Les dedicatòries s’escriuen en cursiva, ja que es considera que són elements fora de text. Quan la dedicatòria és molt breu no acostuma a acabar en punt final. En canvi, quan és un text més llarg i conté puntuació interna, s’hi sol posar punt final.
 |
A la memòria dels meus pares |
 |
Per als meus fills, que sempre m’il·luminen quan ho veig tot fosc. |
La ubicació de les dedicatòries varia una mica segons el tipus de text. En els llibres, tesis, treballs de recerca, etc. les dedicatòries es consignen a principi del document en una pàgina en què només hi consta aquesta informació. En els articles, tot i que no és gaire habitual que hi hagi dedicatòries, apareixen després del títol i el nom de l’autor.
 |
El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta
Xavier Rull Universitat Rovira i Virgili
A Joan Solà i Cortassa, in memoriam |
En els poemes, es col·loquen després del títol.
 |
L’endemà de l’amor
A Eugènia B. de Lleonart Que tot l’enyor de mon finat amor sigui només un pensament d’enyor.
Com la pluja d’abril, dolça musica, que mes llangors em gronxin una mica.
Que el meu remordiment tingui ombres gentils d’encantament.
Sigui mon dol com una boira minsa que un cant d’ocell l’esquinça
i que les meves ganes de morir s’endugui en vent de mon primer sospir.
Josep Carner |