Instal·lació sonora
La instal·lació sonora és una pràctica multidisciplinària, basada en conceptes d’espai i so. Aquesta assignatura teoricopràctica està impartida per un equip de professors compost per un escultor, un compositor, un arquitecte especialista en acústica, i una performer que treballa l’espai audiovisual. En l’assignatura s’impartiran els conceptes fonamentals per a desenvolupar un treball pràctic en el qual intervenen la sintaxi de l’espai tridimensional; l’organització espacial en l’espai urbà i en l’entorn natural; l’organització de el so, la gestió de projectes en l’espai acústic i una investigació crítica que s’interrelaciona aspectes històrics i la realització pràctica d’una instal·lació sonora col·laborativa per part dels alumnes.
L’assignatura està impartida pels professors Pedro Alcalde; Josep Cerdà; Francesc Daumal i Barbara Held, amb l’estructura i continguts:
Espai · Josep Cerdà
4 sessions de 3h.
Aquesta part de l’assignatura tractarà de la sintaxi de l’espai tridimensional i l’organització espacial en l’espai urbà i en l’entorn natural. S’estudiarà l’estructuració espacial mitjançant els recorreguts i seqüències narratives de l’espai i s’introduirà als materials, tècniques constructives i processos artístics necessaris per a la comprensió i l’experimentació pràctica en escultura sonora i instal·lacions en l’espai tridimensional.
– Geofonías del Silenci
Identitat sonora de el lloc, ambients sonors i escolta activa. Derives sonores, Sound Walking, passejants solitaris, flâneurs, artistes caminants i poetes. Genius loci, o l’esperit de el lloc. Shinrin Yoku, microsons i sons inaudibles. Silencis en la literatura. Instal·lacions, performances i happenings silenciosos.
– Cartografia sonora i geolocalització
Fronteres, nivells i capes sonores en l’espai urbà. Espais urbans definits per la dinàmica i la mobilitat. Trajectòries espacials i temporals. Composicions sonores dels espais urbans. Cartografia artística: mapes de sons, sentiments i sensacions. Sistemes gràfics de representació, codis de lectura, ordenació, processament i transmissió d’informació. La ciutat com a text i escenari, amb múltiples possibilitats de lectura.
– Exposar sons
Experimentar el so amb la tímbrica dels materials i formes. Nocions de Ritme, Composició, Simetria, Harmonia, i la seva interrelació en les arts plàstiques, escèniques, musicals i tridimensionals. Cimática, dibuixar amb sons, imatges de com es propaga el so en els materials amb recorreguts i pautes geomètriques.
– Nocions d’espai
Percepció de l’espai, física, mental i sensorial. Superfícies, territoris, i límits. Línies i recorreguts en l’espai. Trajectòries, etapes espacials i temporals. Transicions i successions rítmiques entre els espais. Seqüències sonores, geometria dels espais i materials. Disseny sonor de l’espai.
So · Pedro Alcalde
4 sessions de 3h.
Aquesta part de l’assignatura s’entrellaça amb la de “Espai” en sessions compartides. El so serà considerat tant en si mateix, com a flux temporal, com en la seva relació amb l’espai i tots aquells projectes que impliquen una interacció multi-, inter- o antidisciplinar amb les altres arts o esdeveniments.
– Jocs de valors i intensitats
Ona sonora i so percebut: magnituds i paràmetres. Exercicis pràctics de creació amb paràmetres aïllats: freqüència, intensitat, durada, espectre de parcials, envoltant i timbre. Combinatòries. Ruletes aleatòries.
- Excurs: so i llum, escolta i visió, altres sentits.
- Pràctica: COMPOSICIÓ SONORA PER PANTALLA, vídeo breu amb imatge i so basats en els diferents jocs amb els paràmetres sonors.
– Mapes de textures
Graduació de el flux d’esdeveniments sonors: composicions amb textures. Sintagma i paradigma: línia de temps horitzontal (opacitat / claredat) i línia de densitat vertical (homogeni / heterogeni). Tipus de textures i maneres de combinació i juxtaposició.
- Excurs: fonts sonores, atributs, morfologies, simbologies, estètiques, ètiques.
- Pràctica: MAPA SONOR REAL O IMAGINARI, cartografia amb arxius d’àudio.
– Instruccions, Partitures, Notacions
Procediments, ritmes i desenvolupaments sonors. Eines: magnificar, minimitzar, modificar, donar un altre ús, reordenar, combinar.
- Excurs: categories reguladores: lineal / no lineal, unitat / multiplicitat, durador / fugaç, objectiu / subjectiu, col·lectiu / individual, ordre / caos, tancat / obert.
