Versió per a imprimir
Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bryant, Rebecca; Dortmund, Annette; Lavoie, Brian (2020). Social interoperability in research support: cross-campus partnerships and the university research enterprise. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/wyrd-n586>. [Consulta: 05/01/2021].
OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques.
L’informe que ressenyem aposta pel treball col·laboratiu de les biblioteques acadèmiques i altres òrgans universitaris, a partir de les conclusions de 22 entrevistes a diversos agents de gestió –el nom dels quals no es fa públic– implicats en el suport a la recerca d’una selecció de 17 universitats estatunidenques, majoritàriament públiques. Es tracta, doncs, d’una selecció de perfils de gestió d’un tast de l’enorme ecosistema universitari de recerca dels EUA. Aquest biaix, com es veurà, no impedeix que les conclusions siguin extrapolables a la realitat dels lectors del Blok de BiD, començant per dos avisos de l’informe: no existeix un únic model d’estructura universitària de suport a la recerca; i és fonamental desenvolupar i administrar relacions de confiança en aquest entorn descentralitzat.
El document s’estructura en set capítols, que inclouen una introducció («construint relacions intracampus al voltant dels serveis de suport a la recerca»); una definició sobre el terreny de joc («l’entorn Campus»); la identificació dels stakeholders («un model per conceptualitzar els interessats en el suport a la recerca a la universitat»); els serveis susceptibles de major col·laboració («interoperabilitat social en serveis de suport a la recerca»); un pràctic full de ruta per la construcció d’aquesta col·laboració («construint relacions al campus: estratègies i tàctiques»); com també les conclusions i agraïments finals.
Malgrat la prevenció inicial sobre la dificultat de generalitzar el suport a la recerca, s’estableix un model conceptual que representa tant els agents interessats, com el repartiment de les tasques que són habitualment objecte d’aquest suport. Entre els agents que hi participen: les oficines d’administració de la Recerca (les Oficines de Transferència de Resultats de la Recerca, en la terminologia ibèrica); les àrees de Tecnologia; les d’Afers acadèmics; les de Comunicació; i les Biblioteques. Entre els aspectes concrets objecte de la col·laboració: Research Data Management (RDM); Research Information Management (curació de l’RDM); Research Analytics; i adopció de l’ORCID. Resulta pedagògic l’esforç per ordenar les aportacions possibles d’uns i altres agents, que s’acompanya d’exemples susceptibles de significar bones pràctiques.
Un cop identificats terreny de joc, protagonistes i serveis, l’informe es dedica a establir el full de ruta de la interoperabilitat, en quatre apartats: estratègies; consells pràctics per a la construcció de les relacions; resolució de problemes; i reptes en la gestió de la resistència i la sostenibilitat de l’energia que requereix aquesta cooperació. És el «how to do» de la interoperabilitat en el suport a la recerca, en un llenguatge divulgatiu farcit d’exemples que recorda els clàssics de Dale Carnagie.
Aquest singular «com fer amistats i influenciar en la universitat» comença amb les «Estratègies i direccions», on s’identifiquen els aspectes recurrents en la construcció d’aquesta relació: la persuasió en clau de benefici; el coneixement de «l’altre», que conté una check list de temes a investigar prèviament a la proposta de cooperació; la necessitat de parlar el llenguatge propi de l’àrea a seduir; l’oferiment de solucions concretes als problemes dels altres; i la importància del «momentum», el moment exacte on millor impacte tindrà la proposta de col·laboració.
En l’apartat de consells pràctics, s’apunta la necessitat d’establir interaccions contínues formals i informals, espontànies i programades, subratllant el poder de les converses de passadís prèvies i posteriors a les reunions formals. També, la importància del personal compartit i els recursos recíprocament integrats: el control de la interlocució i també de la feina interna.
En la resolució de conflictes, l’establiment de relacions de confiança és essencial. I en aquest sentit, esdevé crucial la rellevància de les persones «hub» i de les «personalitats» del campus. Lluny d’actuar amb servilisme, l’informe recomana estar centrat en el que es vol aconseguir i el rol mateix i valor, rebutjant la dispersió professional.
Finalment, en els reptes vinculats a l’energia que requereix la cooperació es parteix de dos eixos: la gestió de la potencial resistència al canvi (una tàctica d’èxit per a la col·laboració és preguntar aviat i sovint a la resta d’agents implicats); i la sostenibilitat en la inversió de l’energia (caldrà esforç per aprendre i escoltar les perspectives de l’altra persona).
Com passa amb el clàssic de Carnagie, el lector no estatunidenc pot viure aquest pràctic receptari amb certa distància, per no dir resistència i por al ridícul. Sempre es pot recórrer a Barbara Ehrenreich o a William Davies per compensar la superficialitat dels textos d’autoajuda1. Tornant a l’informe objecte de la ressenya: la recomanació és fer-hi una lectura desacomplexada i extreure aquelles idees més pertinents per a cada institució. De fet, no deixa de ser una aposta a favor del treball en equip a les universitats i a qualsevol altre ecosistema, una competència bàsica que, sovint, ha estat menyspreada en el nostre desenvolupament professional.
1 Ehrenreich, Barbara (2011). Sonríe o muere: la trampa del pensamiento positivo. Madrid: Turner. Davies, William (2016). La industria de la felicidad: cómo el gobierno y las grandes empresas nos vendieron el bienestar. Barcelona: Malpaso.
