Introducció

La VO₂ màxima (VO₂) és la quantitat màxima d’oxigen que l’organisme pot utilitzar per unitat de temps i es pot expressar en ml/kg/min (relatiu al pes) o en L/min (absolut). És un indicador important de l’estat de forma i de la capacitat aeròbica, ja que com més oxigen arribi als músculs, millor serà el rendiment en activitats de resistència, tot i que no és l’únic factor determinant. Aquest valor tendeix a disminuir amb l’edat, especialment a partir dels 25-30 anys, però la pràctica regular d’exercici aeròbic pot frenar aquesta pèrdua i permet mantenir nivells més elevats que en persones sedentàries.

El VO₂ màx es mesura idealment en laboratoris amb equips costosos, però sovint no es fa per la seva complexitat. Per això, Astrand i Rhyming van crear una prova submàxima i segura que permet estimar la capacitat aeròbica a partir de la freqüència cardíaca.

Desenvolupament 

Per dur a terme la prova de la bicicleta d’Astrand cal disposar d’una bàscula, un ergòmetre, un pulsòmetre, un cronòmetre i una fulla per registrar dades. Cal anotar el pes del pacient i la seva freqüència cardíaca en repòs.

Material

• Cicloergòmetre

   

• Pulsímetre (veure freqüència cardíaca)

   

Procediment

Per fer la valoració s’utilitza un cicloergòmetre i un monitor de la freqüència cardíaca. La potència inicial és baixa i s’incrementa progressivament fins a assolir una freqüència d’entre 120 i 140 pulsacions per minut. Es registren una o dues freqüències en estat estable junt amb les potències corresponents i, posteriorment, es pot estimar el VO₂ màx amb el nomograma d’Astrand a partir de la freqüència submàxima i la potència de l’exercici.

Inicia el cronòmetre i demana a la persona que pedali a 100 W (dones) o 150 W (homes), registrant la freqüència cardíaca cada minut. Durant els primers dos minuts es pot ajustar lleugerament la potència per assolir una freqüència estable propera a l’objectiu (per exemple, 160 W per arribar a 135 bpm). Cal mantenir l’esforç durant 6 minuts i finalitzar amb 1 minut de recuperació a baixa intensitat.

Per calcular el VO₂ màx, es fa la mitjana de la freqüència cardíaca dels minuts 5 i 6 (per exemple, 130 bpm) i, amb el nomograma d’Astrand, es relaciona aquesta dada amb la potència (160 W) per obtenir el valor aproximat, en aquest cas uns 4,4 L/min.

Valors de referència

Pels valors obtinguts, si el pacient és menor de 17 anys o major de 35, cal aplicar un factor de correcció al VO₂ màx multiplicant-lo pel valor corresponent. Tot i això, la prova pot veure’s afectada per diversos factors com la temperatura, el soroll ambiental, l’estat emocional o el descans previ, ja que tots ells poden influir en la freqüència cardíaca.

A la taula següent es poden trobar els valors normals de VO₂ màx per a diferents grups d’edat:

Dones

Homes

Referències

Astrand, P. O. (1953). Nomograma para el cálculo de la capacidad máxima de captación de oxígeno. Meddelanden fran Flyg-och navalmedicinska namnden. Statens namnd for flyg-och navalmedicinsk forsknings-och forsoksverksamhet, 4, 16-17.

Astrand, I. (1960). Capacidad aeróbica en hombres y mujeres con especial referencia a la edad. Acta physiol scand, 49(169), 1-89.

Smeets, R. J., y Soest, M. V. (2009). Utilidad de una prueba de bicicleta de Åstrand modificada para evaluar la capacidad aeróbica en pacientes con dolor musculoesquelético y controles sanos. Discapacidad y Rehabilitación, 31(24), 1988-1995.

https://www.physiotutors.com/es/wiki/astrand-bike-test/

https://youtu.be/6KOoejoYP8A?si=7nFr3614lbED1TmD