Sistema numèric de citació bibliogràfica 

El sistema numèric de citació bibliogràfica, proposat per les normes de Vancouver i altres normatives, és l’habitual en els treballs de ciències experimentals.
  • Aquest sistema consisteix a posar un número entre parèntesis o entre claudàtors en el text, darrere el fragment del qual volem donar la font i abans de la puntuació. Aquest número remet a la llista numerada de referències bibliogràfiques que hi ha al final del document.

    Exemple correcte S’han tingut en compte els percentatges obtinguts en treballs anteriors (11).


    Exemple correcte Pierce ho demostra en la seqüència d’etapes d’electrodeposició de Co-Mo suggerida prèviament [7].

  • Si s’ha de citar més d’un treball alhora, els números se separen amb comes.

    Exemple correcte La primera equació permet la reducció subsegüent a molibdè [11, 12].

  • Quan es tracta d’una sèrie de números consecutius, es pot escriure solament el primer i l’últim separats per un guionet.

    Exemple correcte S’han de mantenir perquè són materials necessaris per als dispositius electrònics [1-9].

Per a l’ordenació de les referències bibliogràfiques corresponents es pot consultar «Ordenació numèrica».
Darrera actualització: 8-3-2016
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Sistema numèric de citació bibliogràfica» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=2220> [consulta: 27 novembre 2020].