espanya

La indústria editorial espanyola sota el prisma mesoeconòmic

Dra. Marta Magadán-Díaz 
Profesora Titular de Universidad 
Universidad Internacional de La Rioja 
https://orcid.org/0000-0003-3178-3215 


Vázquez Álvarez, Iñaki. La industria del libro en España [en línea]: aproximación mesoeconómica y mesoanalítica para un modelo de análisis. Adv., Jordi Martí Pidelaserra. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Facultat d'Economia i Empresa], 2022. XII, 209 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/675016>. [Consulta: 22 marzo 2025]. 


La tesi doctoral d’Iñaki Vázquez-Álvarez, desenvolupada a la Universitat de Barcelona Business School, representa una contribució fonamental a l’anàlisi de l’ecosistema editorial espanyol contemporani. Aquest treball acadèmic destaca pel seu innovador enfocament mesoeconòmic, que ve a omplir un buit en la literatura especialitzada en oferir una perspectiva intermèdia entre el micro i el macroeconòmic, la qual cosa permet examinar amb precisió les dinàmiques estratègiques entre els diversos actors del sector. 

La investigació s’estructura al voltant de quatre eixos fonamentals que exploren des de la manca d’estudis mesoeconòmics previs fins al desenvolupament d’un model analític específic per al context espanyol. El seu valor metodològic rau en la combinació equilibrada de tècniques qualitatives i quantitatives, destacant l’anàlisi financer de 2.683 empreses editorials (2019-2021), 43 entrevistes en profunditat amb agents clau i un examen històric exhaustiu basat en les diferents edicions de la Panorámica de la edición española, des de 1996. Aquest enfocament multidimensional permet captar tant les relacions entre actors com la seva interacció amb les estructures institucionals i tendències globals. 

Els resultats revelen un panorama editorial marcat per profundes asimetries estructurals. La concentració geogràfica emergeix com a tret distintiu, amb Madrid i Barcelona aglutinant el 90,37 % de les editorials privades. Paral·lelament, es constata una polarització empresarial on el 65,5 % dels editors publica menys de 10 títols anuals, enfront de grans conglomerats que dominen la producció massiva, situació que amenaça la diversitat editorial. 

Un dels aspectes més suggerents de l’anàlisi és posar en relleu la profunda transformació del model de negoci editorial tradicional cap a un paradigma centrat en la gestió estratègica dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta transformació, impulsada per la revolució digital, presenta una dualitat significativa: mentre amplia oportunitats en mercats globals, genera una creixent dependència de plataformes digitals els algoritmes de les quals reconfiguren els patrons de consum cultural. 

La principal contribució rau en el desenvolupament d’un model mesoeconòmic que integra els cinc processos clau de l’ecosistema editorial: creació, producció, comercialització, compra i consum. Aquest marc analític es complementa amb la primera sistematització exhaustiva de literatura acadèmica sobre el tema, i estableix un nou referent per a futures investigacions. 

Com tot treball pioner, l’estudi presenta àrees que conviden a una major profundització. L’impacte de dinàmiques globals com les fusions transnacionals, les plataformes d’autopublicació i els audiollibres mereixerien un desenvolupament més ampli. Així mateix, l’anàlisi de la diversitat cultural en relació amb les dinàmiques empresarials ofereix interessants perspectives per a futures investigacions. 

La investigació transcendeix el seu valor acadèmic en proporcionar eines conceptuals per a professionals i responsables polítics. En elucidar les tensions entre concentració empresarial i diversitat cultural, entre tradició editorial i innovació digital, aquest treball es posiciona com a referència indispensable per comprendre els reptes del llibre com a bé cultural en l’era digital. Malgrat certes limitacions, el seu rigor metodològic i originalitat teòrica marquen un punt d’inflexió en l’estudi de les dinàmiques estructurals del sector editorial espanyol. 

Aquesta tesi no només amplia el coneixement acadèmic existent sobre el mercat editorial espanyol, sinó que també ofereix eines pràctiques perquè les editorials i els responsables polítics adaptin les seves estratègies a un entorn competitiu i en transformació. L’anàlisi sobre la concentració empresarial, la digitalització i el paper estratègic de les editorials com a gestores de contingut ofereix informació valuosa tant per a investigadors com per a responsables de polítiques culturals i actors del sector. En definitiva, ens trobem davant d’una investigació que, per la seva solidesa metodològica, originalitat teòrica i rellevància pràctica, està cridada a convertir-se en referència obligada per a tots aquells interessats a comprendre les complexes dinàmiques que configuren el món del llibre al segle XXI. 

