu punt mig. El plec és vertical i corre paral·lel a l'eix longitudinal de el cos. Per a altres autors està situat lateralment a 3-5 cm. de la cicatriu umbilical.

Plec pectoral (7): 

Localitzat a la línia axil·lar-mugró, el més proximal al faldó axil·lar i oblic cap avall. Es pren al mateix lloc en ambdós sexes.

Plec axil·lar (8): 

Localitzat a la línia axil·lar mitjana, a l'alçada de l'articulació de l'apòfisi xifoide i cos de l'estern a nivell de la 5a costella. L'estudiat col·locarà el braç lleugerament abduït. És un plec horitzontal.

Plec bessons (9): 

Localitzat en la línia mitjana lateral dreta de la cama. Es pren en el mateix lloc en ambdós sexes.

(Imatges dels plecs obtingudes de: https://nutricionpersonalizada.blog/aviso/)

Mesura dels diàmetres ossis

Per mesurar la distància entre dos punts s'utilitza el antropòmetre o compàs ossi. S'expressa en mm.

Diàmetre bihumeral: 

Distància entre les còndils del colze.

Diàmetre biestiloïdal: 

Distància entre els còndils del canell.

Diàmetre bifemoral: 

Distància entre el còndil medial i lateral del fèmur.

Mesura dels perímetres musculars

S'utilitza la cinta mètrica flexible per mesurar els perímetres del braç i de la cama. La cinta es col·loca al voltant de la zona a mesurar, sense comprimir els teixits tous, i en posició perpendicular a l'eix longitudinal del segment que s'estigui mesurant. Els músculs no han d'estar contrets. S'expressa en mm.

Perímetre de l’avantbraç: 

A nivell del perímetre màxim.

Perímetre de la cama: 

A nivell del perímetre màxim dels bessons.