L’objectiu principal del text és comunicar amb èxit un determinat missatge. Per això, a continuació us oferim algunes pautes que us poden ajudar a assolir-ho amb més garanties. Com a criteris generals tingueu en compte els punts següents:

• Estructureu la informació d’una manera lògica mitjançant una bona progressió de les idees que voleu transmetre.
  
  
• Feu els paràgrafs curts i ben connectats entre si.
  
  
• Feu les frases curtes i ben estructurades. Eviteu les subordinacions i els incisos innecessaris.
  
  
• Aprofiteu els recursos gràfics (llistes numerades i amb vinyetes) per estructurar el text.
  
  
• Rellegiu el que heu escrit (o feu que algú altre ho llegeixi) per assegurar-vos que l’objectiu comunicatiu s’assoleix sense problemes.
  
  
• Feu servir els recursos lingüístics a l’abast perquè el text sigui correcte i s’adeqüi als criteris generals de la Universitat de Barcelona.

La comunicació entre la interfície i l’usuari pot ser de dos tipus, i això en condiciona els usos verbals.

1. Indicacions per a l’usuari. En les instruccions que van adreçades a l’usuari feu servir el tractament de vós.
   
   

   Empleneu el formulari de consultes

   Emplena el formulari de consultes

   
   
2. Indicacions de l’usuari. En les instruccions previstes perquè l’usuari executi un procés feu servir el tractament de tu.
   
   

   Tanca la finestra	Tancar la finestra
   Omet l’animació	Ometre l’animació

   
   

L’ús de les abreviatures és un recurs que s’ha de fer servir només quan sigui necessari, per qüestions de falta d’espai, en taules, adreces, etc.

• Generalment porten punt al final (des. per desembre), encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra (a/e per adreça electrònica).
  
  
• Mantenen els accents de la paraula sencera (màx. per màxim).
  
  
• Només tenen forma plural les que conserven la part final del mot (Drs. per doctors).
  
  
• En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot sencer, llevat dels tractaments de cortesia, que sempre van amb majúscula inicial (Sra., Prof., etc.).

Els símbols són un tipus d’abreviació internacional. Per això, és millor usar el símbol en comptes de l’abreviatura, en els casos en què els dos sistemes d’abreviació siguin possibles.

• No porten cap punt al final.
  
  

  20.30 h

  
  
  
• No tenen forma plural.
  
  

  50 g

  
  
  
• Són invariables pel que fa a majúscules i minúscules, és a dir, sempre mantenen la mateixa forma independentment del context.
  
  

  H2O 3 km

  
  
  
• Quan van acompanyats de xifres, cal deixar un espai entre la xifra i el símbol i sempre han de quedar en la mateixa línia.
  
  

  2 m3

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.




La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.













Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.

És important que els textos estiguin escrits correctament. Una bona ajuda és utilitzar els verificadors ortogràfics que tenen alguns programes d’edició d’HTML, com ara el Dreamweaver o l’editor del Mozilla en català. Si voleu aconseguir el diccionari català del Dreamweaver o el Mozilla, podeu consultar el web de Softcatalà.

Recordeu, però, que amb el verificador només es pot revisar l’ortografia i els errors de picatge. És una eina útil però amb certes limitacions (no corregeix errors de sintaxi, calcs lingüístics, etc.). Cal recordar també, i no ha d’estranyar, que hi ha paraules correctes que no estan contingudes al diccionari (perquè són totalment previsibles per les regles internes de la llengua, perquè són massa especialitzades, etc.) i casos incorrectes que el verificador no pot detectar (errors ortogràfics, de significat, etc.) perquè coincideixen amb paraules de la llengua que sí que són correctes en altres contextos. Per exemple, maquina espatllada en lloc de màquina espatllada, es bo en lloc de és bo, etc.

Si voleu una revisió més acurada del text o aclarir dubtes lingüístics concrets, podeu adreçar-vos als Serveis Lingüístics de la Universitat.