Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Webs i blogs

  • Qüestions d’estructura
    • Etiquetes HTML
    • Títols i subtítols
    • Paràgrafs
    • Llistes
    • Frases
    • Enllaços
  • Qüestions lingüístiques
    • Usos verbals
      • Aspectes generals
      • Comunicació entre la interfície i l’usuari
    • Lèxic i terminologia
    • Convencions gràfiques
      • Abreviatures
      • Sigles
      • Símbols
      • Majúscules i minúscules
        • Minúscula
        • Majúscula inicial del primer mot
        • Majúscula inicial de tots els noms i adjectius
      • Tipus de lletra
      • Caràcters especials
    • Correcció lingüística

Webs i blogs

L’objectiu principal del text és comunicar amb èxit un determinat missatge. Per això, a continuació us oferim algunes pautes que us poden ajudar a assolir-ho amb més garanties. Com a criteris generals tingueu en compte els punts següents:

  • Estructureu la informació d’una manera lògica mitjançant una bona progressió de les idees que voleu transmetre.

  • Feu els paràgrafs curts i ben connectats entre si.

  • Feu les frases curtes i ben estructurades. Eviteu les subordinacions i els incisos innecessaris.

  • Aprofiteu els recursos gràfics (llistes numerades i amb vinyetes) per estructurar el text.

  • Rellegiu el que heu escrit (o feu que algú altre ho llegeixi) per assegurar-vos que l’objectiu comunicatiu s’assoleix sense problemes.

  • Feu servir els recursos lingüístics a l’abast perquè el text sigui correcte i s’adeqüi als criteris generals de la Universitat de Barcelona.
Més informació
«El bloc» [en línia]. A: Argumenta. Bellaterra; Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_12/sot_2_01.html> [Consulta: 16 maig 2017].

«Redactar webs» [en línia]. A: Argumenta. Bellaterra; Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_04/tot_t04.html> [Consulta: 16 maig 2017].


Etiquetes HTML

Etiquetes de la capçalera (head)



  • Cal anar amb compte amb el títol del document HTML que es fixa en la capçalera. Ha d’estar escrit correctament i en la llengua del document, ja que habitualment apareix a la barra de títol de la finestra del navegador i és una referència per als motors de cerca. A més, és convenient que sigui igual que el títol del cos del document o que hi tingui un lligam directe.

  • També cal revisar la coherència i la correcció del contingut de les metaetiquetes amb informació textual rellevant, com ara la descripció o les paraules clau.

  • Les seqüències de Javascript també poden contenir informació textual que cal tenir en compte.


Etiquetes del cos (body)



  • Les etiquetes del cos del text (incloent-hi la mateixa etiqueta body) poden tenir atributs editables que han d’estar escrits correctament i en la llengua del document:

    • alt (generalment en les imatges)

    • onmouse

    • summary (en les taules)

    • title

    • value (en els atributs text, button, submit i reset)


  • En els documents fets amb marcs, cal tenir present que el text de l’etiqueta noframeset ha de ser coherent amb la llengua del document.

Títols i subtítols

  • El títol del document, si és possible, ha de coincidir amb el text que apareix a la barra de títol de la finestra del navegador i que s’estableix en la capçalera.

  • No s’han d’obviar les preposicions, les conjuncions i els articles dels títols i subtítols. Si s’ha de partir el títol en dues línies o més, aquestes partícules han de quedar sempre a començament de línia.

  • Ni els títols ni els subtítols no han d’acabar mai en punt, com tampoc els noms dels menús i de les opcions ni els índexs de les diferents parts del document.

  • Els títols i subtítols del document han de mantenir una gradació lògica. És convenient fer servir els recursos tipogràfics disponibles (cos de lletra, format, numeració, etc.).

  • En la gradació decreixent dels diferents subapartats cal tenir present els aspectes següents:

    • Els diferents nivells dels subapartats han de quedar  reflectits en la disminució del cos de lletra, que mai no pot ser inferior al del text.

    • Els subtítols en majúscula han de ser d’un nivell superior al dels subtítols en minúscula. Com també la negreta ha de quedar per sobre de la cursiva.

    • Quan els documents són molt llargs, és recomanable numerar els subapartats. És convenient no barrejar xifres romanes i aràbigues. D’altra banda, el primer número ha de ser l’u, i no pas el zero.

Paràgrafs

  • Cal procurar que els paràgrafs siguin curts. Normalment s’ha d’associar cada paràgraf amb el desenvolupament d’una idea.

  • És convenient que els paràgrafs quedin ben connectats entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors. Tingueu present els aspectes següents:

    • Els connectors d’ordre són molt útils per indicar processos.

      Exemple adequatEn primer lloc...
      Seguidament...
      Finalment...


    • Cal vigilar l’ús dels connectors relacionals.

      Exemple adequatD’una banda ... d’altra banda
      D’una banda ... de l’altra


  • Els paràgrafs en general han d’acabar amb un signe de puntuació, han de quedar separats de l’anterior i no han de tenir la primera línia sagnada.

Llistes

  • En documents HTML és habitual i recomanable l’ús de les llistes per estructurar la informació.

  • La frase introductòria i els diversos punts han de quedar relacionats, és a dir, s’ha de poder llegir cadascun dels apartats a continuació de l’enunciat, de manera que el resultat sigui una frase entenedora i sintàcticament ben construïda.

  • Els diferents elements d’una llista han de ser coherents entre si, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas un de cada manera).

  • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense forma verbal ni puntuació interna, cap dels elements no ha d’anar amb majúscula inicial i no s’han de tancar amb signe de puntuació.

    En canvi, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot amb majúscula i cada paràgraf s’ha de tancar amb punt.

Frases

  • S’ha de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, repeticions,  excés de signes de puntuació i possessius innecessaris.

    Normalment, pel que fa a la frase, l’ordre és subjecte, verb i complements; encara que alguns complements, com ara els circumstancials, poden aparèixer al començament.

    D’altra banda, en el sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

    Exemple adequatPer això us adrecem aquesta carta…
    Exemple inadequatÉs per això que us adrecem aquesta carta…

    Exemple adequatAl segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població…
    Exemple inadequatBarcelona tenia, al segle xii, abans de l’epidèmia, una població…

    Exemple adequaten els casos següents…
    Exemple inadequaten els següents casos…

    Exemple adequatamb estudis o sense
    Exemple inadequatamb o sense estudis


  • És preferible fer servir verbs més que no pas noms en determinades posicions, perquè s’eviten possessius, pronoms i verbs innecessaris.

    Exemple adequatCal tramitar els documents
    Exemple inadequatCal procedir a la tramitació dels documents

    Exemple adequatÉs necessari reiniciar el  programa per instal·lar-lo correctament
    Exemple inadequatÉs necessària la reinicialització del programa per a la seva correcta instal·lació

Enllaços

  • És convenient que el text de l’enllaç sigui pertinent des del punt de vista informatiu. Cal evitar, per tant, enllaços del tipus «Cliqueu aquí».

    D’altra banda, el text de l’enllaç i el títol del document enllaçat han de mantenir una relació de sentit per afavorir la connexió lògica entre els dos documents.

  • Els signes de puntuació que puguin seguir un enllaç han de conservar el format del text normal.



Aspectes generals

  • Utilitzeu verbs en indicatiu més que no pas en subjuntiu.

    Exemple adequatSi necessiteu més informació, us podeu adreçar a…
    Exemple inadequatSi necessitéssiu més informació, us podríeu adreçar a…


  • Utilitzeu els verbs en la forma activa més que no pas en la passiva.

    Exemple adequatEls components de la comissió s’esmenten a continuació.
    Exemple inadequatEls components de la comissió són esmentats a continuació.


  • Eviteu nominalitzacions innecessàries.

    Exemple adequatAquest tractament de textos de què disposem permet desenvolupar d’una manera òptima la nostra feina.
    Exemple inadequatAquest tractament de textos de què disposem permet l’òptim desenvolupament de la nostra feina.


  • Feu un ús adequat dels temps verbals, com ara l’imperatiu en comptes de l’infinitiu per a les instruccions.

    Exemple adequatTorna a la pàgina principal.
    Exemple inadequatTornar a la pàgina principal.

Comunicació entre la interfície i l’usuari

La comunicació entre la interfície i l’usuari pot ser de dos tipus, i això en condiciona els usos verbals.
  1. Indicacions per a l’usuari. En les instruccions que van adreçades a l’usuari feu servir el tractament de vós.

    Exemple adequatEmpleneu el formulari de consultes
    Exemple inadequatEmplena el formulari de consultes

  2. Indicacions de l’usuari. En les instruccions previstes perquè l’usuari executi un procés feu servir el tractament de tu.

    Exemple adequatTanca la finestra
    Exemple inadequatTancar la finestra

    Exemple adequatOmet l’animació
    Exemple inadequatOmetre l’animació


Lèxic i terminologia

  • Feu servir un lèxic correcte i precís, i eviteu les repeticions innecessàries.

    Exemple adequatEmpleneu la sol·licitud
    Exemple inadequatComplimenteu la sol·licitud

    Exemple adequatVa parlar del pressupost
    Exemple inadequatVa parlar del tema del pressupost


  • Eviteu l’ús de mots arcaics.

    Exemple adequatfins i tot
    Exemple inadequatàdhuc

    Exemple adequatperquè
    Exemple inadequatcar

    Exemple adequates diu
    Exemple inadequathom diu


  • Per afavorir un llenguatge no sexista, sempre que sigui possible és convenient usar mots col·lectius per designar una pluralitat de persones d’un mateix grup.

