Apostrofació
- Norma general
- Remarques
- s (o z) + consonant
- f + consonant
- h aspirada
- Semivocals
- Prefix a-
- Marca tipogràfica
- Valor metalingüístic
- Casos particulars
- Abreviatures
- Sigles
- Símbols
- Lletres
- Xifres
- Noms propis
L’apòstrof és un signe gràfic representat per una coma volada [’], que té com a funció marcar l’elisió de vocals d’algunes formes de l’article definit singular (el, la), de la preposició de i d’alguns pronoms febles, d’acord amb la norma general d’apostrofació i tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.
Des del punt de vista gràfic:
S’apostrofa | No s’apostrofa | |
Article el | l’estudiant, l’indret, l’ungla, l’híbrid Noms propis: l’Enric, l’Hospitalet Sigles: l’ICS, l’1 | el iogurt, el uombat, el hiat el hawaià, el Hilton |
Article la | l’asimetria, l’illa, l’urna, l’heura l’Úrsula, l’Índia, l’ONU | la idea, la universitat, la història la Isabel, la Ilíada, la UGT la una, la ira, la host, la Haia la hawaiana, la Helen |
Preposició de | d’antropologia, d’universitats, d’hora d’Organyà, d’ADN, d’11 | de iode, de Utah, de Huelva de Hegel, de Hollywood |
Pronoms febles | l’aprovaré, te’n recordes aprova’l, torna-me’ls | la ignora, la hi pren, la humilia |
Des del punt de vista gràfic:
- Convé donar preferència a l’apòstrof tipogràfic, de presentació més acurada.
l’organització 
l'organització - L’apòstrof no s’ha de confondre amb un accent tancat.
l’Escola d’Infermeria 
l´Escola d´Infermeria - No s’ha de deixar mai un espai en blanc després de l’apòstrof.
l’ensenyament l’ ensenyament - L’apòstrof no pot quedar sol a final de ratlla.
Les xifres sintetitzen l’activitat del centre. Les xifres sintetitzen l’
activitat del centre.
Més informació
Institut d’Estudis Catalans. Ortografia catalana [en línia], p. 105-109. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf#page=107> [consulta: 18 gener 2019].
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 253-262.
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 253-262.
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
- Els articles definits el i la s’apostrofen davant de vocal o hac muda.
l’estudiant, l’aula, l’oposició, l’híbrid, l’asimetria l’Alguer, l’Hospitalet, l’Enric, l’Havana, l’Índia, l’Úrsula
L’article la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).la institució, la universitat, la història la Isabel, la Urgell, la Humberta
No s’apostrofa tampoc davant dels mots una (referit a l’hora), ira i host, ni en el topònim la Haia.la una del migdia
el control de la ira
la host invasora
la declaració de la Haia - Els articles personals en i na s’apostrofen davant de vocal o hac muda.
n’Oriol, n’Hug, n’Aina, n’Imma
L’article na no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).na Isabel, na Urgell, na Humberta - La preposició de s’apostrofa davant de vocal o hac muda.
d’hora, d’universitats, d’asimetria, d’en Jaume d’Antropologia, Eugeni d’Ors, d’Horta - Els pronoms febles s’apostrofen davant dels verbs que comencen amb vocal i també en les combinacions de dos pronoms o més, davant o darrere del verb.
l’aprovaré, l’escric, n’il·lustra te’n recordes, me’n torno, s’ho pensarà menja-t’ho, dona-l’hi, afegeix-te-n’hi
En el cas de combinació de dos pronoms o més, l’apòstrof se sol escriure tan a la dreta com sigui possible.
Seguint la mateixa regla que s’aplica en els casos de l’article la, el pronom feble femení la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).la ignoren, la unifiquen, la hipnotitza, la hi portaré
Més enllà de la norma general, hi ha una sèrie de remarques que cal tenir en compte a l’hora d’apostrofar:
L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb essa seguida de consonant, la major part manlleus no adaptats gràficament.
No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la essa recolza en la vocal de l’article o la preposició.
Funcionen de manera semblant els manlleus no normalitzats que comencen per z seguida de consonant.
