Representació de la citació bibliogràfica en nota

La representació de les citacions bibliogràfiques per mitjà de notes (a peu de pàgina, al final del capítol o al final del text) és habitual en determinats àmbits de les ciències humanes.

  • La informació que ha de contenir la primera citació bibliogràfica és el nom i cognoms de l’autor (o autors), el títol complet i, si cal, el número de pàgina, separats per una coma. Pel que fa a l’abreviatura de pàgina és preferible p., tant en singular com en plural.

    Exemple adequatNom Cognoms, Títol, pàgina.

    Exemple adequat1 Enric Casassas i Simó, Nomenclatura de química inorgànica.

    2 Ciril Rozman, Compendi de medicina interna, p. 252.

    3 John L. Ingraham, Catherine A. Ingraham, Introducció a la microbiologia, p. 105-122.


    Quan l’autoria no és personal, cal indicar el nom de l’organisme, grup o entitat en lloc del nom i cognoms.

    Exemple adequatGRETEL, La redacció de les lleis, 23.


    Si l’autor ja surt citat en el text amb el nom complet, el nom pot ser omès a la nota a peu de pàgina, tot i que és recomanable de mantenir-l’hi sencer.

    Exemple adequatCom bé diu Martí de Riquer,1

    1 M. de Riquer, Història de la literatura catalana, i, p. 374-378.


    Exemple inadequatCom bé diu Martí de Riquer,1

    1 Història de la literatura catalana, i, p. 374-378.


  • Si cal referir-se a una obra ja esmentada abans, es fa servir la referència curta, que consta del cognom de l’autor i la pàgina (i el volum, si escau) on es troba.

    Exemple adequatCognom, volum, pàgina.

    Exemple adequat1 Tipler, i, p. 234-239.


    Si s’ha de citar més d’una obra d’un mateix autor, per tal d’evitar confusions, després del cognom es posa el títol escurçat, en cursiva si es tracta d’un llibre o entre cometes baixes si és un article o capítol de llibre.

    Exemple adequat1 Stendhal, Chroniques, 19.

    2 Stendhal, «Una petita ciutat», 21.


  • Pel que fa als títols, en general només s’abreugen si consten de sis paraules o més.

    Exemple adequat1 Amigó, Ochando, Geologia i química, p. 139.

    [Del títol original Geologia i química del cosmos i de la Terra.]


    Exemple adequat2 Wagensberg, «Kant i el grill sord», p. 48.

    Exemple no admissible2 Wagensberg, «Kant», p. 48.


    Quan la primera paraula del títol escurçat no és el primer mot del títol sencer, cal especificar en la primera citació com es referenciarà en les citacions subsegüents.

    Exemple adequat1Nathaniel B. Shurtleff, Records of the governor and company of the Massachusetts Bay in New England (1628-86), vol. i, p. 126 (citat més endavant Mass. Records).

    2 Shurtleff, Mass. Records, i, p. 126.


  • És preferible d’evitar l’ús de les locucions llatines de referència op. cit. (opus citatum, ‘en l’obra citada’) i loc. cit. (loco citato, ‘en el mateix lloc citat’), quan l’obra ha estat citada molt abans o hi ha citada més d’una obra d’un mateix autor, i fer-ne la citació més explícita.

    Exemple adequat3 Voet, Bioquímica, p. 245-298.

    Exemple inadequat3 Voet, op. cit., p. 245-298.


    Exemple adequat4 Spivak, Calculus, p. 54.

    Exemple inadequat4 Spivak, loc. cit., p. 54.


  • Quan dues notes consecutives fan referència a una mateixa obra, en lloc de repetir-la es pot fer servir ibídem (o l’abreviatura ib.).

    Exemple adequat1 Farreras-Rozman, Medicina interna, ii, p. 2161.

    2 Ibídem, p. 2161.
Darrera actualització: 23-1-2023
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Citació bibliogràfica: representació de la citació bibliogràfica en nota» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2218> [consulta: 2 desembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina