Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Sellés Carot, Alicia; Martínez González, Belén (coords.) (2021). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030. Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. Disponible a: <https://www.calameo.com/read/0000753353b5e928d4a6b>. [Consulta: 15/05/2023].
Tot i que ja fa un any i mig que es va presentar, no hem volgut deixar de ressenyar un document que, des del nostre punt de vista, té interès per a les biblioteques i pot ser el tret de sortida per posar en evidència i potenciar el seu paper amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030 és el document elaborat pel Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030» del Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Publicat l’octubre de 2021 i en la línia del grup de treball, tal com es detalla a la introducció, té l’objectiu principal de «posicionar y visibilizar a las bibliotecas como agentes de transformación y desarrollo social, educativo y cultural». I per fer-ho, aquesta publicació recull enllaços i recomanacions que permeten conèixer amb més detall el marc d’acció del grup de treball i, també, proporciona exemples concrets d’accions i activitats dutes a terme per biblioteques i agents del sector bibliotecari a Espanya.
Per facilitar l’accés a tota aquesta informació, l’informe s’organitza en tres apartats. En primer lloc, materials de promoció i sensibilització entre els que s’inclou el Manual per a treballar l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible en les biblioteques municipals, elaborat per la fundació Musol, disponible en castellà i català i del qual ja s’han fet dues edicions. En aquest apartat, també s’inclou el document La Xarxa de Biblioteques Municipals amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: treballem cap al desenvolupament sostenible des de les biblioteques públiques, elaborat l’any 2018 per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el document de REBIUN Orientaciones para la formación de usuarios en materia de sostenibilidad bibliotecaria de l’any 2014.
En segon lloc, es recullen recursos de bones pràctiques i exemples, entre els quals es destaquen accions diverses, com els mapes dels guanyadors del Segell CCB o del Premi «Biblioteca Social», reculls de bones pràctiques com el de les biblioteques públiques de Navarra o el banc de bones pràctiques de biblioteques de la Diputació de Barcelona, o la Guía acciones ODS de RECIDA de les biblioteques especialitzades del 2019.
Finalment, el document inclou pràctiques del que s’ha fet des de les biblioteques agrupades per les 5P (planet, people, prosperity, peace i partnership), que han fet arribar experiències al grup de treball durant l’any 2020. El mateix document reconeix que el recull de pràctiques no és exhaustiu però és una mostra significativa de la feina que s’està fent i que seria interessant que s’anés actualitzant.
Tal com es comenta al mateix document, els exemples poden ser inspiradors perquè altres biblioteques els duguin a terme i, per la diversitat d’iniciatives recollides i la varietat de biblioteques que les han presentades, ens sembla interessant recollir-los en aquesta ressenya. Després d’una introducció, en què es relaciona cadascun dels eixos (planeta, persones, prosperitat, pau i aliances) amb les biblioteques i amb els ODS concrets que hi estan vinculats, es donen els exemples corresponents en una fitxa explicativa en la qual es presenta l’activitat de manera breu, es dona l’enllaç al lloc on està publicada i algunes paraules clau que l’identifiquen i, si escau, els premis o mencions que ha rebut.
A l’apartat de «Persones», que situen com a focus d’atenció dels ODS 1, 2, 3, 4 i 5, se citen les iniciatives següents: Nosotros Te Leemos (un banc de relats sonors creat per la Red de Bibliotecas de Lorca de la Región de Murcia), Maletas literarias: cuentos para un planeta (una col·lecció de contes seleccionada pel Centro de Extensión Universitaria y Divulgación Ambiental de Galicia–CEIDA), Paseos saludables (un recorregut pels carrers amb espais i edificis emblemàtics que és un projecte d’inclusió social i comunitària organitzat per la Biblioteca de l’Hospital Universitario Severo Ochoa i l’Archivo Municipal de Leganés) i, finalment, El espacio violeta (espais per a la consulta, la lectura i la investigació creats per la Biblioteca de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria).
A l’apartat «Prosperitat», relacionat amb els ODS 7, 8, 9, 10 i 11, es donen com a exemples inspiradors: Bibliomaker (un espai de creació col·laborativa i innovació de la Biblioteca de la Universidad de Granada), Biblioteca: en el medio rural y por el desarrollo local (el pla de treball de la Biblioteca Municipal «Gonzalo Anes» de Coaña al Principat d’Astúries que vol garantir el coneixement proper i el descobriment del servei bibliotecari per part de la població –majoritàriament envellida i dispersa), Club de lectura en ruta (una activitat del bibliobús d’Albacete per fomentar, entre d’altres, l’hàbit de lectura i l’atenció i, al mateix temps, afavorir les relacions socials), Rescatando culturas (un projecte de la biblioteca escolar de l’IES Castro Alobre de Vilagarcía de Arousa a Pontevedra que pretén donar a conèixer els pobles indígenes i minoritaris) i, finalment, es recullen projectes vinculats amb la ciència oberta: la creació de repositoris digitals (com el del CSIC o e-cienciaDatos del consorci Madroño) o el directori de fonts d’informació sobre energia i medi ambient promogut i creat per les biblioteques i centres de documentació que participen en el Comité de Documentación Energética (ens format per 18 empreses i organismes vinculats al sector de l’energia).