    Exemple adequatalumnat
    Exemple inadequatalumnes

    Exemple adequatpersones interessades
    Exemple inadequatinteressats


  • Utilitzeu els termes en català en comptes d’utilitzar els corresponents en altres llengües.

    Exemple adequatcontrasenya
    Exemple no admissiblepassword

    Exemple adequatenllaç
    Exemple no admissiblelink

    Exemple adequatetiqueta
    Exemple no admissibletag


Abreviatures

L’ús de les abreviatures és un recurs que s’ha de fer servir només quan sigui necessari, per qüestions de falta d’espai, en taules, adreces, etc.

  • Generalment porten punt al final (des. per desembre), encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra (a/e per adreça electrònica).

  • Mantenen els accents de la paraula sencera (màx. per màxim).

  • Només tenen forma plural les que conserven la part final del mot (Drs. per doctors).

  • En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot sencer, llevat dels tractaments de cortesia, que sempre van amb majúscula inicial (Sra., Prof., etc.).

Sigles

  • Cal assegurar-se que la sigla es podrà interpretar correctament. És convenient, per tant, afegir el desenvolupament de la sigla el primer cop que apareix en el text.

  • Generalment s’escriuen en majúscules i no porten punts ni espais.

    Exemple adequatIDIBAPS
    Exemple no admissibleIdibaps

    Exemple adequatIDP
    Exemple no admissibleI.D.P
    I D P


  • No tenen forma plural: no s’hi ha d’afegir cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació.

    Exemple adequatles ONG
    Exemple no admissibleles ONGs

    Exemple adequatel responsable d’RH
    Exemple no admissibleel responsable d’RRHH

Símbols

Els símbols són un tipus d’abreviació internacional. Per això, és millor usar el símbol en comptes de l’abreviatura, en els casos en què els dos sistemes d’abreviació siguin possibles.

  • No porten cap punt al final.

    Exemple adequat20.30 h


  • No tenen forma plural.

    Exemple adequat50 g


  • Són invariables pel que fa a majúscules i minúscules, és a dir, sempre mantenen la mateixa forma independentment del context.

    Exemple adequatH2O
    3 km


  • Quan van acompanyats de xifres, cal deixar un espai entre la xifra i el símbol i sempre han de quedar en la mateixa línia.

    Exemple adequat2 m3

Majúscules i minúscules

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Exemple adequatÀgueda

Exemple adequatÉs una assignatura de primer any.

Exemple adequatINICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA

La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.

Persones
Jaume I el Conqueridor
els Montcada
els Trastàmara
la vicedegana
l’administrador de centre
el professor Milà
la doctora Pérez

Organismes
la Unió Europea
la Universitat de Barcelona
el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
la Facultat de Medicina
el Departament de Ciències Clíniques

les facultats de Química i Farmàcia
els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística
el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

els grups de recerca universitaris

Activitats educatives, científiques i socials
el grau en Física
el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris
el doctorat en Filologia Romànica
l’assignatura Treball Final de Grau
un manual de física
una conferència de lingüística aplicada
les Jornades de Salut i Alimentació
el Simposi de Física Nuclear

una jornada sobre dret
un simposi amb molt de públic
la conferència «Els països en vies de desenvolupament»


Termes especialitzats
el romanticisme
el marxisme
el keynesianisme
el ximpanzé (Pan troglodytes)
la família de les petúnies (Petunia hybrida)
el virus Streptococcus faecalis
la fórmula d’Euler
el teorema del sinus
la teoria de cordes
la llei de la gravetat


Documents
el Reglament de la Facultat de Dret
la Llei de propietat intel·lectual
la Normativa reguladora de la formació permanent
el capítol segon
l’article 18 d’aquest reglament
l’annex de la memòria
la taula següent
l’apartat 5
el passaport
el carnet d’estudiant
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Revista de Llengua i Dret
la revista Science
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso


Noms de lloc
el Masnou
la República Txeca
la Vall de B

La Rioja
Le Havre
la comarca del Priorat
la ciutat de Reus
el mar Atlàntic
el riu Segre
la serra de Collserola
el passeig de Gràcia
la plaça Reial
el carrer del Consell de Cent
l’Edifici Històric
el Palau de les Heures
el Campus Bellvitge

l’edifici de les Cúpules
l’aulari de Migdia 1
l’Aula Magna
el Pati de Lletres
l’Aula Capella

la sala d’actes
el laboratori d’electrònica
el despatx 371


Expressions temporals
Dates i períodes
el 20 de juny
el curs 2014-2015
el segon semestre
dimarts
primavera
l’Onze de Setembre
les festes de Nadal
l’edat mitjana
l’edat del ferro
el paleozoic
la Revolució Industrial
la Guerra dels Balcans


Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.

