Resum

L’edició de so és el procés pel què els elements d’una creació sonora son transformats i manipulats. Ajustar nivells, combinar arxius, introduir efectes o equilibrar materials heterogenis són tractaments bàsics per a la pràctica de l’art sonor. Aquest mòdul estudia les diferents eines per dur a terme aquests tractaments i estableix les bases per al procés correcte dels materials d’áudio

---

Temes

– Formats d’àudio, conceptes i definicions
– Edició bàsica, correcció d’errors, sessió pràctica
– Edició creativa, sonorització de vídeos.
– Directe: Diferents usos i possibilitats d’Ableton Live

Introducció a la fonètica, l’articulació de la veu i a les possibilitats de la veu en general en l’art sonor i en altres àmbits creatius (música, poesia). Veurem com es produeix la veu, com es pot transcriure i analitzar i totes les possibilitats del cos com a productor de sons. Veurem alguns usos creatius de la veu: extended vocal techniques i improvisació fonètica, així com algunes mostres de poesia sonora i polipoesia, que s’analitzaran amb més profunditat en el següent semestre. L’objectiu és endinsar els alumnes en les possibilitats creatives de l’instrument que la majoria tenim més a l’abast, la veu, i en les del cos en general, que és capaç de produir una gran multiplicitat de sons més enllà de la veu. Alguns dels autors que tractarem seran Demetrio Stratos, Joan La Barbara, Jaap Blonk, Meredith Monk, Henri Chopin, Phil Minton, Laurie Anderson, Åke Hodell, Robert Ashley i Juan Pablo Villa, entre d’altres. 

Escolta profunda i registre del paisatge sonor
/
Tecnologies de l’escolta i ecologia acústica.

Fins fa ben poc el factor sonor no era entès com un element de mesura dins dels processos de canvi en un ecosistema i la fonografia es limitava, bàsicament, a enregistrar individus aïllats, tot entenent l’objecte sonor com a expressió única dins de processos de comunicació entre individus. És per això que fins i tot en el camp de l’etologia, els registres sonors es limiten a provar de determinar la singularitat de certs sons predisposant-los culturalment a una utilitat dins de la comunicació entre individus de la mateixa espècie i d’aquesta manera definir la seva funció.

Si tenim en compte que els paisatges sonors són la suma d’aquestes singularitats, i que malgrat el que es pensava fins fa poc, les espècies tenen una predeterminació a funcionar dins el paisatge fins al punt d’evolucionar cap a una comunicació intra-espècie, sembla gairebé del tot inútil el registre sonor aïllat dels individus; per tant, vet aquí una utilitat de registre del paisatge sonor “en tota la seva integritat”.

Una metodologia d’escolta i adaptació

Es tracta d’entendre com generar les constants metodològiques que ens permetin, a través de l’escolta i el registre sonor, comprendre algunes de les qüestions més íntimes del comportament d’un ecosistema i sobretot dels seus significats: D’una banda hi ha les qüestions tècniques que potser ens poden ajudar a entendre la tecnologia com una extensió de la nostra experiència perceptiva i no només com una eina de mesurament, encara que en aquest punt hauríem d’anotar que la nostra tecnologia i la nostra ciència, estan basades en el mesurament i potser en la comparació, tenint en compte el fet comparatiu també com a acció de mesura. Així doncs, m’agrada pensar que aquests exercicis sobre la percepció no són més que un intent d’utilitzar l’escolta com una eina de mesurament, i que potser el que converteix tot això en una experiència sublim, és justament mantenir certes metodologies que em permetin comparar i trobar, entre paisatges molt similars, grans diferències. Crec que en la recerca d’aquestes diferències hi ha el fet en el qual, una actitud aparentment passiva es converteix en una font de coneixement que pot expandir els llindars perceptius i, per descomptat, els llindars del coneixement mateix.

Una de les paradoxes més presents en la sonologia, és el fet d’intentar saber com sona la natura, i en intentar-ho, veure que la nostra presència altera d’una manera tan significativa el paisatge que el que realment estem escoltant és una reacció del mitjà a la nostra presència i a la nostra tecnologia. Així, allò que realment escoltem és una espècie d’ombra acústica provocada per la nostra presència… És com si realment ens estiguéssim escoltant a nosaltres mateixos… Tot basant-nos en aquesta consciència, també podria dir que aquest projecte tracta d’això: de com escoltar-nos a nosaltres mateixos …

Aleshores, com es pot reduir de manera important l’impacte que provoca la nostra presència i la de les nostres màquines per gravar en un context específic?

