Des del punt de vista de la formació, el sistema de símbols dels punts cardinals és senzill i coherent. Els símbols simples es construeixen a partir de la inicial de la forma desenvolupada corresponent, mentre que els compostos es formen amb la inicial de cadascun dels seus components.



Pel que fa a l’aspecte gràfic, els símbols dels punts cardinals s’escriuen amb majúscula i en rodona. Com la resta de símbols, a diferència de les abreviatures, no duen punt final.



Quan s’utilitzen les formes compostes, encara que la forma desenvolupada corresponent s’escrigui amb guionet, el símbol no n’ha de dur.



Des del punt de vista de l’apostrofació, els símbols dels punts cardinals es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.



Quant a l’ús, els símbols dels punts cardinals apareixen sempre en les expressions numèriques de les coordenades geogràfiques i en textos especialitzats de geografia i meteorologia.





En textos de caràcter general o divulgatiu, és preferible emprar la forma desenvolupada.







L’ús dels símbols no és pertinent quan el punt cardinal serveix per localitzar una regió o zona d’un lloc extens.







El cas particular del mot oest mereix un comentari a banda. Tant si apareix sol com combinat, es pot abreujar de dues maneres: O, que coincideix amb la inicial de la forma catalana, o W, que respon a la inicial de la forma anglesa (west).

L’ús d’una forma o l’altra depèn del grau d’especialització del text o de la projecció que tingui. Si el text és més especialitzat o té un abast internacional, se sol fer servir W; si és general o d’àmbit local, s’opta per la forma O. En tot cas, la tria d’un símbol o altre s’ha de mantenir coherent al llarg de tot el text.