espanya

Disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Aguilera, Begoña; Casaldàliga, Anna; Losada, Marina; Marset, Lola; Melero, Remedios; Ortiz, Eva; Rodríguez, Encarnación; Rovira, Anna (2023). Medición del acceso abierto en las universidades españolas y el CSIC (2018-2022). REBIUN. (Estudios e informes). Disponible a: <https://hdl.handle.net/20.500.11967/1346>. [Consulta: 23/02/2024].


En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.

Metodològicament parlant, la principal novetat d’aquest treball respecte d’edicions anteriors és l’ús d’OpenAlex com a font de les dades. OpenAlex, el nom del qual al·ludeix a la biblioteca d’Alexandria, és un catàleg obert i gratuït de documents científics, investigadors, revistes, institucions, temes, editorials i agències de finançament, com també de les connexions que s’estableixen entre aquestes entitats. Malgrat que el seu llançament és relativament recent, el gener de 2022, el producte s’ha consolidat com a font per a l’elaboració del CWTS Leiden Ranking Open Edition i diverses institucions franceses, com ara el CNRS, La Sorbonne o el Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche han anunciat la seva adopció com a font d’informació alternativa a Scopus i Web of Science.

Ciència oberta a Espanya: encaixant les peces d’un complex trencaclosques

Daniela de Filippo
Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), Instituto de Filosofía (IFS), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
​Instituto Interuniversitario de Evaluación de la Ciencia y la Universidad (INAECU)


Abadal, Ernest; Abad-García, Francisca; Anglada, Lluís; Boté-Vericad, Juan-José; Esteve, Asunción; González-Teruel, Aurora; Labastida, Ignasi; López-Borrull, Alexandre; Ollé, Candela; Melero, Remedios; Rodríguez-Gairín, Josep Manel; Santos-Hermosa, Gema (2023). Ciencia abierta en España 2023: informe de situación y análisis de la percepción. [Proyecto RTI2018-094360-B-I00]. Barcelona-València: Grupo Ciencia Abierta. Disponible en: <http://hdl.handle.net/2445/200020>. [Consulta: 12/11/2023].


Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.

L’informe de situació i anàlisi de la percepció sobre la ciència oberta a Espanya —sorgit com a resultat d’un projecte homònim del Plan Nacional i liderat per l’Ernest Abadal— posa de manifest aquesta problemàtica i ens convida a aprofundir en el tema des d’una perspectiva integradora per posar llum sobre aspectes, a voltes, poc coneguts.

2030: una odissea per a les biblioteques?

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Sellés Carot, Alicia; Martínez González, Belén (coords.) (2021). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030. Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. Disponible a: <https://www.calameo.com/read/0000753353b5e928d4a6b>. [Consulta: 15/05/2023]. 


Tot i que ja fa un any i mig que es va presentar, no hem volgut deixar de ressenyar un document que, des del nostre punt de vista, té interès per a les biblioteques i pot ser el tret de sortida per posar en evidència i potenciar el seu paper amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030 és el document elaborat pel Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030» del Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Publicat l’octubre de 2021 i en la línia del grup de treball, tal com es detalla a la introducció, té l’objectiu principal de «posicionar y visibilizar a las bibliotecas como agentes de transformación y desarrollo social, educativo y cultural». I per fer-ho, aquesta publicació recull enllaços i recomanacions que permeten conèixer amb més detall el marc d’acció del grup de treball i, també, proporciona exemples concrets d’accions i activitats dutes a terme per biblioteques i agents del sector bibliotecari a Espanya.

El cercle viciós de la invisibilitat de les biblioteques especialitzades (i com trencar-lo)

Miquel Navas
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)


Fernández Miedes, Luisa Inmaculada; Muntaner Sans, Natividad (2021). Informe global: situación de las bibliotecas especializadas en España: directorios y catálogos colectivos autonómicos. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria, Comisión Técnica de Cooperación de Bibliotecas Especializadas. Disponible a: <https://www.ccbiblio.es/wp-content/uploads/Informe-Global-Catalogos-y-Directorios-Bibliotecas-Especializadas-2022.pdf>. [Consulta: 13/04/2023].


El Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB), òrgan interadministratiu depenent del Ministeri de Cultura, va ser creat el 2008. En forma part la Comisión Técnica de Bibliotecas Especializadas, que és l’autora d’aquesta publicació de 2021.

L’informe parteix de les dades disponibles al directori Alzira, així com de les proporcionades per les comunitats autònomes que disposen de directori propi, com és el cas de Catalunya. És un document curt, de 22 pàgines, sense tenir en compte els annexos, on hi ha els informes de cada comunitat. S’hi analitza el nombre total de biblioteques (2.291) i, tant en l’àmbit estatal com de comunitat, es descriu la seva distribució per tipologia i titularitat, i la situació de l’automatització. Les dades, presentades en taules i gràfics (que són de sectors tot i que per a variables múltiples serien més indicats els gràfics de barres), mostren la prevalença de la titularitat pública (72 %) sobre la privada, de les biblioteques governamentals (31 %) sobre la resta, la manca de pàgina web (quasi la meitat, un 47 %, no en té) o OPAC (48 %), i el domini del programari Absys, que està present en més de la meitat de les biblioteques que sí que tenen OPAC. S’indica que existeixen pocs portals i catàlegs de biblioteques dedicats a les biblioteques especialitzades. 

Hàbits de lectura i compra de llibres 2022

José Antonio Cordón
Instituto de Estudios Medievales, Renacentistas y de Humanidades Digitales
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2022: informe de resultados (2023). Conecta. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 133 p. Disponible a: <https://www.federacioneditores.org/lectura-y-compra-de-libros-2022-presentacion.pdf>. [Consulta: 06/04/23].  


La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.

Amb els seus defectes, elements perfectibles i variacions, molts cops capricioses, en la formulació d’algunes de les preguntes, es tracta de l’enquesta més extensa i exhaustiva de les realitzades a Espanya per conèixer la realitat de la lectura i compra de llibres i dels perfils de qui les practiquen, en qualsevol tipus de format. La sèrie històrica, amb més de 20 anys d’existència permet, a més, efectuar comparacions versemblants sobre la progressió de la lectura segmentada segons els indicadors que s’inclouen a l’informe. Per tant, aquest lliurament anual constitueix un excel·lent termòmetre i un bon diagnòstic de l’activitat lectora entre diferents col·lectius. L’estudi pretén delimitar:

Pàgines

Subscriure a RSS - espanya