Aquestes són les qüestions que discutim en aquesta assignatura.

Temari

• L’art sonor: problemes de definició. Valoracions del lligam art i so.
• En els orígens de l’art sonor.
  • La relació entre música i arts visuasl. Derives de la sensibilitat romàntica.
  • La fascinació de la màquina: el futurisme.
  • Cap a una altra noció de l’art: el dadaisme.
• Desenvolupament de l’art sonor.
  • El so com a objecte. La definició de Pierre Schaeffer.
  • El so com a centre: l’exemple de John Cage.
  • La instal·lació sonora: una nova relació entre l’escolta i la mirada?

---

Criteris d’avaluació

1.  Treball: la temàtica del treball ha de correspondre als temes donats. El treball es presenta seguint les normes acadèmiques internacionals. Percentatge: 60%

2.  Comentaris i/o ressenyes de textos i/o material audiovisual. Percentatge: 40%

---

Bibliografia

BLOCK, R., “Música fluxus: el acontecimiento cotidiano”. Olobo, nº 1, Cuenca, 2000.

CAGE, J., Escritos al oído. Traducción y edición de Carmen Pardo. Murcia: Colegio de Aparejadores y Arquitectos técnicos, Colección de Arquilectura, 1999.

CHION, M., El arte de los sonidos fijados. Cuenca: Centro de Creación Experimental, 2001.

DOUGLAS, K., Noise Water Meat. A history of sound in the arts. The MIT Press, 1999.

FONTANA, B., Sound Sculpture. Melbourne: National Gallery of Victoria, 1970.

GÓMEZ DE LA SERNA, R., Ismos. Madrid: Biblioteca Nueva, 1931 (Buenos Aires: Poseidón, 1943; Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2002).

GONZÁLEZ GARCÍA, A., F. CALVO SERALLER i S. MARCHAN FIZ, Escritos de arte de vanguardia 1900-1945. Madrid: Turner-Fundación Orbegozo, 1979.

PARDO, C., “De la música concreta, el arte acusmático y la pluridisciplinariedad del arte contemporáneo”.Doce Notas, nº 1, Madrid, 1997.

—, “La sensibilidad de la máquina: el circuito sonoro”. Acto, nº 1, Santa Cruz de Tenerife, 2002.
(http://webpages.ull.es/users/reacto/pg/n1/3.htm)

RUSSOLO, L., El arte de los ruidos. Cuenca: Centro de Creación Experimental, 1998.

SATIE, E., Memorias de un amnésico y otros escritos. Madrid: Fugaz, 1989 (Madrid: Ardora, 1994).

SCHAFER, R. M., The soundscape: our sonic environment and the tuning of the world. Rochester: Destiny Books, 1993.

SCHAEFFER, P. Tratado de los objetos sonoros. Madrid: Alianza Música, 1988.

Aquest mòdul és un espai d’investigació de les característiques estètiques, tècniques i ètiques que són intrínseques al mitjà radiofònic, i una oportunitat per a explorar com es poden fer composicions acústiques amb aquests elements, per a produir creacions radiofòniques.

Les classes inclouran debats pràctics i sessions teòriques, audicions presencials i anàlisi crític, així com una mirada a l´art de composar i orquestrar la programació d´una estació de ràdio.

Les sessions pràctiques es focalitzaran en la producció de petites realitzacions sonores de moments acústics, (amb l´enregistrament de sons d´exterior, fora de l´horari de classe) per a il·lustrar i exemplificar el material de les sessions teòriques. Cada estudiant prepararà un projecte radiofònic curt, que serà la base de l´avaluació individual. El projecte haurà d’estar motivat i relacionat amb el context de programació en la que s’emetrà

Resum

“Elements de generació musical” és un mòdul que explora estratègies de composició musical automatitzades, amb exemples pràctics i especial èmfasis en les implicacions històriques i la repercussió d’aquestes tècniques en les músiques recents, des de la introducció de seqüenciadors fins a l’ús d’aleatorietat, processos algorítmics, o l’art de sistemes, tant en l’acadèmia com en la música popular. De la repetibilitat obstinada als objectes matemàtics trobats.

