Aprenentatge Basat en Problemes (ABP)

L'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) és una metodologia centrada en l'aprenentatge, en la recerca i reflexió que segueixen els alumnes per arribar a una solució davant un problema plantejat pel professor i fins i tot pels propis alumnes.
L' ABP té les seves primeres aplicacions i desenvolupament a l'escola de medicina a la Universitat de Casi Western Reservi als Estats Units i a la Universitat de McMaster a Canadà en la dècada dels 60's. Aquesta metodologia es va desenvolupar amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'educació mèdica canviant l'orientació d'un currículum que es basava en una col·lecció de temes i exposicions del mestre, a un més integrat i organitzat en problemes de la vida real i on conflueixen les diferents àrees del coneixement que es posen en joc per donar solució al problema.

Posteriorment es va anar obrint les possibilitats d'aplicar aquesta metodologia a qualsevol disciplina. El ABP es sustenta en diferents corrents teòrics sobre l'aprenentatge humà. Té particular presencia la teoria constructivista. Prieto (2006) defensa l'enfocament d'aprenentatge actiu i assenyala que “l'aprenentatge basat en problemes representa una estratègia eficaç i flexible que, a partir del que fan els estudiants, pot millorar la qualitat del seu aprenentatge universitari en aspectes molt diversos”. Així, el ABP ajuda a l'alumne a desenvolupar i a treballar diverses competències. Entre elles, de Miguel (2005) destaca:

• Resolució de problemes
• Presa de decisions
• Treball en equip
• Habilitats de comunicació (argumentació i presentació de la informació)
• Desenvolupament d'actituds i valors: precisió, revisió, tolerància…

Prieto (2006) citant a Engel i Woods afegeix:

• Identificació de problemes rellevants del context professional
• La consciència del propi aprenentatge
• La planificació de les estratègies que es van a utilitzar per aprendre
• El pensament crític
• L'aprenentatge autodirigit
• Les habilitats d'avaluació i autoavaluació
• L'aprenentatge permanent

Els seus principals objectius són fomentar en l'alumne l'actitud positiva, amb iniciativa i entusiasme cap a l'aprenentatge, que promogui en l'alumne la responsabilitat del seu propi aprenentatge, desenvolupar habilitats per a l'avaluació crítica i l'adquisició de nous coneixements amb un compromís d'aprenentatge per a tota la vida, desenvolupar habilitats per a les relacions interpersonals, així com desenvolupar el raonament eficaç i creatiu d'acord a una base de coneixement integrada i flexible, monitoritzar l'existència d'objectius d'aprenentatge adequats al nivell de desenvolupament dels alumnes, i estimular el desenvolupament del sentit de col·laboració com un membre d'un equip per aconseguir una meta comuna.

Aquesta metodologia afavoreix la possibilitat d'interrelacionar diferents matèries o disciplines acadèmiques. Per intentar solucionar un problema, els alumnes poden (i és aconsellable) necessitar recórrer a coneixements de diferents assignatures ja adquirits. Això ajuda al fet que els estudiants integrin en un “tot” coherent els seus aprenentatges. És un mètode de treball actiu on els alumnes participen constantment en l'adquisició del seu coneixement.

ROL DE PROFESSOR I ALUMNE