comunicació científica

Phase 5 Research (2014). Canadian Researchers' Publishing Attitudes and Behaviours: A Phase 5 Report for Canadian Science publishing
Disponible:http://www.cdnsciencepub.com/files/PDF/CSP_ResearcherAttitudes_March14_FINAL.pdf [Consulta: 10/06/2014]
 

Canadian Science Publishing (CSP) és una editorial sense ànim de lucre amb seu a Ottawa (Canadà) que publica 16 revistes científiques. Amb l'objectiu de conèixer les necessitats i opinions dels autors i lectors de bibliografia científica, especialment en un moment en què el sector està experimentant grans canvis deguts a l'accés obert, l'editorial va encarregar a una consultora la realització d'un estudi sobre els hàbits de publicació i consum d'articles en el que van participar, mitjançant un qüestionari, 540 investigadors canadencs.

La primera part del qüestionari abordava diversos aspectes relatius a la cerca i l'ús de bibliografia científica, on l'ús de fonts generalistes és aclaparador: el 81% dels enquestats utilitza freqüentment bases de dades o motors de cerca com Scopus, Web of Science o Google Scholar, mentre que només el 28% fa servir amb la mateixa freqüència fonts específiques com arXiv o Medline. L'ús d'aquestes últimes, no obstant, és més elevat a física o astronomia. Només el 4% dels investigadors consulta freqüentment un bibliotecari, sense diferències significatives per disciplines.

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)

Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.