• Es fa mitjançant xifres aràbigues.
  
  
• Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.
  
  
• Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.
  
  
• Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.

Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 1 1.1 1.1.1 1.1.1.1 1.1.1.2 1.1.1.3 1.1.2 1.1.3 1.2 1.3 2 2.1 2.1.1 2.1.2 2.1.2.1 2.1.2.2

Part i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua 1 La farga catalana 2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua 3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori 4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació

• No porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula i després de dos punts, minúscula.
  
  

  Espectroscòpia òptica en tungstats. Un nou làser d’estat sòlid

  
  

  El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús

  
  
  
• Es recomana que s’alineïn a l’esquerra, seguint la composició del paràgraf de la resta del text.
  
  

  Classificació dels protons

  
  

  Classificació dels protons

  
  
  
• Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.
  
  

  Classificació dels motors d’imants

  
  

  Classificació motors d’imants

  
  
  

  Eliminació del sensor de posició

  
  

  Eliminació de sensor de posició

  
  
  
• Han de ser descriptius i es recomana que siguin tan breus com sigui possible.
  
  

  Agressions al sistema nerviós central

  
  

  La prosa noucentista

  
  
  
• Han d’anar separats del primer paràgraf del text per una línia en blanc.
  
  
• Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte de fer correctament la separació de mots i expressions a final de ratlla.

Pel que fa al format dels paràgrafs, es recomana aplicar la mateixa alineació que a la resta del document i fer un sagnat a l’esquerra.

Davant l’escassetat d’estudis específics sobre l’objecte del treball, l’establiment dels indicadors s’ha dut a terme de dues maneres: Adaptant els preestablerts en estudis sobre hemeroteques de diaris a les característiques dels arxius audiovisuals. Creant-ne de propis a partir dels aspectes que es consideren més rellevants.

Convé començar cada element de l’enumeració amb un pic (•) o altres caràcters com ara els quadrats (▪) o els guions llargs (—).

Els motius pels quals s’han triat aquest programari són diversos, però principalment: L’empresa va decidir no exercir els drets de patent i va convertir-lo en un  estàndard obert, fet que ha ajudat a difondre’l. Té una gran capacitat de gestió de dades, concretament, 4.296 caràcters alfanumèrics, és a dir, dues pàgines escrites.

• Una supressió interna en una citació s’indica amb tres punts entre claudàtors: […].
  
  

  «Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

  
  
  Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.
  
  
• No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).
  
  

  Text original: «Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979). Fragment citat: «L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

  
  
  
• En les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.
  
  

  Versos sencers: «Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909). Versos incomplets: «[...] com fumerol de festa; al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

  
  
  En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.
  
  

  El sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia: La pau demano de la mort, cansat de veure el mèrit néixer nu al carrer i el pobre vergonyant embufonat i feta burla en la més pura fe. .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol de morir-me deixant mon amor sol.

• Citacions textuals enmig de text
  
  En les citacions textuals enmig de text cal tenir en compte que la frase o paràgraf inserits s’integren correctament, i que es manté la coherència del temps i les persones verbals.
  
  
  • Habitualment, les citacions textuals enmig de text s’escriuen en rodona, amb el mateix cos i tipus de lletra que la resta del text, i entre cometes, preferiblement baixes.
    
    

    Stendhal acaba algunes de les seves obres amb la frase «To the happy few».

    
    
    
  • Quan la citació enmig de text o inserida constitueix una oració amb sentit complet porta majúscula inicial. Pot anar precedida de dos punts:
    
    

    Com recorda Amigó: «Sembla que la química de la vida es basa simplement en l’existència o no de molècules orgàniques».

    
    Però no necessàriament:
    
    

    El «¡No pasarán!» de Dolores Ibárruri és mundialment conegut.

    
    La citació textual també pot ser fragmentària i constituir una part de la frase en què s’insereix. En aquest cas porta minúscula inicial.
    
    

    Riquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».