Cal tenir en compte que força estrangerismes que comencen amb essa seguida de consonant ja han estat catalanitzats amb la inclusió d’una e al principi del mot. Davant d’aquests manlleus adaptats, s’aplica la norma general d’apostrofació.
| l’snack-bar, l’spin, l’stevensonià, l’scherzo, l’SDEUB |
No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la essa recolza en la vocal de l’article o la preposició.
| la Scala de Milà, la schola cantorum, la schwatzita, la SCATERM |
| de Stendhal, de statu quo, de Sri Lanka, de Schlegel |
Funcionen de manera semblant els manlleus no normalitzats que comencen per z seguida de consonant.
| l’zloty, l’zwitterió |
| la Zwolle, la Zvornik |
| de Zhmerynka, de Zleby |
Cal tenir en compte que força estrangerismes que comencen amb essa seguida de consonant ja han estat catalanitzats amb la inclusió d’una e al principi del mot. Davant d’aquests manlleus adaptats, s’aplica la norma general d’apostrofació.
| l’estrès, l’espagueti |
| l’esmaixada, l’estandardització |
| d’estocs, d’escanejar |
Més informació
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].
L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb efa seguida de consonant.
No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la efa recolza en la vocal de l’article o la preposició.
| l’ftalat, l’ftàlic, l’FNEE |
No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la efa recolza en la vocal de l’article o la preposició.
| la ftaleïna, la ftiriasi, la Fnac |
| de ftalocianina, de ftanita, de FNEC |
Més informació
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].
L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab. Sovint es tracta de noms propis o mots derivats que tendeixen a conservar aquest so original o bé d’estrangerismes que no han estat adaptats al català.
Els manlleus adaptats al català pel que fa a la pronúncia, és a dir, amb hac muda i no aspirada, s’apostrofen.
| el hitlerià, el hip-hop, el halar, el Halley |
| la hawaiana, la homeless, la high-life, la Helen |
| de Hegel, de Hollywood, de hard rock, de Hillary |
Els manlleus adaptats al català pel que fa a la pronúncia, és a dir, amb hac muda i no aspirada, s’apostrofen.
| l’haixix, l’harakiri |
| d’handbol, d’hoquei |
L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de i o u semivocàliques, precedides o no de la consonant hac.
| el iode, el hiat, el OneDrive [wəndrīv] |
| la iarda, la hiena, la UOC |
| de iogurt, de Iolanda, de Utah |
L’article femení la i la preposició de s’apostrofen davant dels mots formats amb el prefix de negació a- seguint la norma general.
En textos estrictament orals, es tendeix a obviar l’apostrofació per desfer possibles ambigüitats.
| l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria |
| d’anormalitat, d’asèpsia, d’asimetria |
En textos estrictament orals, es tendeix a obviar l’apostrofació per desfer possibles ambigüitats.
Davant de mots marcats tipogràficament, ja sigui amb lletra cursiva, negreta o entre cometes —baixes, altes o simples—, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general, excepte si precedeixen un mot amb valor metalingüístic o exemplificador.
Ara bé, cal tenir en compte que no es fa mai la contracció de preposició i article masculí si aquest forma part de l’expressió escrita en cursiva, en negreta o entre cometes.
| Amb la crisi s’ha posat en qüestió l’statu quo actual. |
| Els procediments bàsics de l’asèpsia garanteixen la puresa dels cultius. |
| La directora va qualificar la intervenció d’«extraordinària». |
Ara bé, cal tenir en compte que no es fa mai la contracció de preposició i article masculí si aquest forma part de l’expressió escrita en cursiva, en negreta o entre cometes.
| la redacció d’El Temps |
| els blocs clàssics d’el saber, el saber fer i el saber ser i estar |
| el comissari d’«Els ibers, prínceps d’Occident» |
L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen quan precedeixen un mot usat amb valor metalingüístic.
| El eixugat de l’exemple és el participi de eixugar. |
| L’expressió italiana vendetta s’usa en el sentit de ‘ajustament de comptes’. |
A l’hora d’apostrofar, hi ha una sèrie de casos particulars que cal tenir en compte per aplicar la norma general de manera adequada:
Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article el o la i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.
| l’apt. 4 [apartat] el cap. 8 [capítol] |
| l’ed. rev. [edició revisada] la u. m. [unitat monetària] |
| un llibre d’H. Mas [Hermínia] una obra de F. Eiximenis [Francesc] |
- Davant de sigles que es llegeixen com a mots, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general.
l’IEC, l’INEFC, l’OGO l’ISO, l’OTAN, l’UCI d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF
Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).la INTERPOL, la UNESCO, la UFEC
Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofen ni l’article el o la ni la preposició de.el IEN, la UOC, de IATA
Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.la FCAC, la SCATERM de FNEC, de SMEG - En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general, tenint en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.
l’ATS, l’ONG, l’URL d’IPC, d’OCR, d’UGT
Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines que es lletregen començades per i o u.la ITV, la UB - En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.
l’FM, l’RD, l’N-340 d’LSD, d’FP, d’RNA
En general, l’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols ni les fórmules.
Els símbols dels punts cardinals, però, es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.
És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.
