Ángel Borrego

El rol de la biblioteca en l’estratègia de la universitat

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Hill, Catharine B.; Schonfeld, Roger C. (2022). Aligning the research library to organizational strategy. 25 p. [Washington, DC]: Association of Research Libraries (ARL); [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraires (CARL); [New York, NY]: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316656>. [Consulta: 14/06/2022].


Recentment, les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (Association of Research Libraries) i el Canadà (Canadian Association of Research Libraries) van encarregar a la consultora Ithaka S+R la realització d’un estudi per identificar les prioritats dels equips rectorals de les universitats d’aquests països, conèixer les seves expectatives sobre el paper de la biblioteca en la consecució d’aquests objectius i, en definitiva, determinar de quina manera poden contribuir les biblioteques universitàries a assolir les metes de la institució. Amb aquesta finalitat, els autors de l’informe van entrevistar durant el 2021 una seixantena de membres d’equips rectorals i responsables de biblioteques, generalment de forma individual i, en alguns casos, en forma de grup de discussió. La informació obtinguda en aquestes trobades es va completar amb l’anàlisi de diversos documents estratègics.

La contribució de la biblioteca universitària a la recerca humanística

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


The role of academic and research libraries as active participants and leaders in the production of scholarly research: a report on an RLUK scoping study (2021). Evidence Base. [Birmingham]: Birmingham City University; [Stoke-on-Trent]: RLUK; [Swindon]: Arts and Humanities Research Council. 70 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2021/07/RLUK-Scoping-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2021].


En les darreres dècades, la recerca científica s’ha tornat cada cop més interdisciplinària i col·laborativa. Al mateix temps, ha crescut l’interès per determinar el seu impacte institucional i social. Ambdós factors contribueixen a què les biblioteques universitàries participin de forma activa en la realització de projectes de recerca. En aquest context, el present informe, encarregat per Research Libraries UK —l’associació de biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit— i Arts and Humanities Research Council —un organisme públic britànic dedicat al finançament de projectes de recerca en humanitats—, té com a objectiu estudiar el paper de biblioteques, arxius i museus com a col·laboradors, i fins i tot líders, en el desenvolupament de tasques de recerca.

Què pensa el professorat quan es cancel•la la subscripció a un paquet de revistes?

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Rieger, Oya Y. (2021). What’s the big deal?: how researchers are navigating changes to journal access. [New York, NY]: Ithaka S+R. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.315570>. [Consulta: 25/06/2021]. 


Les compres consorciades de paquets de revistes —els anomenats big deals— han estat el model predominant de subscripció a les biblioteques universitàries durant les dues darreres dècades. Aquest format de compra permet, amb un increment marginal del preu respecte del que es pagava per rebre els títols impresos, accedir en línia al conjunt de revistes d’una editorial. No obstant, factors com l’augment dels preus o les polítiques en favor de l’accés obert estan portant nombroses biblioteques a explorar altres models de contractació. Aquest és el cas dels acords transformatius, consistents en què les Institucions paguen les editorials per la publicació en accés obert de la seva producció científica mantenint l’accés als continguts que requereixen una subscripció. També és cert que, des d’un punt de vista financer, el model no és massa diferent i a voltes es denomina aquests contractes open access big deals.

L’impacte de la intel·ligència artificial sobre els professionals de la informació i documentació

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cox, Andrew (2021). The impact of AI, machine learning, automation and robotics on the information professions. London: CILIP. 52 p. Disponible a: <https://www.cilip.org.uk/page/researchreport>. [Consulta: 30/05/2021].  


La intel·ligència artificial ha esta assenyalada com l’element central de la denominada Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per l’acumulació de grans quantitats de dades, l’ús d’algoritmes per processar-les i la interconnexió massiva de sistemes i dispositius digitals. Els rellotges intel·ligents, els assistentes virtuals o els cotxes sense conductor són exemples de productes d’aquesta etapa.

L’informe que ressenyem és un encàrrec del CILIP —l’associació professional de bibliotecaris i documentalistes del Regne Unit— per entendre com les tecnologies associades a aquesta revolució —intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i robòtica— estan afectant les professions de la informació i documentació o és previsible que ho facin en un futur proper. El treball es basa en una revisió bibliogràfica i en entrevistes a una vintena d’experts. S’estructura en sis parts.

Accés obert: teoria i pràctica

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Pinfield, Stephen; Wakeling, Simon; Bawden, David; Robinson, Lyn (2020). Open access in theory and practice: the theory-practice relationship and openness. London; New York: Routledge. XII, 244 p. ISBN 978-0-429-27684-2. Disponible a: <https://doi.org/10.4324/9780429276842>. [Consulta: 06/11/2020]. 


La bibliografia sobre el moviment de l’accés obert és abundant, i els informes sobre el tema ressenyats en aquest blog, nombrosos. És difícil, no obstant, trobar una aproximació original al fenomen com la que han emprat els autors de la monografia que avui resumim. Pinfield, Wakeling, Bawden i Robinson se centren en la relació entre la teoria i la pràctica en el terreny de l’accés obert. És a dir, com s’utilitza la teoria per entendre el fenomen de l’accés obert i fins a quin punt la teoria incideix sobre la seva implementació.

És una aproximació que, d’entrada, pot resultar difícil de comprendre, per la qual cosa els autors la il·lustren amb dos exemples a la introducció: un estudi que analitza el Pla S des de la teoria dels «recursos compartits» o «béns comuns», un marc teòric el desenvolupament del qual li va valer a Einor Ostrom ser la primera dona guardonada amb el Nobel d’Economia; i un treball sobre les motivacions dels investigadors per compartir els seus articles a ResearchGate aplicant la «teoria d’intercanvi social», una aproximació en psicologia i sociologia que explica les relacions humanes com el resultat d’una anàlisi cost-benefici i de comparació d’alternatives. Són dos exemples d’estudis que utilitzen aproximacions teòriques procedents de disciplines diferents per investigar dos aspectes relacionats amb l’accés obert: les polítiques que el fomenten i el comportament dels investigadors.

Pàgines

Subscriure a RSS - Ángel Borrego