En l’àmbit de «Planeta», al qual es vinculen els ODS 6, 12, 13, 14 i 15, es destaquen projectes diversos com la creació de RECIDA: Red de Centros de Información y Documentación Ambiental, les iniciatives que incentiven el préstec de llavors com la de la Biblioteca pública Neira Vilas de Vigo Adopta unha semente o La Biblioteca de Semillas de l’Escuela Politécnica Superior de la Universitat de Saragossa, la creació de guies com la Guía de recursos educativos sobre lixo mariño del Centro de Documentación Ambiental Domingo Quiroga –CEIDA de Galícia, la Fototeca CENEAM: fotografías sobre naturaleza y medio ambiente, promoguda pel centre de documentació del Centro Nacional de Educación Ambiental i, finalment, el projecte de ciència ciutadana Llegim el riu impulsat i coordinat per la Gerència de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
Pel que fa a l’eix «Pau», vinculat a l’ODS 16, es detallen els següents projectes: Bibliotecas por la Paz y la Convivencia, uns tallers que volen posar en valor la diversitat i la pluralitat i que es duen a terme des de la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra, la col·lecció Biblioteca de la Memòria creada per la Biblioteca Central d’Igualada amb documents que provenen de fonts orals i de documents en diferents suports i que recullen testimonis del patrimoni històric i cultural de la comunitat, el projecte Biblioteca de acogida de la Biblioteca de Purchena a Almeria que vol posar en relació els joves dels centres de menors no acompanyats amb els joves de la localitat i, per tancar aquest apartat, el Centro de Documentación virtual creat per la FUHEM i que recull documents a text complet de documents vinculats amb cohesió social, democràcia, pau i sostenibilitat, àrees de treball de la fundació.
La tria d’experiències es tanca amb el bloc d’«Aliances» on es mostren com a exemples la creació i constitució del Consejo de Cooperación Bibliotecaria del Ministerio de Cultura y Deporte, la Fundación Biblioteca Social, el Boletín ONUBIB y los ODS que edita la Biblioteca Depositaria de las Naciones Unidas, el programa Bibliotecas sostenibles de la fundació Musol (Municipalismo y solidaridad) i, finalment, el Portal de Bibliotecas Especializadas elaborat de manera col·laborativa, i iniciativa de la Comisión Técnica de Cooperación de Bibliotecas Especializadas del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, que recull informació sobre totes les biblioteques especialitzades espanyoles independentment de la seva titularitat.
Unes conclusions finals serveixen per evidenciar el paper i el compromís que les biblioteques tenen amb l’Agenda 2030 i l’avenç que s’ha fet en aquests darrers anys. Així i tot, cal seguir treballant per sistematitzar la planificació d’accions, l’aplicació de metodologies que permetin localitzar els ODS i millorar la visibilitat de les biblioteques, tot sensibilitzant i promovent la participació activa del sector bibliotecari en els fòrums de debat i en la formulació de polítiques públiques de desenvolupament. És important que la mirada es faci des de la planificació i que els plans directors incloguin aquesta perspectiva. En aquest sentit, el document posa com a exemple de bona pràctica el procés d’elaboració del Pla Director de Biblioteques de Barcelona que és el resultat d’un procés reflexiu obert que inclou conceptes inclosos a l’Agenda 2030. D’altra banda, el document fa evident la dificultat per avaluar els projectes i, encara més, l’absència d’indicadors que permetin avaluar l’impacte dels projectes mateixos.
Aquestes darreres reflexions ens sembla que són especialment rellevants perquè fixen les línies de treball futures. En primer lloc, la necessitat de conscienciació dels professionals i, sobretot de les institucions que permeti una planificació de les accions i una vinculació clara amb els ODS. En segon lloc, la necessitat de passar de les activitats puntuals a programes dins dels plans estratègics que permetin una participació activa de les biblioteques en l’Estratègia Nacional d’Informació i Biblioteques. I, en tercer lloc i totalment vinculats a les anteriors, la necessitat d’incloure indicadors que permetin avaluar l’impacte d’aquests programes en la societat i, alhora, que permetin fer estudis i valoracions de com les biblioteques contribueixen a assolir els reptes de l’Agenda 2030.
© Imatge inicial de SpaceX-Imagery a Pixabay
.jpg "Image_by_StockSnap_from_Pixabay (2)")
La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.
Del 6 al 8 del passat juliol es va celebrar al Palacio de la Magdalena (Santander) el curs denominat «La evaluación de la investigación: retos y oportunidades para el sistema universitario español» organitzat per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), en el marc dels Cursos de Verano 2022, que es realitzava per primer cop després de les restriccions de la pandèmia i en per celebrar el 90 aniversari de creació de la UIMP.