Davant del símbol de l’arrova o del coixinet que precedeixen les mencions i etiquetes de les xarxes socials, s’apostrofa seguint la norma general.
| El O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics. Tot seguit cal afegir la Ag a la solució. El H2O es desplaça a 110 °C. |
| Ha llegat 3 milions de €. La notació sin−1 es pot fer servir en comptes de arcsin. El pH de les dissolucions s’ajusta afegint H2SO4. |
Els símbols dels punts cardinals, però, es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.
| pista forestal orientada a l’E vent fluix i variable d’ENE i d’NNE |
És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.
| l’α-retinol [l’alfa-retinol] d’L-dopamina 25 [d’eladopamina]. |
Davant del símbol de l’arrova o del coixinet que precedeixen les mencions i etiquetes de les xarxes socials, s’apostrofa seguint la norma general.
| Us interessa l’#arqueologia? No us perdeu el nou número de la revista «Estrat Crític». |
| L’@IEC comunica que ja es pot consultar en línia la nova «Gramàtica essencial de la llengua catalana». |
| Avui hem participat en les sessions de benvinguda dels estudiants internacionals a les facultats d’@EducacioUB. |
L’apostrofació davant del nom de les lletres depèn de l’alfabet.
En cap cas no s’apostrofa davant dels símbols de les lletres, els quals se solen consignar en cursiva, atès el seu valor metalingüístic o exemplificador.
En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.
- L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels noms de les lletres de l’alfabet llatí (i, per tant, les dels alfabets de les llengües romàniques).
la a, la u, la essa, la hac de i, de o, de efa, de ema - Pel que fa a les lletres d’altres alfabets —com ara el grec, l’hebreu, l’àrab, el ciríl·lic, etc.—, s’apostrofen l’article femení i la preposició de davant dels noms polisíl·labs, seguint la norma general d’apostrofació.
l’alfa [grec], l’àlef [hebreu], l’àlif [àrab] d’eta, d’ípsilon, d’òmicron [grec] la iota [grec], de uau [àrab]
No s’apostrofen, en canvi, davant dels noms monosíl·labs.la e [rus], de ain [àrab, hebreu i arameu]
En els casos en què el nom de la lletra comença per hac aspirada, tampoc no es fa l’apostrofació.la ha [serbi], de he [hebreu]
En cap cas no s’apostrofa davant dels símbols de les lletres, els quals se solen consignar en cursiva, atès el seu valor metalingüístic o exemplificador.
| La e àtona pretònica en mallorquí. Ocurrències de s sonora en contacte amb vocal. |
| La α usada és equivalent a la de l’equació 1.3.1. [alfa, del grec] El símbol és un reflex de א en posició inicial. [àlef, de l’hebreu] |
En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.
Més informació
Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició ‘de’ davant les lletres i els noms de lletra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics, 2016. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2014/04/3-1-3_Apostrofaci%C3%B3-davant-les-lletres-d-altres-alfabets_01.pdf> [consulta: 4 febrer 2019].
L’article el o la i la preposició de s’apostrofen davant de les xifres que comencen per u o onze, d’acord amb la norma general.
En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.
| l’11 de juny un pressupost d’1.354.700 € |
En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.
| l’XI Jornada de Matemàtiques a l’Escola l’11a clàusula del contracte |
|
|
Davant de noms propis que comencen amb vocal o hac, s’apostrofen l’article el o la i la preposició de seguint la norma general.
Quan l’article forma part del nom propi, i s’escriu per tant amb majúscula inicial, no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.
El mateix passa quan l’article forma part d’un nom propi estranger no catalanitzat, que s’escriu, per tant, amb majúscula inicial: no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.
Si el nom propi consta d’una sola lletra, s’apostrofa d’acord amb el criteri d’apostrofació de les lletres.
| l’Illa Diagonal, l’Otto Zutz, l’Agut d’Avinyó, l’Habitat |
| Tenir nocions bàsiques d’SPSS [programari estadístic]. |
Quan l’article forma part del nom propi, i s’escriu per tant amb majúscula inicial, no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.
| d’Els Catarres, d’Els Quatre Gats, d’El Temps |
El mateix passa quan l’article forma part d’un nom propi estranger no catalanitzat, que s’escriu, per tant, amb majúscula inicial: no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.
| d’El Greco, d’El Roto, d’El Callao, d’El Salvador |
Si el nom propi consta d’una sola lletra, s’apostrofa d’acord amb el criteri d’apostrofació de les lletres.
| Traduïu l’organigrama en la darrera versió de R [aplicació informàtica]. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualització: 17-4-2023
Citació recomanada:
«Apostrofació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=266> [consulta: 5 desembre 2025].