Minúscula

Càrrecs i professions
rector, vicerector, vicedegans, director, catedràtic, administradora de centre
Tractaments de cortesia sense abreujar
senyor, professora, doctor
Nom genèric dels estudis
educació primària, doctorat, màster, postgrau, llicenciatura
Disciplines
un manual de física, una conferència de lingüística aplicada
Parts de documents
el capítol segon, l’article 18 de l’EAC, l’annex iv
Documents acreditatius
el passaport, el carnet d’estudiant, el títol de llicenciat en Biologia
Dies de la setmana, mesos i estacions
dimarts, juny, primavera
Nom genèric de topònims urbans
el carrer Gran de Gràcia, l’avinguda de la Diagonal, la plaça de la Universitat
Nom genèric dels edificis
l’edifici de les Cúpules, l’aulari de Migdia 1; però l’Edifici Històric
Dependències i parts d’edificis
la sala d’actes, el laboratori d’electrònica, el despatx 371, el taller d’escultura; però l’Aula Magna

Majúscula inicial del primer mot

Conferències
la conferència «Els països en vies de desenvolupament»
Documents oficials
la Llei orgànica de reforma universitària
la Memòria acadèmica de la Facultat de Dret del curs 2009-2010
Llibres, articles i obres d’art
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
el quadre La càrrega

Majúscula inicial de tots els noms i adjectius

Institucions, organismes i òrgans de gestió
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística
Departament de Genètica
Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Campus Mundet
Nom d’assignatures, màsters, doctorats i cursos de postgrau
l’assignatura d’Adquisició de Segones Llengües i Pragmàtica
màster en Acupuntura
doctorat en Aqüicultura
Jornades i congressos
Jornada de Programari Lliure
Segon Congrés de Botànica
Diaris i revistes
Diari de Girona
El Temps
Nom de les festivitats
les festes de Nadal
l’Onze de Setembre
la diada de Sant Jordi

Tipus de lletra

  • La negreta només s’ha d’utilitzar per als títols dels documents i dels apartats.

  • La cursiva s’utilitza per als mots escrits en una altra llengua, per als títols d’obres i per remarcar paraules dins el text.

    Exemple adequatEl localitzador uniforme de recursos o URL, de l’anglès uniform resource locator

    Exemple adequatla revista Comunicacions


  • No utilitzeu el subratllat dins el text perquè es pot confondre amb un enllaç.

Caràcters especials

  • Sempre que sigui possible, l’apòstrof ha de ser tipogràfic (’), i no pas recte (').

  • Les cometes s’utilitzen per als títols de les conferències, per als títols d’articles de diaris i revistes, i per a les citacions literals. Preferentment s’han d’utilitzar les cometes angulars (« »). Si feu servir les cometes altes, també han de ser tipogràfiques (“ ”), i no pas rectes (" ").

  • Els guions dels incisos han de ser llargs (), i no pas guionets (-).

  • El punt de la ela geminada ha de ser volat (l·l).

  • Per representar en HTML aquests caràcters, cal usar els codis següents:

    Caràcter
    Entitat
    Codi decimal
    Codi hexadecimal
    &rsquo;
    &#8217;
    &#x2019;
    «
    &laquo;
    &#171;
    &#xAB;
    »
    &raquo;
    &#187;
    &#xBB;
    &ldquo;
    &#8220;
    &#x201C;
    &rdquo;
    &#8221;
    &#x201D;
    &mdash;
    &#8212;
    &#x2014;
    ·
    &middot;
    &#183;
    &#xB7;

Correcció lingüística

És important que els textos estiguin escrits correctament. Una bona ajuda és utilitzar els verificadors ortogràfics que tenen alguns programes d’edició d’HTML, com ara el Dreamweaver o l’editor del Mozilla en català. Si voleu aconseguir el diccionari català del Dreamweaver o el Mozilla, podeu consultar el web de Softcatalà.

Recordeu, però, que amb el verificador només es pot revisar l’ortografia i els errors de picatge. És una eina útil però amb certes limitacions (no corregeix errors de sintaxi, calcs lingüístics, etc.). Cal recordar també, i no ha d’estranyar, que hi ha paraules correctes que no estan contingudes al diccionari (perquè són totalment previsibles per les regles internes de la llengua, perquè són massa especialitzades, etc.) i casos incorrectes que el verificador no pot detectar (errors ortogràfics, de significat, etc.) perquè coincideixen amb paraules de la llengua que sí que són correctes en altres contextos. Per exemple, maquina espatllada en lloc de màquina espatllada, es bo en lloc de és bo, etc.

Si voleu una revisió més acurada del text o aclarir dubtes lingüístics concrets, podeu adreçar-vos als Serveis Lingüístics de la Universitat.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 9-11-2021
Citació recomanada:
«Webs i blogs» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=1566> [consulta: 28 novembre 2023].