- Pràctica: PARTITURA GRÀFICA I DIARI SONOR, amb materials d’àudio.
– Escenes sonores
El so en interacció: instal·lació, performance, vídeo, cinema, net-art, dansa, teatre, espais públics, urbanisme, paisatgisme, arquitectura … Es treballaran les diferents funcions escèniques de el so: estructurals (associació, continuïtat, puntualització), emocionals, referencials, fàctiques, simbòliques i estètiques en relació amb diferents elements: tema, personatges, acció, espai i temps.
- Excurs: so “in”, “out” i “off” – imatge / so: identitat, complementarietat, oposició.
- Pràctica: ESCENA SONORA (AUDIO / VIDEO) tema, durada i format lliure.
Gestió de Projectes · Francesc Daumal
2 sessions de 3h.
El Projecte és el conjunt de les activitats que desenvolupa un individu o una entitat per assolir un determinat objectiu o resultat. Aquestes activitats poden ser interprofessionals i per això trobar-se molt interrelacionades. El projecte es basa en diferents coneixements que es mostren a través de diagrames, dibuixos, gràfics, esquemes, plànols, maquetes i altres classes de representacions i informacions que es presenten en format imprès i / o digital, i es desenvolupen de manera coordinada per determinar en algun tipus de suport, com serà una obra o instal·lació que planeja dur a terme. Com que l’objectiu perseguit pel projecte ha de ser complert en un cert període temporal definit amb anterioritat i respectant un pressupost i unes condicions d’execució en obra i / o taller, trasllats, assegurances, etc., és necessari un contracte de clàusules legals, unes memòries descriptives i tècniques, documentació gràfica, estat d’amidaments i pressupostos, que en ocasions han de ser molt detallats.
– Gestió del Projecte
- Avantprojecte
- Projecte
- Memòria descriptiva
- Memòria técnica
- Plánols de plantes, alçats i seccions. Plànols de detalls
- Plec de condicions tècniques
- Estat d’amidaments
- Pressupost
- Promoció
- Contracte (plaços de realització i de facturació)
- Facturació. Gestió i impostos
– Lectura de plànols
L’escala
- La planta i planta zenital
- Els alçats
- Les seccions
- Les perspectives i renders
- L’enderroc i obra nova
- Les maquetes
Instal·lacions Sonores · Barbara Held
4 sessions de 3h.
La instal·lació, l’obra sonora que s’organitza en l’espai, sorgeix en la intersecció de moltes pràctiques que han donat lloc a idees radicals sobre noves formes de crear art, a mesura que s’ha trasllat a l’espai de la vida quotidiana. Explorem els enllaços ressonants d’aquestes relacions interdisciplinàries i veiem com les qualitats espacials i relacionals de el so han estat fonamentals per al naixement del environment immersiu per part d’artistes de moltes disciplines en el context de les històries i metodologies de la música experimental, performance , cinema i vídeo. Seguint un procés d’investigació col·lectiu que busca incentivar el pensament crític i aportar una base conceptual encaminada a la creació d’un projecte pràctic col·lectiu final, ens submergim en l’anàlisi no-cronològic d’obres d’instal.lació i textos rellevants. Una obra de Maryanne Amacher de la seva sèrie de partitures per a “Long Distance Music” es recrearà a l’aula, com a part d’una investigació especial d’estratègies creatives de presentació telemàtica en viu d’art sonor, ampliant els conceptes d’espai. El curs conclou amb la creació i producció d’un projecte col·laboratiu d’instal·lació sonora amb la participació de tots els membres de la classe.
La instal·lació sonora no es presenta aquí com una categoria artística establerta o tipus de producte, sinó com una pregunta “per què instal·lació?”
– Instal·lació Sonora – Concepte
Què hi ha d’artístic o estètic en una obra feta d’idees, phenomena o conceptes que són interessants en si mateixos i que poden considerar en si mateixos com bells? Pot el so crear espai? Quines preguntes fem del que escoltem? El Esdeveniment, Fluxus, el marc temporal estès del minimalisme
– Instal·lació Sonora – Lloc i temps
Com va declarar Max Neuhaus, en una instal·lació sonora “els sons es col·loquen en l’espai i no en el temps”. L’espai pot ésser social o polític, de gènere o postcolonial, real o virtual, i es pot moure a través de múltiples moments i llocs. Transmissió / streaming continu, espai mutacional.
– Instal·lació Sonora – Intermèdia
La instal·lació sonora s’origina en les relacions entre la música, l’arquitectura i les pràctiques artístiques intermèdies. Es basa sovint en la integració de el so amb altres mitjans, especialment l’entorn audiovisual. La imatge projectada com a interfície.
