Usos abusius
- celebrar
- comptar amb
- endegar
- existir
- felicitats
- realitzar
Davant l’ús abusiu de determinades expressions, es proposen alternatives que sovint poden enriquir i donar més precisió al text.
En comptes de | És preferible |
Buscar alternatives per a actes ordinaris i reservar-lo per a actes solemnes i festius.
| |
Substituir-lo per verbs alternatius quan té el sentit de tenir o disposar de.
| |
Substituir-lo per verbs més precisos quan té el sentit de emprendre, iniciar o elaborar.
| |
Substituir-lo per haver-hi, quan sigui possible.
| |
No oblidar que hi ha altres formes tradicionals en català.
| |
Substituir-lo per fer, elaborar, confeccionar, elaborar o seguir, sempre que es pugui.
|
En general, el verb celebrar es reserva per a actes solemnes i festius —que, habitualment, segueixen un ritual.
És convenient no abusar del verb celebrar en el cas d’actes ordinaris —sovint, de caràcter administratiu, social o cultural— com ara reunions, conferències, jornades, simposis, concerts, inauguracions d’exposicions, etc.
En aquests casos, és preferible recórrer a opcions com ara fer-se, ser, tenir lloc, etc., segons el context.
 | La UB celebra la investidura d’Edgar Morin com a doctor honoris causa. |
| La nostra promoció celebra la cerimònia de graduació al Paranimf. |
| Les eleccions se celebren cada quatre anys. |
| El judici se celebrarà a porta tancada. |
És convenient no abusar del verb celebrar en el cas d’actes ordinaris —sovint, de caràcter administratiu, social o cultural— com ara reunions, conferències, jornades, simposis, concerts, inauguracions d’exposicions, etc.
En aquests casos, és preferible recórrer a opcions com ara fer-se, ser, tenir lloc, etc., segons el context.
| La reunió tindrà lloc al despatx del rector. |
 | La reunió se celebrarà al despatx del rector. |
| L’examen es farà el dissabte, a l’aula 3B. |
| L’examen se celebrarà el dissabte, a l’aula 3B. |
| La Facultat organitza la 6a Trobada de Professorat de Ciències de la Salut. |
| La Facultat celebra la 6a Trobada de Professorat de Ciències de la Salut. |
| Demà es disputa l’últim partit de la Lliga Universitària. |
| Demà se celebra l’últim partit de la Lliga Universitària. |
L’expressió comptar amb significa, entre d’altres, ‘tenir o disposar de’.
Amb aquest sentit sovint se’n fa un ús abusiu i, per tant, es recomana tenir presents altres alternatives, com ara tenir, disposar de o haver-hi.
De vegades, el canvi de verb exigeix reestructurar la frase.
| El grup de treball compta amb professionals de tots els àmbits. |
| Aquesta iniciativa compta amb el suport del Vicerectorat de Recerca. |
Amb aquest sentit sovint se’n fa un ús abusiu i, per tant, es recomana tenir presents altres alternatives, com ara tenir, disposar de o haver-hi.
| La publicació rep un ajut econòmic. |
| La publicació compta amb un ajut econòmic. |
| Aquesta exposició està patrocinada per la Universitat. |
| Aquesta exposició compta amb el patrocini de la Universitat. |
De vegades, el canvi de verb exigeix reestructurar la frase.
| A l’acte hi va assistir el degà. |
| L’acte va comptar amb la presència del degà. |
| A l’aula hi ha dotze ordinadors. |
| L’aula compta amb dotze ordinadors. |
És convenient no abusar del verb endegar i utilitzar també altres solucions alternatives, com ara emprendre, engegar, iniciar o elaborar.
| Les universitats emprenen la confecció de plans d’internacionalització. |
| Les universitats endeguen la confecció de plans d’internacionalització. |
| El servei d’Esports ha començat la campanya d’estiu. |
| El servei d’Esports ha endegat la campanya d’estiu. |
Un dels significats del verb existir és ‘tenir existència; tenir ésser real, sia material o espiritual’.
L’altre significat és com a sinònim de haver-hi.
Convé no abusar del verb existir amb aquest segon significat, ja que dona com a resultat un llenguatge artificiós i poc natural. En aquests casos és preferible l’ús del verb haver-hi.
