Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Publishing futures: Working together to deliver radical change in academic publishing. Cambridge: Cambridge University Press & Assessment, 2025. <https://cup.org/4o1NPl5>. [Consulta: 25/11/2025].
És un lloc comú afirmar que la publicació acadèmica —especialment l’edició de revistes científiques— és essencial per impulsar el desenvolupament econòmic, tecnològic i social. Les revistes compleixen funcions clau de validació, citació i arxiu del coneixement científic, alhora que acceleren els descobriments, informen polítiques basades en l’evidència i catalitzen la recerca, cosa que acaba traduint-se en beneficis reals per a la societat.
No obstant això, l’ecosistema editorial actual està sotmès a enormes pressions i s’enfronta a desafiaments com l’augment dels costos, l’increment de les desigualtats i les creixents amenaces a la confiança i a la integritat de la recerca. L’accés obert ha millorat la visibilitat dels resultats científics, incrementant-ne la disponibilitat i l’impacte. Tanmateix, també ha afegit complexitat i ha deixat sense resoldre alguns problemes fonamentals. En l’àmbit de l’edició de llibres, els desafiaments són encara més grans i, fins avui, no ha sorgit un model sostenible i escalable.
En aquest context, Cambridge University Press, en col·laboració amb la consultora Shift Insight, ha dut a terme una revisió exhaustiva del panorama de l’edició científica. Per a això, van recopilar evidències de tota la comunitat acadèmica —incloent-hi investigadors, bibliotecaris, editors i finançadors— mitjançant tallers, entrevistes i una enquesta en línia amb més de 3.000 respostes.
Els resultats de l’estudi s’estructuren en deu apartats. Encara que és impossible resumir-los tots en aquesta ressenya, cal destacar que l’informe identifica quatre aspectes interconnectats que sostenen els desafiaments actuals de la publicació acadèmica:
a) El sistema està sotmès a una enorme pressió a causa del volum elevat d’articles publicats i de manuscrits enviats a les revistes. Segons els autors de l’informe, és imprescindible publicar menys —però millor— per preservar la salut del sistema de recerca. Recorden que no tots els productes de recerca necessiten publicar-se com a articles tradicionals i que molta recerca es beneficiaria del reconeixement de formats alternatius.
b) La sostenibilitat financera del sistema està en risc. El model econòmic actual es tornarà insostenible si el creixement continua sense control. Les biblioteques i institucions afronten augments de costos desproporcionats a mesura que creix la producció científica, mentre els seus pressupostos romanen estancats o disminueixen. Per això, els autors insisteixen en la necessitat d’un nou paradigma que fomenti la publicació de menys articles, però de més qualitat, i que faciliti vies alternatives per compartir els resultats de la recerca. Aquest canvi requereix models amb preus transparents que reflecteixin el valor proporcionat, allunyant-se de patrons històrics de subscripció. També cal una ruta clara, amb terminis definits, cap a l’accés obert ple, per evitar quedar atrapats en un escenari híbrid costós que compromet la sostenibilitat del sistema.
c) Persisteixen bretxes d’equitat tant en la capacitat de publicar com en la d’accedir als resultats de recerca. Els autors sense finançament queden endarrerits i la seva “recerca perduda” constitueix una bretxa important i invisible en l’ecosistema mundial del coneixement. Alhora, les barreres d’accés persisteixen en institucions infrafinançades d’arreu del món, fins i tot amb l’avenç de l’accés obert. Sense una reforma significativa, es corre el risc d’aprofundir —en lloc de reduir— les desigualtats existents.
d) Els sistemes d’avaluació prioritzen la quantitat. Al centre de molts desafiaments hi ha el sistema d’avaluació acadèmica: el progrés professional sol vincular-se al nombre d’articles publicats, incentivant la producció en volum per damunt de la qualitat. Els autors de l’informe consideren necessari desvincular l’èxit acadèmic del nombre de publicacions i reconèixer la qualitat per sobre de la quantitat.
L’informe recull possibles solucions a aquests reptes mitjançant un conjunt d’accions i idees articulades al voltant de tres eixos:
a) Reformar el sistema d’avaluació. Els autors insten les institucions a afeblir el vincle entre reconeixement acadèmic i nombre d’articles, adoptant enfocaments més holístics per avaluar el rendiment i la contribució, en línia amb iniciatives com CoARA i DORA. Es proposa ampliar el reconeixement més enllà dels articles de revista, incloent-hi dades, programari, revisió per parells, docència i lideratge, explorar l’ús de currículums narratius i reduir la dependència de mètriques basades en revistes en processos de contractació i promoció.
b) Innovar per a un futur sostenible. Cal situar la transparència al centre del debat, promoure l’equitat i donar suport a plataformes de publicació alternatives. Un futur d’accés obert sostenible requereix replantejar el finançament de la publicació científica. Els models de negoci han de ser sostenibles, transparents i equitatius, allunyant-se de marcs de subscripció heretats i acords híbrids que perpetuen inequitats i augmenten costos.
L’equitat ha de situar-se al nucli de qualsevol sistema de publicació acadèmica. Malgrat el creixement de l’accés obert, persisteixen disparitats entre investigadors en països amb menys recursos, entre qui s’inicia en la carrera acadèmica o entre qui no disposa de suport institucional.
Finalment, un futur sostenible depèn del desenvolupament d’alternatives creïbles i escalables a les revistes tradicionals, com ara servidors de preprints, plataformes comunitàries i models d’accés obert diamant.
c) Enfortir i sostenir la revisió per parells. La revisió per parells —tant en llibres com en revistes— és una pedra angular de la integritat de la recerca, però està sotmesa a una pressió sense precedents. Les fàbriques d’articles i els manuscrits generats mitjançant intel·ligència artificial exploten aquestes debilitats. Cal reconèixer la revisió per parells com una part essencial del rol de l’investigador, no com un servei invisible o poc valorat. Les universitats i els editors l’han d’incorporar en els seus sistemes de reconeixement i recompensa, assegurant que aquesta contribució a la comunitat sigui adequadament valorada.
L’informe de Cambridge University Press posa de manifest que la publicació acadèmica es troba en una cruïlla. Els desafiaments identificats —insostenibilitat financera, inequitat global, pressió sobre la revisió per parells i sistemes d’avaluació que prioritzen la quantitat per damunt de la qualitat— no són problemes aïllats, sinó símptomes interconnectats d’un model que ha quedat obsolet. La transició cap a l’accés obert, tot i que necessària i beneficiosa, no ha resolt aquestes dificultats estructurals i, en alguns casos, les ha agreujat.
El camí a seguir requereix un canvi de paradigma que només serà possible mitjançant la col·laboració de tots els actors de l’ecosistema: institucions acadèmiques, editors, biblioteques, finançadors i, de manera fonamental, els mateixos investigadors.
©Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay
La Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) agrupa un ampli col·lectiu d’organitzacions compromeses amb la reforma dels sistemes d’avaluació de la recerca. Aquesta iniciativa sorgeix en un context de creixent consens sobre la necessitat de superar els models d’avaluació basats principalment en indicadors quantitatius (com el factor d’impacte o el nombre de publicacions), per tal d’impulsar una valoració més qualitativa, centrada en la diversitat de contribucions científiques i en pràctiques responsables. Més de 700 organitzacions de recerca, entitats finançadores, agències d’avaluació i societats científiques han adoptat els principis recollits a l’Agreement on Reforming Research Assessment (
Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.
Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.
En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.
