Versió per a imprimir
Científica Titular CSIC
Membre del grup Accés obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
LERU Open Access Working Group (2011). The LERU roadmap: towards Open access. June, 2011. Leuven: League of European Research Universities. (Advice paper; 8). 14 p. <http://www.leru.org/files/publications/LERU_AP8_Open_Access.pdf>. [Consulta: 23/09/2011].
La Lliga d'Universitats Europees (LERU), composada per 21 institucions, entre elles la Universitat de Barcelona, va elaborar aquest informe o guia al juny de 2011. En la seva elaboració van participar-hi els membres del grup de treball sobre accés obert, coordinat per Paul Ayris. El document, tot i que breu, és molt il·lustratiu, fa un recorregut per les vies que condueixen a l'accés obert a la producció científica, les ja conegudes ruta verda, la via de l'auto-arxiu en dipòsits d'accés obert, i la daurada, o publicació en revistes d'accés obert.
L'informe està dirigit a les universitats que composen la Lliga, encara que es fa extensiu a totes aquelles que vulguin seguir les recomanacions sobre com posar en marxa dipòsits, establir polítiques a favor de l'accés obert, o com realitzar activitats formatives i de promoció del accés obert dirigides a totes les parts implicades de la comunitat universitària.
Al principi es fa una puntualització sobre accés obert i open knowledge. D'acord amb la definició de l'Open Knowledge Foundation, Open Knowledge és "any kind of information -sonnets to statistics, gens to Geodata- that can be freely used, re-used, and redistributed" per tant l'accés obert és un element dins d'un paisatge més ampli que reflecteixi el "coneixement obert". En aquest sentit l'informe se centra en l'accés obert a formes clàssiques de producció científica, però emfatitza la importància i rellevància d'avançar en el canvi cap a un entorn d'accés obert al coneixement, que signifiqui també construir coneixement a partir de compartir dades i altres materials, que no siguin exclusivament treballs de recerca.
Els beneficis de l'accés obert per a científics, professors i estudiants, així com per a la societat en general són clau per donar suport al desenvolupament de polítiques i projectes relacionats amb l'accés obert a la ciència. No només des del punt de vista acadèmic, sinó l'econòmic, tal com s'ha posat de manifest en els estudis realitzats pel professor John Houghton de la Victoria University de Melbourne. Òbviament tot té un cost, i l'accés obert també, la qüestió és quin és el balanç entre un model que restringeix l'accés a la ciència i el que l'obre a tots els sectors de la societat.
Els últims tres capítols es dediquen a tractar específicament les dues rutes esmentades, en el cas dels dipòsits en els quals l'autor o un delegat diposita "objectes digitals". Es posa l'accent en la importància de no transferir exclusivament els drets d'explotació de les publicacions, s'adverteix de la possible confusió de l'usuari sobre les versions que es dipositen, per la qual cosa es recomana que la institució estableixi des del principi unes polítiques clares sobre què, qui, com i quan dipositar.
Un altre aspecte important en el qual està immersa la creació d'un repositori són les polítiques institucionals d'accés obert per les quals es requereix l'auto-arxiu de publicacions, dades o altre material docent o de recerca, en aquest sentit és molt valuós conèixer les ja existents, i com de l'experiència d'altres es poden estalviar esforços. També es destaquen les qüestions a tenir en compte a l'hora de planificar la posada en marxa d'un repositori: el cost, el temps, els temes de drets d'autor i els tecnològics, que afecten directament a la sostenibilitat i preservació dels continguts que alberguen.
En el capítol de revistes d'accés obert, sobretot en les quals l'autor ha de pagar per publicar, es recomana que per maximitzar el rendiment d'aquest pagament, es creïn grups o consorcis d'universitats que estableixin acords amb les editorials per arribar a contractes que siguin més avantatjosos que els pagaments individuals.
Finalment, aquest informe inclou un apartat d'annexos en què es recullen exemples d'universitats i institucions finançadores de projectes de recerca, en els quals es reflecteixen els models seguits en la implementació de polítiques d'accés obert, assessorament a autors en drets d'explotació i finalment es facilita una llista d'organitzacions, iniciatives i associacions relacionades amb dipòsits, polítiques i portals sobre accés obert.
