Equip del Blok de BiD
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
El primer post 
va ser ara farà setze anys, el 2 de juny del 2010. Després d’aquest han estat quasi 600 posts escrits per prop de 200 persones; al núvol d’etiquetes s’hi pot veure la diversitat de temes que s’hi han tractat. Fa setze anys, a la carta de presentació del Blok declaràvem les intencions del Blok: «ingestar, deglutir, regurgitar», és a dir, triar informes, resumir-los i analitzar-los i potenciar així l’evolució i millora de la praxi professional. Facilitar als bibliodocumentalistes estar al dia de les novetats professionals, conèixer experiències d'altres i aplicar-les a la nostra realitat de cada dia.
Al primer post del Blok, Ángel Borrego destacava com a novetat que «les dades en brut de l’informe estan disponibles a la xarxa», posant l’atenció en el que ha acabat essent la FAIRificació de les dades de recerca. El 18 de març del 2026, Carlos Lopezosa, en el que haurà estat el darrer post del Blok, ressenyava un informe del qual deia que és una lectura imprescindible per als professionals «que desitgin entendre els reptes tècnics, ètics i professionals que planteja la IA en la ciència contemporània». Des del començament fins a l’adeu d’avui, el Blok ha volgut utilitzar la teoria per transformar la pràctica, explorar el present emergent per anticipar millor el futur, convidar a la lectura de documents tècnics professionals per fomentar la innovació.
Ara, l’equip que hem estat fent el Blok de BiD hem decidit deixar de publicar-lo. No hi ha hagut un únic motiu, però el Blok aquests darrers temps s’ha anat decandint i segurament hem sentit darrere el clatell l’alè d’uns temps nous que fan que el que ha estat fent el Blok hagi perdut sentit. Segurament el model que ha estat útil tots aquests anys ja no val. Segurament no és tant que el que va motivar el Blok hagi deixat de tenir sentit i ja no compleixi una funció com que cal alguna cosa diferent.
Tenim la sort de formar part d’una professió que experimenta, innova i evoluciona dins d'una realitat acceleradament canviant. Durant aquests anys, el Blok ha estat una finestra a aquest món tan adaptatiu i resilient que formen les biblioteques, els centres de documentació i les institucions culturals. Aquest món continua enriquint-se dels coneixements i experiències d’altres i de beneficiar-se de compartir honesta i obertament els seus avenços i fracassos. El Blok plega. Li diem adeu amb certa tristesa, però també amb la satisfacció d’haver cobert una etapa i agraint, amb molt d’afecte, als qui l’heu fet possible escrivint-lo i llegint-lo.
© Imatge inicial cedida per l’equip del Blok de BiD
Si bé els llibres electrònics van sorgir més o menys al mateix temps que les revistes digitals, l’evolució dels respectius sistemes de comercialització han diferit notablement, així com el moment i la manera. L’interès però d’incloure els llibres acadèmics en el moviment de l’accés obert ha anat creixent en els darrers anys. En base l’experiència de l’AO de les revistes, el de llibres s’ha centrat majoritàriament en models de negoci en els que el cost de publicar no el cobreixen els autors sinó tercers, en molts casos biblioteques d’universitats (vegeu-ne alguns exemples a l’article: 
La Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) agrupa un ampli col·lectiu d’organitzacions compromeses amb la reforma dels sistemes d’avaluació de la recerca. Aquesta iniciativa sorgeix en un context de creixent consens sobre la necessitat de superar els models d’avaluació basats principalment en indicadors quantitatius (com el factor d’impacte o el nombre de publicacions), per tal d’impulsar una valoració més qualitativa, centrada en la diversitat de contribucions científiques i en pràctiques responsables. Més de 700 organitzacions de recerca, entitats finançadores, agències d’avaluació i societats científiques han adoptat els principis recollits a l’Agreement on Reforming Research Assessment (
La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.
Segurament, d’aquí a uns anys, haurem trobat una solució i la informació científica serà oberta sota unes condicions d’ús i econòmiques acceptades per tothom. Avui, això és un objectiu perseguit, però encara no aconseguit, per la totalitat dels agents implicats en aquesta llarga cadena que forma la comunicació científica. Quan arribi aquell moment, serà interessant examinar (amb menys passió de la que hi posem avui) els diferents i, en la seva majoria, fallits intents per fer que els resultats científics siguin accessibles a tothom de forma equitativa, fàcil i reutilitzable.