---

Resum

Estudi de la síntesi, el procés i el tractament de so amb finalitats estètiques i musicals des d’una perspectiva psicofisiològica. Aquest mòdul parteix de l’estudi de la percepció del so i la seva integració en el Sistema Nerviós Central amb l’objectiu de subministrar coneixements essencials d’aplicació obligada en l’ús de  les eines tècniques i estètiques pròpies de la creació musical amb mitjans tan electrònics com mecànics. Des d’aquesta òptica i amb la intenció de proporcionar un panorama el més ample possible,   les sessions teòriques s’orienten a l’estudi de tota mena d’algorismes i eines de procés i generació de so aixi com a les seves formes concretes d’ús en Música Experimental. Per això, una part important de la metodologia docent es recolza en l’escolta i anàlisi d’obres representatives de cada orientació estètica

Aquest mòdul considera l’ús de Max com a eina bàsica. Tanmateix, molts exemples es basaran en Digital Performer i altres dispositius de síntesi i tractament, com ara tota mena de plugins, seqüenciació MIDI i mescla multipista.

---

Temari

• Introducció a la psicofisiologia de la percepció sonora. 
  • Transducció
  • Escenari general de l’audició. Font sonora, mitjà, receptor
  • Estructura del (receptor) sistema auditiu
  • Esquema de transduccions en el sistema auditiu
  • Percepció dels sons.  Freqüència. Amplitud. Escales perceptives d’altura i de dinàmica. Espectres
  • Bandes crítiques
  • Espais de fases de la percepció sonora i musical. Articulació. Color Micro-melodia 
• Síntesi de so
  • Mètodes bàsics de síntesi : Additiva, Sostractiva, Modulació de Freqüència, Distorsió lineal i no lineal
  • Mètodes elaborats de síntesi : Granular, Estocàstica
  • Convolució i síntesi creuada. Vocòder de fase.
• Edició i tractament del so
  • Efectes simples en el domini temporal – Edició
  • Efectes simples sobre l’amplitud
  • Correcció dels graons de corrent continu (DC Off-set)
  • Inversió
  • Modulació d’amplitud – Trèmolo
  • Efectes simples sobre la freqüència
  • Processadors de rang dinàmic.3.8. Filtratge (i efectes basats en el filtratge)
  • Efectes basats en retards
  • Efectes sobre l’amplitud dels senyals : compressió
  • Efectes complexos. Compressió multibanda

---

Criteris d’avaluació

1. Composició musical electrònica per ordinador i altaveus únicament sense manipulació instrumental, de 7 minuts i realitzada únicament amb els conceptes desenvolupats a l’aula durant el curs i que es cenyiran al programa més amunt especificat. Percentatge : 60%
2. Participació a classe i comentaris sobre els tòpics i exercicis plantejats a l’aula. Percentatge : 40%

---

Bibliografia

1. Introducció a la psicofisiología de la percepció sonora

BENADE, A., Fundamentals of Musical Acoustics. Nova York: Oxford University Press, 1976.

COOK, P. R. (ed.), Music, Cognition, and Computerized Sound: An Introduction to Psychoacoustics. The MIT Press, 1999.

HOWARD, D. i J. ANGUS, Acoustics and psychoacoustics. Londres: Focal Press, 2000.

MATLIN, M. W. i H. J. FOLEY, Sensación y percepción. Madrid: Prentice Hall Iberia, 1996.

MOORE, B., An Introduction to the Psychology of Hearing. Londres: Academic Press Ltd., 2003.

MUNAR, E., J. ROSSELLó i A. SáNCHEZ-CABACO, Manual de Atención y Percepción. Madrid: Alianza, 1999.

PIERCE, J. R., Los sonidos de la música. Barcelona: Labor, Biblioteca Scientific American, 1985.

PLACK, C. J., The sense of hearing. Nova Jersey: Mahwah, Erlbaum, 2005.

ROSSING, T. D., The Science of Sound. Addison Wesley, 1990.

ZWICKER, E., H. FASTL i H. FRATER, Psychoacoustics: Facts and Models. Berlín: Springer, 1999.

2. Edició i tractament de só

ALKIN, G., Sound Techniques for Video and TV. Londres: Focal Press, 1989.

BURGER, J., The Desktop Multimedia Bible. Nova York: Addison-Wesley, 1993.

CARRAZÓN, J. C., Audio3D. Madrid: Anaya Multimedia, 1996.

JORDÀ, S., Audio digital y MIDI. Madrid: Anaya Multimedia, 1997.

NISBETT, A., The sound studio. Londres: Focal Press, 1995.