    
    En els casos, però, en què el text que es vol citar conté un punt intern, la citació textual ha de començar amb majúscula i anar precedida de dos punts o d’un punt i seguit.
    
    

    Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu: «El primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

    
    

    Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu que «el primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

    
    
    
  • El punt final de les citacions inserides va fora de les cometes, excepte quan la citació textual es troba entre dues frases acabades amb punt i seguit:
    
    

    Només els il·lusos parlen de la veritat pura i simple. «La veritat pura i simple rares vegades és pura i mai no és simple.» Oscar Wilde l’encerta de ple.

    
    
    
  • En les citacions textuals de poesia, els versos se separen amb una pleca (|) o bé una barra inclinada (/), amb un espai a cada banda:
    
    

    Una de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart: «Una esperança desfeta, | una recança infinita. | I una pàtria tan petita | que la somio completa».

    
    

    El poema de Gabriel Ferrater que acaba «el cos recorda: encara / tens la pell mig del sol, mig de la lluna».

    
    El canvi d’estrofa s’indica amb dues pleques o dues barres inclinades:
    
    

    Shakespeare sentencia: «¿Per què un ull fals i enganyador sol saludar | la meva sang de llicenciós temperament, | i febleses en mi el feble vol trobar, | si jo trobo que és bo el que ell troba dolent? || No, jo soc el que soc. I els que paren esment | en els meus fets de seducció mostren els seus». (Traducció de Salvador Oliva.)

  
  
  
• Citacions textuals en paràgraf a part
  
  
  • Habitualment les citacions textuals en paràgraf a part s’escriuen en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text. Quant a la puntuació, acostuma a anar precedida de dos punts i acaba amb punt final.
    
    

    Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós: Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís. (Dídac Pujol, 2005)

    
    

    Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005): Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.

    
    Com que el paràgraf a part, el sagnat i la mida de lletra ja diferencien prou la citació de la resta del text, no cal afegir-hi altres recursos tipogràfics com ara les cometes o la cursiva.
    
    

    Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005): Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’«Odissea» (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.

    
    
    
  • No obstant això, si es prefereix, també es pot fer la citació en paràgraf a part entre cometes baixes, sense sagnar el text i amb el mateix cos de lletra.
    
    

    El començament de la novena de les Elegies de Bierville, de Carles Riba: «Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora. Adormits en el vent de Queronea, xiprers! Esplendor per als ulls o malencònica estampa, crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom, llocs! la meva presència amb cor violent us completa, mots! la meva veu assedegada us fa plens.»

    
    Quan una citació textual ocupa més d’un paràgraf, cal que no es tanquin les cometes fins al darrer paràgraf de la citació; però, en començar cada paràgraf, a partir del segon, cal posar-hi unes cometes de tancament [»], per indicar que la citació encara continua oberta.
    
    

    Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó: «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria. »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó. »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.» Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

• Se solen traduir les citacions a la llengua del document en què s’insereixen, en textos d’àmbit general o segons les característiques textuals i a qui s’adreça.
  
  

  Com diu Bion, «certs llibres, com algunes obres d’art, susciten emocions poderoses i estimulen el creixement, es vulgui o no».

  
  
  
• En canvi, s’acostuma a mantenir la citació en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat, sobretot acadèmics i de recerca.
  
  No obstant això, en casos de determinades llengües, susceptibles de no ser enteses pels destinataris del text (perquè no són tan freqüents en aquell àmbit d’especialitat, perquè tenen alfabets diferents del llatí, etc.), es pot optar per posar-hi només una traducció o incloure-hi tant la citació original com la traduïda.
  
  
  • Si es decideix d’incloure-hi només la traducció, s’hi acostuma a fer constar una frase com ara «La traducció és nostra.» entre parèntesis:
    
    

    Com diu Cioran: «Així neixen les ideologies, les doctrines i les farses sangonentes».1 1 Emil M. Cioran, Précis de décomposition, p. 9. (La traducció és nostra.)

