recerca

Ciència Oberta: un concepte i moviment globals (i en transició)

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].


Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».i De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta. 

El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components ­—molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.

«Humanities are different». Com encaixem les humanitats en el model de dades obertes?

Sabina Batlle Baró
Arqueòloga i estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Ruediger, Dylan; MacDougall, Ruby (2023). Are the Humanities ready for data sharing? [New York]: Ithaka S+R. 14 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.318526>. [Consulta: 18/10/2023].


Als anys 60, el ministre franquista Manuel Fraga intentava treure profit de la mala fama i l’aïllament de l’Espanya del moment per atraure els turistes amb el lema «Spain is different». D’una manera semblant, l’estudi Are the Humanities ready for data sharing?, publicat per Ithaka S+R, se centra en les singularitats de les humanitats per analitzar-ne la compartició de dades (o la seva absència) i reivindicar l’aportació que podrien fer aquestes disciplines al moviment de dades obertes.

L’informe sorgeix com a conseqüència de la publicació, el 25 d’agost de 2022, del memoràndum Ensuring free, immediate, and equitable access to federally funded research impulsat per Alondra Nelson, directora de la White House Office of Science and Technology Policy (OSTP), als Estats Units d’Amèrica (EUA). Aquest document, popularment conegut amb el nom de «Nelson memo», és una normativa federal que obliga a obrir les publicacions i totes les dades generades a partir de recerques finançades amb fons públics. És la primera vegada als EUA que una normativa d’aquestes característiques fa referència al National Endowment for the Humanities (NEH), una agència finançadora federal que dona suport específicament a la recerca en humanitats. Sembla, doncs, que algú s’ha adonat que les humanitats no estaven fent la feina, o que, per variar, no havien estat convidades a la festa. 

Pinzellades de l’Open Science Fair

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Open Science FAIR. «Charting the course: reimagining open science for next generations». (Madrid, 25-27 september 2023). Disponible a: <https://www.opensciencefair.eu/2023/programme>. [Consulta: 02/10/2023].


Amb l’objectiu de «reimaginar la ciència oberta per a les properes generacions, avançar i reformar l’avaluació de la recerca i la ciència oberta; connexions, barreres i camins per avançar» es va celebrar a Madrid, del 25 al 27 de setembre, la 4a edició de l'Open Science Fair, al Museo Reina Sofía i a l’Ateneo de Madrid. Les sessions es van desenvolupar durant tres jornades, en gran part, amb intervencions simultànies en els diferents auditoris, cosa que complicava escollir què seguir i què perdre’s. Tot i això, el web de l’esdeveniment contenia informació dels plantejaments i resums enviats prèviament pels ponents, per tal d’ajudar a fer la tria.

Organitzat per OpenAire, amb la coorganització de la FECYT, el Ministerio de Ciencia e Innovación i sota la presidència espanyola de la Unió Europea, la fira va reunir més de 400 persones que, al llarg de les tres jornades, van trobar-se per compartir projectes, resultats, experiències i per reflexionar sobre el futur a curt i mitjà termini del moviment de ciència oberta i els reptes pendents.

Accés obert: aprendre de casos d’èxit en universitats

Francisco Martínez-Galindo
RiuNet. Repositori institucional
Biblioteca i Documentació Científica
Universitat Politècnica de València (UPV)
ORCID: 0000-0001-6737-4320
@pacobib


De Castro, Pablo; Rovira, Anna; Rousi, Antti (2022) Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology. Leuven: CESAER. 41 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.6410867>. [Consulta: 08/06/2023].


Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 

Els rànquings universitaris, no obstant, no han reflectit aquesta evolució de l’accés obert de manera que permeti identificar casos d’èxit a imitar. Aquesta absència, en part, s’entén per la dificultat de mesurar aquest indicador fins a l’aparició d’eines com ara Unpaywall. Des de l’edició de 2019, el rànquing CWTS de Leiden disposa d’una classificació per percentatge de publicacions en accés obert. 

Estratègia Espanyola de Ciència Oberta: menys és més

Ciro Llueca1
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].


Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions2, s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca