Formes alternatives 

Hi ha mots que admeten més d’una possibilitat d’accentuació. Els diccionaris poden recollir les dues formes, però solen prioritzar-ne una.

Es recomanen les formes que estableix el DIEC com a principals.

Exemple correcte antílop
Exemple inadequat antilop
Exemple correcte bantú
Exemple inadequat bantu
Exemple correcte dòmino
Exemple inadequat dominó
Exemple correcte harmala
Exemple inadequat harmalà
Exemple correcte imbècil
Exemple inadequat imbecil
Exemple correcte perit
Exemple inadequat pèrit
Exemple correcte poliedre (i derivats en -edre)
Exemple inadequat políedre
Exemple correcte reporter
Exemple inadequat repòrter
Exemple correcte saxòfon
Exemple inadequat saxofon
Exemple correcte xilòfon
Exemple inadequat xilofon
Exemple correcte xofer
Exemple inadequat xòfer
Exemple correcte zulú
Exemple inadequat zulu
Bibliografia
Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <http://dlc.iec.cat> [consulta: 4 juliol 2017].
Darrera actualització: 25-1-2019
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Formes alternatives» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2641> [consulta: 21 abril 2019].