– Instal·lació Sonora – Producció i presentació pública
Les sessions pràctiques estaran dedicades a la tutoria de el projecte final d’instal·lació sonora, comptant amb l’assessorament del professor d’acústica, Francesc Daumal.
BIBLIOGRAFIA
1. Instal·lació Sonora – Concepte
- Brown, DeForrest. Afropunk Interview: Kevin Beasley. March 8, 2019.https://afropunk.com/2019/03/afropunk-interview-kevin-beasley/
- Cox, Christoph. Sonic Flux Sound, Art, and Metaphysics. The University of Chicago Press, 2018.
- Essay: Concept Art, www.henryflynt.org/aesthetics/conart.html.
- Kisselgoff, Anna. New York Times review of 1988 revival of “Rainforest”,
- http://www.nytimes.com/1988/03/03/arts/dance-merce-cunningham-s-rainforest.html.
- LaBelle, Brandon. Background Noise Perspectives on Sound Art. Continuum Books, 2008.
- Larson, Kay. Where the Heart Beats, John Cage, Zen Buddhism, and the Inner Life of Artists, The Penguin Press, 2012. Chapter 9: “The Infinity of Being”.
- Lucier, Alvin. Thoughts on Installation. http://kunstradio.at/ZEITGLEICH/CATALOG/ENGLISH/lucier-e.html.
- Lucier, Alvin, and Douglas Simon. Chambers: Scores by Alvin Lucier. Wesleyan University Press, 2012.
- Reid, Tiana. “Hearing the Trauma You Can’t See”. Review, The Nation https://www.thenation.com/article/hearing-the-trauma-you-cant-see/
- Rogalsky, Matthew R. “Idea and Community: The Growth of David Tudor’s Rainforest, 1965-2006”, Ph. D. diss., City University London, Music Department, 2006. https://core.ac.uk/download/pdf/42628585.pdf.
- Young, La Monte and Jackson Mac Low. An Anthology 1963. YoungLa_Monte_Mac_Law_Jackson_eds_An_Anthology_of_Chance_Operations.pdf
2. Instal·lació Sonora – Lloc i temps
- Amacher, Maryanne. Selected Writings and Interviews. Blank Forms Editions, 2020.
- Blesser, Barry, and Linda-Ruth Salter. Spaces Speak, Are You Listening?: Experiencing Aural Architecture. MIT Press, 2009.
- Cox, Christoph. Installing Duration: Time in the Sound Works of Max Neuhaus. Yale University Press, New Haven, 2009.
- DeLanda, Manuel. “Mil años de historia no lineal, 2011”.https://barbaraheld.files.wordpress.com/2015/12/e2809cmil-ancc83os-de-historia-nolineale2809d-de-manuel-delanda.pdf.
- Glover, Richard, et al. Being Time: Case Studies in Musical Temporality. Bloomsbury Academic, 2019.
- Gottschalk, Jennie. Experimental Music since 1970. Bloomsbury Academic, an Imprint of Bloomsbury Publishing, 2017.
- Hu Fang. Towards a Non-Intentional Space. 2015. http://www.e-flux.com/journal/towards-a-non-intentional-space/.
- Kuball, M., & Lersch, G. H. (2019). Res.o.nant. Berlin: Sternberg Press.
- Lippard, Lucy R. The Lure of the Local: Senses of Place in a Multicentered Society. New Press, 1998.
- “MoMA Spaces – Pulsa : Jennifer Licht; Museum of Modern Art; Pulsa : Free Download, Borrow, and Streaming.” Internet Archive, 30 Dec. 1969, archive.org/details/MOMASpaces.
3. Instal·lació Sonora – Intermèdia
- Cox, Christoph, and Daniel Warner. Audio Culture: Readings in Modern Music. Continuum, 2009.
- Higgins, Dick, “Synesthesia and Intersenses: Intermedia”.http://www.ubu.com/papers/higgins_intermedia.html.
- Illes, Chrissie, and Thomas Zummer. Into the Light: the Projected Image in American Art 1964-1977. Whitney Museum of American Art, 2001.
- Mowitt, John. “Image”. In Keywords in sound, eds. David Novak y Matt Sakakeeny. Durham: Duke University Press, 2015.
- Rogers, Holly. Sounding the Gallery: Video and the Rise of Art-Music. Oxford University Press, 2013.
- The Experiential Turn — On Performativity — Walker Art Center. walkerart.org/collections/publications/performativity/experiential-turn.
* La majoria d’aquests textos estan en anglès. S’han traduït extractes per utilitzar a classe.
