digitalització

The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>

Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.

L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.

La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.

Lluís Agustí

La Bibliothèque nationale de France (BnF) ha estat capdavantera en els projectes de digitalització a Europa des que va presentar la seva primera versió de Gallica en 1997. La biblioteca digital francesa pretenia preservar i difondre a través d'Internet els fons patrimonials de la BnF en particular i de la cultura francesa en general. Però ben aviat va esdevenir alguna cosa més que una biblioteca digital, en certa manera representà i representa encara el gran projecte europeu alternatiu a la digitalització duta a terme per Google.

Aquesta alternativa s'estructurà i prengué forma a partir de la labor bibliogràfica i de selecció dels materials de Gallica, davant la digitalització massiva duta a terme per Google Books; per la vindicació de la "diversitat" de les altres cultures (i.e. la francesa), davant del monopoli anglòfon del cercador; i finalment per la defensa dels drets dels editors i els autors, davant de l'ús legalment dubtós de les obres sota drets vigents per part de Google.

Recordarem que aquesta reivindicació franco-europea davant Google va prendre forma definitiva quan l'antic director de la BnF, Jean-Noël Jeanneney, va publicar a Le Monde el 2005 "Quand Google défie l'Europe". França volia liderar un projecte francès i europeu que fes front a la voluntat totalitzadora del cercador americà.

Han passat alguns anys, molt de temps en termes d'Internet. Les coses han evolucionat: hi ha una experiència acumulada important quant als usos dels materials digitalitzats per part dels usuaris; Jeanneney no és al càrrec des de 2007; la BNF i d'altres biblioteques europees han arribat a acords puntuals amb Google; des de París la digitalització massiva no es veu amb mals ulls, fins i tot ja es planteja la digitalització exhaustiva de les obres arribades per via del Dipòsit Legal; els editors americans han començat a entendre's mínimament amb el gegant; el projecte Live Book Search, l'alternativa de Microsoft, Yahoo i d'altres enfront de Google Books ha deixat d'existir. I sobretot Google Books s'ha fet gran, molt gran, de fet "incontournable" .