Teresa Pagés.
Facultat de Biologia i IDP-ICE (UB).
El dia 21 de setembre vam inaugurar la novena edició del màster en Docència Universitària per a Professorat Novell de la UB, que oferim a l’Institut de Desenvolupament Professional (l’IDP-ICE) des de l’any 2009, de manera ininterrompuda.
Al llarg d’aquests anys n’hem anat ajustant i adaptant el contingut, l’organització i la modalitat d’impartició de la docència. Hi hem incorporat nous coneixements, com ara la competència digital docent, de la qual ni es parlava quan en vam oferir la primera edició, i hem canviat de la modalitat presencial a la semipresencial, més conforme a les tendències actuals i que fa que les classes presencials tinguin un valor afegit, per presentar-hi activitats de treball en equip i de debat.
Des dels inicis creiem fermament que aquesta formació és imprescindible per a tot el professorat que inicia la carrera docent. El del professorat universitari és l’únic nivell en el qual no s’exigeix una formació mínima per exercir la professió, a diferència dels mestres i del professorat d’ensenyament secundari, als quals es demana haver fet una carrera específica o, en secundària, tenir un màster. A més, la formació docent del professorat universitari no tenia cap reconeixement, almenys en l’àmbit oficial ni en el context de la mateixa Universitat. Com a molt, alguna comissió interna que jutjava places de professorat la tenia en compte com a mèrit.
Què ha canviat respecte de les edicions anteriors? Doncs que, per primera vegada, apareix en el Reial decret 822/2019 i en la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) l’obligatorietat d’oferir des de les universitats formació inicial.
Avançant-nos en el temps, des de l’any 2017 les universitats catalanes, a través del programa Margalida Comas, han estat treballant per oferir una proposta de formació inicial per a tot el professorat de les seves universitats. S’ha fet d’acord amb l’AQU i, en aquests moments, s’està en fase de validar la proposta a escala dels òrgans representatius de totes les universitats (CIC). Aquesta proposta ofereix un marc de formació inicial equivalent a totes les universitats catalanes, públiques i privades, que seria reconegut per a la promoció del professorat com a mèrit preferent i, possiblement, com a requisit, en un temps prudencial d’adaptació. Aquesta formació, modular, culminaria amb el màster en Docència Universitària per a Professorat Novell, que oferim des de l’IDP-ICE, com a nivell més avançat de tota aquesta formació inicial.
La qualitat i el reconeixement de feina ben feta en el màster en Docència Universitària per a Professorat Novell estan avalats pels resultats obtinguts en les enquestes i opinions que s’han recollit dels mateixos novells i dels titulats, amb una valoració molt bona, tant per l’aplicació dels coneixements adquirits a la tasca docent del dia a dia com pel que fa a la promoció acadèmica. Han estat anys de treball, però, a poc a poc, com una taca d’oli que es va estenent, s’ha aconseguit que la formació oferta al professorat novell, amb l’acompanyament dels mentors, hagi calat en la planificació docent dels departaments. Inclús, s’ha aconseguit que hagi superat la barrera, figuradament parlant, intradepartamental, per estendre’s a altres departaments, que han adoptat les propostes de millora i d’innovació docent elaborades pel professorat novell durant la formació.
El sistema de mentoria és un mètode d’acompanyament cada vegada més utilitzat, que ajuda el novell a incorporar-se a la vida acadèmica i aprendre del mentor. El pas següent seria que es poguessin crear equips dins els departaments i les facultats, que promoguessin la difusió dels coneixements adquirits pels novells i amb el suport dels mentors/mentores.
I, arribat a aquest punt, hem de respondre a la pregunta del títol d’aquest article: per què és important el màster en Docència Universitària per a Professorat Novell? Doncs perquè ofereix una capacitació al professorat novell per entendre la feina docent com una tasca complexa, que requereix la reflexió i la investigació, i que prové tant de l’adquisició d’uns coneixements i unes destreses professionals com del desenvolupament d’un esperit crític i d’una reflexió rigorosa sobre la mateixa pràctica.
Sens dubte, no és una empresa fàcil, si tenim en compte alguns dels indicadors que caracteritzen el punt de partida: l’absència d’obligatorietat en la capacitació docent del professorat universitari, l’impacte deficient i desigual de la docència en la carrera professional, l’individualisme i el voluntarisme de moltes tasques, la manca de mecanismes de coordinació, l’academicisme excessiu en molts de plans d’estudi i la poca tradició en el treball de competències professionals… Però bé, fins aquí hem arribat, i continuarem, per aconseguir vèncer totes les barreres.