Per a més informació sobre l’adjectiu existent o el substantiu existència, vegeu el criteri «Ús de paraules innecessàries».
| Els fantasmes no existeixen. |
| La realitat augmentada, tot i que fa uns anys que existeix, està a les beceroles en molts camps, ja que és una tecnologia difícil de crear i més difícil d’implementar. |
L’altre significat és com a sinònim de haver-hi.
| A la xarxa existeixen una gran varietat de llocs web on s’ofereixen aquests serveis. |
| A la xarxa hi ha una gran varietat de llocs web on s’ofereixen aquests serveis. |
Convé no abusar del verb existir amb aquest segon significat, ja que dona com a resultat un llenguatge artificiós i poc natural. En aquests casos és preferible l’ús del verb haver-hi.
| Hi ha nombrosos treballs sobre l’estudi d’hemeroteques. |
| Existeixen nombrosos treballs sobre l’estudi d’hemeroteques. |
| Ja hi ha un gran nombre de programes gratuïts i de pagament, a preu raonable. |
| Ja existeixen un gran nombre de programes gratuïts i de pagament, a preu raonable. |
| En cas que hi hagi dos registres o més de la mateixa universitat, s’ordenen alfabèticament per la titulació. |
| En cas que existeixin dos registres o més de la mateixa universitat, s’ordenen alfabèticament per la titulació. |
Per a més informació sobre l’adjectiu existent o el substantiu existència, vegeu el criteri «Ús de paraules innecessàries».
En les fórmules de felicitació, convé no oblidar les expressions per molts anys o enhorabona, tradicionals en català.
Com a interjecció, enhorabona no va precedit d’article determinat.
En canvi, sí que en duu quan funciona com a nom.
| Gràcies per acompanyar-nos i per molts anys! |
| T’acabes de graduar? Enhorabona! |
| Felicitats per la iniciativa! |
Com a interjecció, enhorabona no va precedit d’article determinat.
| Enhorabona, Joana! Has aprovat l’examen! |
| L’enhorabona, Joana! Has aprovat l’examen! |
| Enhorabona per la feina! |
| L’enhorabona per la feina! |
En canvi, sí que en duu quan funciona com a nom.
| El jurat va donar l’enhorabona a les persones premiades. |
| La vicerectora va fer extensiva l’enhorabona a tots els participants. |
Convé restringir l’ús abusiu del verb realitzar, en comptes de fer, per expressar una acció inespecífica.
Quan realitzar introdueix un nom deverbal, cal donar prioritat al verb equivalent, semànticament ple, perquè la construcció resultant és més precisa i concisa.
El verb realitzar s’acostuma a fer servir com a comodí, en comptes d’altres expressions més precises i adequades que són preferibles.
Per tant, el verb realitzar s’ha de reservar, sobretot, per als significats específics.
També cal recordar que té una accepció pronominal, amb el significat d’‘esdevenir realitat’.
| Van fer l’experiment en condicions òptimes. |
| Van realitzar l’experiment en condicions òptimes. |
| El volum de feina feta ha estat superior al de l’any passat. |
| El volum de feina realitzada ha estat superior al de l’any passat. |
Quan realitzar introdueix un nom deverbal, cal donar prioritat al verb equivalent, semànticament ple, perquè la construcció resultant és més precisa i concisa.
| Es distribueix el sèrum tenint en compte el ritme de degoteig. |
| Es realitza la distribució del sèrum tenint en compte el ritme de degoteig. |
| En primer lloc, cal netejar la pell amb pinzells tous. |
| En primer lloc, cal realitzar la neteja de la pell amb pinzells tous. |
El verb realitzar s’acostuma a fer servir com a comodí, en comptes d’altres expressions més precises i adequades que són preferibles.
| La Comissió exerceix les funcions que li corresponen. |
| La Comissió realitza les funcions que li corresponen. |
| El projecte guanyador s’ha d’executar en el termini d’un any. |
| El projecte guanyador s’ha de realitzar en el termini d’un any. |
Per tant, el verb realitzar s’ha de reservar, sobretot, per als significats específics.
| Va realitzar la pel·lícula després de llegir l’estudi antropològic de Maurice. |
| Avui, a la Borsa, l’oferta per realitzar beneficis ha estat similar a la d’ahir. |
| La feina em realitza en tots els sentits. |
També cal recordar que té una accepció pronominal, amb el significat d’‘esdevenir realitat’.
| L’acte d’investidura no es va poder realitzar. |
| Es van fer molts projectes, però només se’n van realitzar dos. |
Més informació
Jané, Albert. El llenguatge. Tercera sèrie. Barcelona: Edhasa, 1979, pàg. 147.
Ruaix, Josep. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996.
Ruaix, Josep. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualització: 30-6-2025
Citació recomanada:
«Usos abusius» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=2804> [consulta: 6 desembre 2025].