RUMSEY, F., Digital Audio Operations. Oxford: Focal Press, 1991.

—, The Audio Workstation Handbook. Oxford: Focal Press, 1996.

— i T. McCormick, Sound and Recording: an Introduction. 1994. (Existeix traducció a l’Espanyol de la primera edició pel IORTV).

SCHAEFFER, P., Tratado de los objetos musicales. Madrid: Alianza, 1988.

ZAZA, T., Audio Design. Nova Jersey: Prentice Hall, 1991.

3. Síntesi de so

BALLORA, M., Essentials of Music Technology. Nova Jersey: Prentice Hall, 2003.

BLESSER, B., “An Interdisciplinary Synthesis of Reverberation Viewpoints”. Journal of the Audio Engineering Society, Vol. 49 (10), 2001, pp. 867-903.

BOULANGER, R., The Csound Book. The MIT Press, 2000.

CHOWNING, J., “The Synthesis of Complex Audio Spectra by Means of Frequency Modulation”. Journal of the Audio Engineering Society, Vol. 21, 1973, pp. 526-534.

—, “Frequency Modulation Synthesis of the Singing Voice”. M. V. Mathews i J. R. Pierce (eds.), Current Directions in Computer Music Research. The MIT Press, 1989, pp. 57-64.

COOK, P. R. (ed.), Music, Cognition and Computerized Sound. The MIT Press, 1999.

DODGE, Ch. i T. A. JERSE, Computer Music: Synthesis, Composition, and Performance. Nova York: Schirmer, 1985.

DOLSON, M., i J. LAROCHE, “About this Phasiness Business”. Proceedings of the International Computer Music Conference. Ann Arbor: International Computer Music Association, 1997, pp. 55-58.

GREY, J. M., i J. A. MOORER, “Perceptual Evaluations of Synthesized Musical Instrument Tones”. Journal of the Acoustical Society of America, Vol. 62, 1977, pp. 454-462.

HARTMANN, W. M., “Digital Waveform Generation by Fractional Addressing”. Journal of the Acoustical Society of America, V. 82, 1891, 1987, pp. 883.

JORDÀ, S., Audio digital y MIDI. Madrid: Anaya Multimedia, 1997.

MOORE, F. R., Elements of Computer Music. Nova Jersey: Prentice Hall, 1990.

—, An Introduction to the Mathematics of Digital Signal Processing. McGraw Hill, 1986.

POHLMANN, K. C., Principios de Audio Digital. Madrid: McGraw-Hill, 2002.

PUCKETTE, M., Theory and Techniques of Electronic Music. World Scientific Press, 2007.

SMITH III, J. O., Introduction to Digital Filter Theory. STAN M-20, 1985.

—, Mathematics of the Discrete Fourier Transform (DFT), with Music and Audio Applications. Menlo Park (California): W3K Publishing, 2003.

ROADS, C. (ed.), The Computer Music Tutorial. The MIT Press, 1996.

—, Microsound. The MIT Press, 2004.

RUSS, M., Síntesis y Muestreo de Sonido. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión, 1999.

Objectius

• Adquirir una actitud pràctica i experimental amb els conceptes, procediments i tècniques pròpies de l’escultura aplicades a l’Art Sonor, a partir de l’interès de cada alumne i del seu projecte personal.

• Desenvolupar l’actitud experimental a partir del coneixement de la teoria i la pràctica d’artistes plàstics que tenen el seu àmbit d’actuació en l’escultura i la instal·lació sonora.

• Donar les bases conceptuals i metodològiques per comprendre les intervencions artístiques en escultura sonora i aplicar-les en un procés personal de recerca artística.

• Conèixer els mecanismes del llenguatge artístic que treballa amb sistemes de ressonància, art sonor, interfícies, interferències mitjançant accions poètiques, pròtesis visuals i acústiques, sensors corporals, cartografies del moviment, registres d’accions inconsistents, i en general tot el que fa referència a un art d’intercanvi entre disciplines i llenguatges de diversa procedència.

• Introduir en les bases teòriques i conceptuals de les últimes tendències de l’escultura contemporània que utilitza recursos intangibles i immaterials, i concretament el so com a material d’expressió artística.

---

Temari

• Escultura i objecte sonor.
• Construcció d’instruments i formes de ressonància.
• Automatismes: la forma en moviment.
• Percussió amb objectes i materials.
• Sons reciclats.
• Màquines sonores.
• Formes del so i cimàtica.