    
    

    Tal com es recull en el començament de les Disquisitiones Arithmeticæ de Carl Friedrich Gauss (1986): «Les disquisicions contingudes en aquesta obra pertanyen a la part de les matemàtiques que tracta els nombres enters, excloent-ne sovint els fraccionaris, sempre els irracionals». (La traducció és nostra.)

    
    Quan això es repeteix moltes vegades, en la primera traducció es pot fer una nota per indicar que, si no s’especifica el contrari, l’autor del document ha traduït totes les citacions textuals que hi apareixen.
    
    
  • En cas d’optar per les dues citacions, primer es pot facilitar l’original i després la traduïda, o a l’inrevés. La citació que apareix en segon lloc es pot decidir incloure-la en forma de nota:
    
    

    Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «First, the face. It’s a God-given clown’s mask».1 1 Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel.

    
    

    Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel».1 1 First, the face. It’s a God-given clown’s mask.

    
    O bé a continuació entre claudàtors, sense cometes. Es recomana no abusar d’aquesta opció.
    
    

    El llibre Le sexe des mots ironitza sobre la definició de dona que fan els diccionaris: «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”». [Què en pot dir, un diccionari, de la paraula dona? Sembla que la definició és senzilla i sense equívocs. S’ha tirat pel dret definint la dona en termes biològics com a «representant del sexe que té els nens».]

    
    

Tal com es pot veure en la taula anterior, aquesta primera distribució per gèneres facilita l’agrupació d’obres més minoritàries.

En el gràfic següent es poden observar els resultats de l’enquesta:

• Numeració per a tot el document:
  
  

  2 Discussió Com es pot veure en la taula 3, els elements…

  
  
• Numeració per apartats:
  
  

  2 Discussió Com es pot veure en la taula 2.1, els elements…

• Les dades textuals solen anar alineades a l’esquerra. Ara bé, quan són mots o sintagmes breus, poden anar centrades.
  
  
  
  
  
  
  
• Les dades numèriques s’alineen per l’última xifra i, en cas que hi hagi decimals, per l’última xifra abans del delimitador corresponent. En canvi, els intervals s’alineen pel guionet.
  
  
  
  
   
  
  
• Si no hi ha cap dada a la cel·la i no es vol deixar buida, es recomana fer servir un guió llarg o els punts suspensius, que han d’anar centrats.
  
  

• Nota puntual d’una part de la taula
  
  Les dades afectades per una nota puntual han d’anar seguides d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.
  
  Si només hi ha una nota, habitualment es fa servir l’asterisc. Si n’hi ha més d’una, s’acostumen a fer servir lletres minúscules volades en cursiva.
  
  El criteri per establir l’ordre de les crides a la taula és sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
  
  Totes les dades afectades per la mateixa nota han de portar el mateix signe de crida.
  
  Pel que fa al peu, les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig. En el cas que s’hagin fet servir lletres, han de mantenir el mateix format tipogràfic que tenen a la taula (volades i en cursiva) i no han d’anar seguides ni de parèntesi de tancament, ni de punt, ni de cap altre signe de puntuació.
  
  
  
  Per a més informació sobre les crides, vegeu «Crida de les notes».
  
  
• Nota general de tota la taula
  
  Les informacions generals que afecten tota la taula habitualment van precedides de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt. Encara que siguin de tipus diferent, s’escriuen en un sol paràgraf.
  
  

  Nota. Els números i lletres de les caselles corresponen a la qualificació obtinguda per cada revista en els índexs internacionals. Item: Item: revista de biblioteconomia i documentació; PLS: Public Library of Science; DIEPER: Digitised European Periodicals.

  
  
• Font
  
  La font d’on es reprodueix la taula o s’extreuen les dades habitualment va precedida de la paraula font, en versaleta i seguida de punt. Si es modifica una taula o les dades d’un altre autor, s’ha d’indicar, a la font, que la taula ha estat modificada.
  
  La indicació de la font ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.
  
