Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Apostrofació

  • Norma general
  • Remarques
    • s (o z) + consonant
    • f + consonant
    • h aspirada
    • Semivocals
    • Prefix a-
    • Marca tipogràfica
    • Valor metalingüístic
  • Casos particulars
    • Abreviatures
    • Sigles
    • Símbols
    • Lletres
    • Xifres
    • Noms propis

Apostrofació

L’apòstrof és un signe gràfic representat per una coma volada [’], que té com a funció marcar l’elisió de vocals d’algunes formes de l’article definit singular (el, la), de la preposició de i d’alguns pronoms febles, d’acord amb la norma general d’apostrofació i tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

S’apostrofa
No s’apostrofa
Article el
l’estudiant, l’indret, l’ungla, l’híbrid

Noms propis: l’Enric, l’Hospitalet
Sigles: l’ICS, l’1
el iogurt, el uombat, el hiat
el hawaià, el Hilton
Article la
l’asimetria, l’illa, l’urna, l’heura
l’Úrsula, l’Índia, l’ONU
la idea, la universitat, la història
la Isabel, la Ilíada, la UGT
la una, la ira, la host, la Haia
la hawaiana, la Helen
Preposició de
d’antropologia, d’universitats, d’hora
d’Organyà, d’ADN, d’11
de iode, de Utah, de Huelva
de Hegel, de Hollywood
Pronoms febles
l’aprovaré, te’n recordes
aprova’l, torna-me’ls
la ignora, la hi pren, la humilia


Des del punt de vista gràfic:

  • Convé donar preferència a l’apòstrof tipogràfic, de presentació més acurada.

    Exemple adequatl’organització
    Exemple inadequatl'organització


  • L’apòstrof no s’ha de confondre amb un accent tancat.

    Exemple adequatl’Escola d’Infermeria
    Exemple no admissibleEscola Infermeria


  • No s’ha de deixar mai un espai en blanc després de l’apòstrof.

    Exemple adequatl’ensenyament
    Exemple no admissiblel’  ensenyament


  • L’apòstrof no pot quedar sol a final de ratlla.

    Exemple adequatLes xifres sintetitzen l’activitat del centre.
    Exemple no admissibleLes xifres sintetitzen l’
    activitat del centre.
Més informació
Institut d’Estudis Catalans. Ortografia catalana [en línia], p. 105-109. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf#page=107> [consulta: 18 gener 2019].

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 253-262.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Norma general

  • Els articles definits el i la s’apostrofen davant de vocal o hac muda.

    Exemple adequatl’estudiant, l’aula, l’oposició, l’híbrid, l’asimetria

    Exemple adequatl’Alguer, l’Hospitalet, l’Enric, l’Havana, l’Índia, l’Úrsula


    L’article la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple adequatla institució, la universitat, la història

    Exemple adequatla Isabel, la Urgell, la Humberta


    No s’apostrofa tampoc davant dels mots una (referit a l’hora), ira i host, ni en el topònim la Haia.

    Exemple adequatla una del migdia
    el control de la ira
    la host invasora
    la declaració de la Haia


  • Els articles personals en i na s’apostrofen davant de vocal o hac muda.

    Exemple adequatn’Oriol, n’Hug, n’Aina, n’Imma


    L’article na no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple adequatna Isabel, na Urgell, na Humberta


  • La preposició de s’apostrofa davant de vocal o hac muda.

    Exemple adequatd’hora, d’universitats, d’asimetria, d’en Jaume

    Exemple adequatd’Antropologia, Eugeni d’Ors, d’Horta


  • Els pronoms febles s’apostrofen davant dels verbs que comencen amb vocal i també en les combinacions de dos pronoms o més, davant o darrere del verb.

    Exemple adequatl’aprovaré, l’escric, n’il·lustra

    Exemple adequatte’n recordes, me’n torno, s’ho pensarà
               
    Exemple adequatmenja-t’ho, dona-l’hi, afegeix-te-n’hi


    En el cas de combinació de dos pronoms o més, l’apòstrof se sol escriure tan a la dreta com sigui possible.

    Seguint la mateixa regla que s’aplica en els casos de l’article la, el pronom feble femení la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple adequatla ignoren, la unifiquen, la hipnotitza, la hi portaré

Remarques

Més enllà de la norma general, hi ha una sèrie de remarques que cal tenir en compte a l’hora d’apostrofar:


s (o z) + consonant

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb essa seguida de consonant, la major part manlleus no adaptats gràficament.

Exemple adequatl’snack-bar, l’spin, l’stevensonià, l’scherzo, l’SDEUB


No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la essa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

Exemple adequatla Scala de Milà, la schola cantorum, la schwatzita, la SCATERM

Exemple adequatde Stendhal, de statu quo, de Sri Lanka, de Schlegel


Funcionen de manera semblant els manlleus no normalitzats que comencen per z seguida de consonant.

