Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Moreno-Castro, Carolina; Baldi, Vania; Azurmendi, Ana; Paisana, Miguel; Iranzo-Cabrera, María; Calvo, Dafne; Crespo, Miguel; Cabrera García-Ochoa, Yolanda; Llorca-Abad, Germán; Cardoso, Gustavo; Hernández Escayola, Pablo; Salaverría, Ramón (2023). Political and legal aspects of disinformation in Portugal and Spain: report. Pamplona: IBERIFIER. 71 p. Disponible a: <https://doi.org/10.15581/026.004>. [Consulta: 13/02/2024].
Tot i el lideratge actiu dels àmbits de la comunicació i el periodisme, és evident que els professionals de la informació i la documentació han de ser-ne un agent clau, i el paper a jugar per part de les biblioteques, públiques i universitàries, tot just s’està començant a esclarir, tal com vam poder comprovar recentment a la Jornada Desinformació, mala informació o mentida?, organitzada per l’Institut Français de Barcelona, el Goethe-Institut de Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.
Tots hem llegit novel·les incòmodes que, per un motiu o altre, sacsegen. En aquest cas, la lectura d’aquesta monografia neguiteja perquè esdevé l’elefant a l’habitació que, de vegades, no es vol veure a la ciència. A voltes, quan ens movem a la trinxera de la desinformació i les teories negacionistes que afecten la bona feina i el prestigi de científics, cal mirar enrere per adonar-nos que no és or tot el que lluu, i ara no em refereixo a la via daurada de l’accés obert. La ciència és una més de les activitats humanes i, per tant, cal entomar el que aquí esmento com a costat fosc.
Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.