 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb  Blog de l’Escola de Llibreria. 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Les devolucions a les llibreries: un estudi comparatiu europeu

Eric del Arco, aprenent de llibreter
Llibreria Documenta
@documentabcn
@ericdelarcocristia


Returns (2023). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 28 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26/07/2024].


Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.

En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.

Una mirada a la literatura infantil i juvenil iberoamericana

Begonya Ferré Borràs
Directora de la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà


Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil. 2023. Coord., Teresa Tellechea. Boadilla del Monte: Fundación SM, 2023. 434 p. Disponible a: <https://es.fundacion-sm.org/innovacion-educativa/ biblioteca/anuario-lij-2/#>. [Consulta: 30/04/2024]. 


L’Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil, editat des del 2004 per la Fundación SM és una extensa obra redactada per professionals del sector sobre el panorama de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en tots aquells països iberoamericans on SM té presència: Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana i Xile. 

La 14a edició d’aquest anuari (que es refereix al període 2021 i 2022) destaca en totes les aportacions de quina manera la pandèmia de la covid-19 va modificar els hàbits lectors en l’àmbit global. En destaquen l’increment de la lectura digital i l’auge del còmic com a factors rellevants en l’augment de la lectura entre nens i joves.  

La introducció de l’obra, a càrrec de María Teresa Ortiz Vélez, directora general de la 
Fundación SM, ens emmarca tant el contingut de l’obra com la seva voluntat i finalitat. «La obra responde a nuestro compromiso con el fomento de la lectura como eje fundamental para lograr equidad educativa y, en consecuencia, personas con un hábito lector que les permite aprender a lo largo y ancho de la vida».  

L’informe FESABID – Xalabarder sobre els límits als drets de propietat intel·lectual i les biblioteques

Josep Matas
Advocat


Xalabarder, Raquel (2023). Bibliotecas y límites en el contexto digital. El préstamo digital controlado en España. Madrid: FESABID. 65 p. (Informe FESABID). ISBN: 978-84-939694-6-2. Disponible a: <https://www.fesabid.org/prestamo-digital-controlado-alternativa-legal-europa-espana/>. [Consulta: 27/03/24].


En tristícia i en llanguiment es queda la bibliotecària o el bibliotecari que llegeix amb atenció la normativa de propietat intel·lectual i després procura complir, com ha de ser, la missió que la societat li assigna d’afavorir i fomentar la lectura, la recerca, la cultura i l’accés als continguts científics i a la informació. Tan important funció requeriria que les biblioteques poguessin utilitzar obres amb drets vigents, de manera més àmplia i més clara que com ho permet i ho diu ara la llei. Els denominats límits als drets de propietat intel·lectual1 admeten usos de les obres sense que sigui imprescindible l’autorització dels titulars dels drets, però lamentablement el legislador espanyol ha regulat els límits que són d’interès per a les biblioteques de forma molt més restrictiva que com ho preveuen les directives europees (més restrictiva i, afegim-hi, de forma descurada i confusa). Així, per exemple, per sorprenent que pugui semblar, la difusió de fragments de textos en guies de lectura o la presentació de les imatges de cobertes de llibres en el catàleg de la biblioteca, tan imprescindible tot plegat i tan d’interès també per a editors i autors, no té un aval legal, no es pot sustentar en cap dels límits previstos avui i, en conseqüència, pot ser qüestionat i «tarifat» per entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor.

Disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Aguilera, Begoña; Casaldàliga, Anna; Losada, Marina; Marset, Lola; Melero, Remedios; Ortiz, Eva; Rodríguez, Encarnación; Rovira, Anna (2023). Medición del acceso abierto en las universidades españolas y el CSIC (2018-2022). REBIUN. (Estudios e informes). Disponible a: <https://hdl.handle.net/20.500.11967/1346>. [Consulta: 23/02/2024].


En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.

Metodològicament parlant, la principal novetat d’aquest treball respecte d’edicions anteriors és l’ús d’OpenAlex com a font de les dades. OpenAlex, el nom del qual al·ludeix a la biblioteca d’Alexandria, és un catàleg obert i gratuït de documents científics, investigadors, revistes, institucions, temes, editorials i agències de finançament, com també de les connexions que s’estableixen entre aquestes entitats. Malgrat que el seu llançament és relativament recent, el gener de 2022, el producte s’ha consolidat com a font per a l’elaboració del CWTS Leiden Ranking Open Edition i diverses institucions franceses, com ara el CNRS, La Sorbonne o el Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche han anunciat la seva adopció com a font d’informació alternativa a Scopus i Web of Science.

Pàgines

Subscriure a RSS - espanya