  

  Font. Dades extretes de Fitzpatrick, David (1998). The two Irelands: 1912-1939. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

  
  

  Font. Dades modificades a partir de Kaplan, Jean-Claude; Delpech, Marc (1989). Biologie moléculaire et médecine. París: Flammarion, i de Schilperoort, Robbert A.; Dure, Leon (ed.) (1992). 10 years plant molecular biology. Dordrecht [etc.]: Kluwer Academic.

  
  
  Si la referència bibliogràfica de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.
  
  

  Font. Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

  
  

  Font. Dades modificades a partir de Kaplan i Delpech (1989) i de Schilperoort i Dure (1992).

  
  
  Si es vol remarcar que la taula no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».
  
  

  Font. Elaboració pròpia.

• Títol dels gràfics
  
  En el cas que es vulguin enumerar, el títol s’encapçala amb el mot gràfic seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.
  
  A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.
  
  

  Gràfic 5. Resultats de l’enquesta

  
  
  
• Aclariments dels gràfics
  
  Els aclariments serveixen per explicar detalls del gràfic, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.
  
  Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si al peu hi ha el títol.
  
  

  Gràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.

  
  
  

  Gràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.

  
  
  
• Font
  
  La font d’on es reprodueix el gràfic va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.
  
  

  Font. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.

  
  
  Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.
  
  

  Font. Rozman (2002).

  
  
  Si es vol remarcar que el gràfic no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».
  
  

  Font. Elaboració pròpia.

Figura 1. Organigrama del departament

• El títol de les il·lustracions
  
  El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o imatge, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.
  
  A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.
  
  

  Figura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa

  
  
  

  Imatge 5. Estructura d’una cèl·lula vegetal

  
  
  
• Aclariments de les il·lustracions
  
  Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.
  
  

  A la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.

  
  
  

  Figura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).

  
  
  Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.
  
  
• Font
  
  La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.
  
  

  Font. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.

  
  
  Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.
  
  

  Font. Rozman (2002).

  
  
  Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».
  
  

  Font. Elaboració pròpia.

  
  
  En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.  
  
  

• Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.
  
  
  
  
  
• La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.
  
  
  
  

• La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).
  
  

  En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.19

  
  D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.
  
  

  En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).

  
  
  
• Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.
  
  
  
  
  
• En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.
  
  

  Els mamífers marins i els seus noms* Jordi Lleonart Aliberas Institut de Ciències del Mar, CSIC * Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.

  
  
  En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu),  ‡ (doble creu), § o ¶ (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.
  
  

  Dinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions Josep Graell,* Carme Martín,† Laura Niubó‡ i Marc Pla¶ * Doctor en Física a la Universitat de Barcelona. † Professora de La Salle Gràcia. ‡ Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida. ¶ Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.

  
  

• Contingut de les notes
• Format de les notes

12 Dades fins al 2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).

• Informacions o explicacions complementàries
  
  Les notes poden incloure dades marginals, opinions de suport o contrast amb altres fonts, aclariments, exemples, citacions textuals, etc.
  
  

  1 «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

  
  

  2 Segons el cas pot ser de fins a 5 mg.

  
  

  3 Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

  
  

  4 Trobareu la informació desenvolupada a Cuenca (2000).

  
  Per a més informació sobre com s’ha de referenciar la font bibliogràfica, vegeu «La citació bibliogràfica».
  
  
• Remissions internes
  
  

  31 Vegeu el capítol vi.

  
  

  b Cf. nota 15 vi.

  
  
• Citacions bibliogràfiques en nota
  
  

  1 Salvador Oliva, Joan Solà, in memoriam, p. 10.

  
  

  5 Oliva, p. 23-30.

• Si la crida va volada, no va seguida de cap punt.
  
  

  1 Vegeu la nota 2.

  
  

  13 Més avall tornarem sobre aquest problema.

  
  
  
• Si la crida no va volada, acostuma a anar seguida d’un punt. S’ha de tenir en compte que quan hi ha crides amb més d’un caràcter, s’alineen pel caràcter de la dreta, a fi que el text de les notes també quedi alineat.
  