Exemple adequatl’zloty, l’zwitterió

Exemple adequatla Zwolle, la Zvornik

Exemple adequatde Zhmerynka, de Zleby


Cal tenir en compte que força estrangerismes que comencen amb essa seguida de consonant ja han estat catalanitzats amb la inclusió d’una e al principi del mot. Davant d’aquests manlleus adaptats, s’aplica la norma general d’apostrofació.
           
Exemple adequatl’estrès, l’espagueti

Exemple adequatl’esmaixada, l’estandardització

Exemple adequatd’estocs, d’escanejar
Més informació
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].

f + consonant

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb efa seguida de consonant.

Exemple adequatl’ftalat, l’ftàlic, l’FNEE


No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la efa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

Exemple adequatla ftaleïna, la ftiriasi, la Fnac

Exemple adequatde ftalocianina, de ftanita, de FNEC
Més informació
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].

h aspirada

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab. Sovint es tracta de noms propis o mots derivats que tendeixen a conservar aquest so original o bé d’estrangerismes que no han estat adaptats al català.

Exemple adequatel hitlerià, el hip-hop, el halar, el Halley

Exemple adequatla hawaiana, la homeless, la high-life, la Helen

Exemple adequatde Hegel, de Hollywood, de hard rock, de Hillary


Els manlleus adaptats al català pel que fa a la pronúncia, és a dir, amb hac muda i no aspirada, s’apostrofen.

Exemple adequatl’haixix, l’harakiri

Exemple adequatd’handbol, d’hoquei

Semivocals

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de i o u semivocàliques, precedides o no de la consonant hac.

Exemple adequatel iode, el hiat, el OneDrive [wəndrīv]

Exemple adequatla iarda, la hiena, la UOC

Exemple adequatde iogurt, de Iolanda, de Utah

Prefix a-

L’article femení la i la preposició de s’apostrofen davant dels mots formats amb el prefix de negació a- seguint la norma general.

Exemple adequatl’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria

Exemple adequatd’anormalitat, d’asèpsia, d’asimetria


En textos estrictament orals, es tendeix a obviar l’apostrofació per desfer possibles ambigüitats.

Marca tipogràfica

Davant de mots marcats tipogràficament, ja sigui amb lletra cursiva, negreta o entre cometes —baixes, altes o simples—, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general, excepte si precedeixen un mot amb valor metalingüístic o exemplificador.

Exemple adequatAmb la crisi s’ha posat en qüestió l’statu quo actual.

Exemple adequatEls procediments bàsics de l’asèpsia garanteixen la puresa dels cultius.

Exemple adequatLa directora va qualificar la intervenció d’«extraordinària».


Ara bé, cal tenir en compte que no es fa mai la contracció de preposició i article masculí si aquest forma part de l’expressió escrita en cursiva, en negreta o entre cometes.

Exemple adequatla redacció d’El Temps

Exemple adequatels blocs clàssics d’el saber, el saber fer i el saber ser i estar

Exemple adequatel comissari d’«Els ibers, prínceps d’Occident»

Valor metalingüístic

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen quan precedeixen un mot usat amb valor metalingüístic.

Exemple adequatEl eixugat de l’exemple és el participi de eixugar.

Exemple adequatL’estudi se centra en la e àtona pretònica en mallorquí.

Exemple adequatL’expressió italiana vendetta s’usa en el sentit de ‘ajustament de comptes’.

Casos particulars

A l’hora d’apostrofar, hi ha una sèrie de casos particulars que cal tenir en compte per aplicar la norma general de manera adequada:


Abreviatures

Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article el o la i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

Exemple adequatl’apt. 4 [apartat]
el cap. 8 [capítol]

Exemple adequatl’ed. rev. [edició revisada]
la u. m. [unitat monetària]

Exemple adequatun llibre d’H. Mas [Hermínia]
una obra de F. Eiximenis [Francesc]

Sigles

  • Davant de sigles que es llegeixen com a mots, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general.

    Exemple adequatl’IEC, l’INEFC, l’OGO

    Exemple adequatl’ISO, l’OTAN, l’UCI

    Exemple adequatd’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF


    Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple adequatla INTERPOL, la UNESCO, la UFEC


    Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofen ni l’article el o la ni la preposició de.

    Exemple adequatel IEN, la UOC, de IATA


    Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.

    Exemple adequatla FCAC, la SCATERM

    Exemple adequatde FNEC, de SMEG


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general, tenint en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.

    Exemple adequatl’ATS, l’ONG, l’URL

    Exemple adequatd’IPC, d’OCR, d’UGT


    Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines que es lletregen començades per i o u.