  

  9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1. 10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

  
  

  9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1. 10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

• Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.
  
  
• La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.
  
  
• Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
  
  
• Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.

• La numeració i els títols de les taules o il·lustracions de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols de les taules o il·lustracions inserides dins del text.
  
  
• Es recomana d’alinear els números de pàgina per la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
  
  
• Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts. Es recomana de seguir el mateix criteri que s’hagi establert per a l’índex o sumari.

Índex analític abundància dels elements químics naturals  v. element químic adsorció d’ions  123 afinitat electrònica  108 aigua alcalinitat  355 conductivitat  355 constant dielèctrica  327 duresa  356, 400-402 equivalent  329 allaus de roques  v. moviments de masses aluminosilicat, 126 […] uralià  v. cicles orogènics volcàniques, roques  505 textures  507 tipus  509 Wisconsin  v. Würm Würm  115

• Cada element de l’índex (o entrada) va seguit de la pàgina o les pàgines on es pot trobar, sense cap abreviatura. Quan les pàgines són consecutives, s’indiquen la primera i l’última i s’uneixen amb un guionet.
  
  
• El cos de lletra de les entrades de l’índex és un o dos punts més petita que la del cos del text.
  
  
• Totes les entrades de l’índex s’han d’escriure amb minúscula inicial, excepte si hi ha alguna majúscula corresponent a algun nom propi.
  
  
• Algunes entrades formades per més d’una paraula poden presentar una inversió de l’ordre dels seus elements, per afavorir la consulta.
  
  

  bor, derivats orgànics de  331 bor, hidrurs de  114-115, 299, 337 borans  312 Bravais, xarxes de  79

  
  
  
• Una entrada pot remetre a una altra; aleshores, la segona s’ha d’escriure en cursiva i anar precedida de l’abreviació v.
  En aquests casos, no s’indica el número de pàgina.
  
  

  uralià  v. cicles orogènics

  
  
  
• Les subentrades —quan n’hi ha— se sagnen respecte a les entrades.
  
  
• Es recomana de deixar una línia en blanc quan es canvia de lletra, per tal de facilitar la cerca dins de l’índex, com és habitual també en els índexs onomàstics.
  

Índex onomàstic Aalto, Alvar  354-355 Abiell, Guillem  138 Abril, Joan  330 Alberti, Leon Battista  206, 228, 241 Arp, Hans  392, 403 Bagutti, Domenico  253 Bassa, Anna  183 Bassella, la   478 Busquets, Joan  357 Cabanyes, les  v. Vilafranca del Penedès Cabanyes, Miquel  290 Calder, Alexander  390-392, 398, 454 […] Vilafranca del Penedès  558 Viròs, Marc   235 Yllescas, Sixt  351 Zadkine, Ossip  393, 403 Zügel, Oskar Reynald  449 Zurbarán, Francisco de  219-220

• Cada entrada va seguida de la pàgina o les pàgines on es pot trobar, sense cap abreviatura. Quan les pàgines són consecutives, s’indiquen la primera i l’última i s’uneixen amb un guionet.
  
  
• El cos de lletra de les entrades de l’índex és un o dos punts més petita que la del cos del text.
  
  
• Totes les entrades de l’índex s’han d’escriure amb majúscula inicial, ja que es tracta de noms propis.
  
  
• Les entrades corresponents a noms de persona s’acostumen a consignar pels cognoms, seguits del nom de pila, per afavorir la consulta.
  
  
• Una entrada pot remetre a una altra; aleshores, la segona s’ha d’escriure en cursiva i anar precedida de l’abreviació v. En aquests casos, no s’indica el número de pàgina.
  
  
• Es recomana de deixar una línia en blanc quan es canvia de lletra, per tal de facilitar la cerca dins de l’índex, com és habitual també en els índexs analítics.