    Exemple adequatla ITV, la UB


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.

    Exemple adequatl’FM, l’RD, l’N-340

    Exemple adequatd’LSD, d’FP, d’RNA

Símbols

En general, l’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols ni les fórmules.

Exemple adequatEl O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics.
Tot seguit cal afegir la Ag a la solució.
El H2O es desplaça a 110 °C.

Exemple adequatHa llegat 3 milions de €.
La notació sin−1 es pot fer servir en comptes de arcsin.
El pH de les dissolucions s’ajusta afegint H2SO4.


Els símbols dels punts cardinals, però, es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.

Exemple adequatpista forestal orientada a l’E
vent fluix i variable d’ENE i d’NNE


És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.

Exemple adequatl’α-retinol [l’alfa-retinol]
d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].


Davant del símbol de l’arrova o del coixinet que precedeixen les mencions i etiquetes de les xarxes socials, s’apostrofa seguint la norma general.

Exemple adequatUs interessa l’#arqueologia? No us perdeu el nou número de la revista «Estrat Crític».

Exemple adequatL’@IEC comunica que ja es pot consultar en línia la nova «Gramàtica essencial de la llengua catalana».

Exemple adequatAvui hem participat en les sessions de benvinguda dels estudiants internacionals a les facultats d’@EducacioUB.

Lletres

L’apostrofació davant del nom de les lletres depèn de l’alfabet.

  • L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels noms de les lletres de l’alfabet llatí (i, per tant, les dels alfabets de les llengües romàniques).

    Exemple adequatla a, la u, la essa, la hac

    Exemple adequatde i, de o, de efa, de ema


  • Pel que fa a les lletres d’altres alfabets —com ara el grec, l’hebreu, l’àrab, el ciríl·lic, etc.—, s’apostrofen l’article femení i la preposició de davant dels noms polisíl·labs, seguint la norma general d’apostrofació.

    Exemple adequatl’alfa [grec], l’àlef [hebreu], l’àlif [àrab]

    Exemple adequatd’eta, d’ípsilon, d’òmicron [grec]

    Exemple adequatla iota [grec], de uau [àrab]


    No s’apostrofen, en canvi, davant dels noms monosíl·labs.

    Exemple adequatla e [rus], de ain [àrab, hebreu i arameu]


    En els casos en què el nom de la lletra comença per hac aspirada, tampoc no es fa l’apostrofació.

    Exemple adequatla ha [serbi], de he [hebreu]


En cap cas no s’apostrofa davant dels símbols de les lletres, els quals se solen consignar en cursiva, atès el seu valor metalingüístic o exemplificador.

Exemple adequatLa e àtona pretònica en mallorquí.
Ocurrències de s sonora en contacte amb vocal.

Exemple adequatLa α usada és equivalent a la de l’equació 1.3.1. [alfa, del grec]
El símbol és un reflex de א en posició inicial. [àlef, de l’hebreu]


En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.
Més informació
Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició ‘de’ davant les lletres i els noms de lletra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics, 2016. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2014/04/3-1-3_Apostrofaci%C3%B3-davant-les-lletres-d-altres-alfabets_01.pdf> [consulta: 4 febrer 2019].

Xifres

L’article el o la i la preposició de s’apostrofen davant de les xifres que comencen per u o onze, d’acord amb la norma general.

Exemple adequatl’11 de juny
un pressupost d’1.354.700


En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.

Exemple adequatl’XI Jornada de Matemàtiques a l’Escola
l’11a clàusula del contracte

Exemple adequatel I Congrés de Medicina
Exemple no admissiblel’I Congrés de Medicina

Noms propis

Davant de noms propis que comencen amb vocal o hac, s’apostrofen l’article el o la i la preposició de seguint la norma general.

Exemple adequatl’Illa Diagonal, l’Otto Zutz, l’Agut d’Avinyó, l’Habitat

Exemple adequatTenir nocions bàsiques d’SPSS [programari estadístic].


Quan l’article forma part del nom propi, i s’escriu per tant amb majúscula inicial, no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.

Exemple adequatd’Els Catarres, d’Els Quatre Gats, d’El Temps


El mateix passa quan l’article forma part d’un nom propi estranger no catalanitzat, que s’escriu, per tant, amb majúscula inicial: no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.

Exemple adequatd’El Greco, d’El Roto, d’El Callao, d’El Salvador


Si el nom propi consta d’una sola lletra, s’apostrofa d’acord amb el criteri d’apostrofació de les lletres.

Exemple adequatTraduïu l’organigrama en la darrera versió de R [aplicació informàtica].



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 17-4-2023
Citació recomanada:
«Apostrofació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=266> [consulta: 1 desembre 2024].