Instal·lació i projectes sonors

Instal·lació sonora

La instal·lació sonora és una pràctica multidisciplinària, basada en conceptes d’espai i so. Aquesta assignatura teoricopràctica està impartida per un equip de professors compost per un escultor, un compositor, un arquitecte especialista en acústica, i una performer que treballa l’espai audiovisual. En l’assignatura s’impartiran els conceptes fonamentals per a desenvolupar un treball pràctic en el qual intervenen la sintaxi de l’espai tridimensional; l’organització espacial en l’espai urbà i en l’entorn natural; l’organització de el so, la gestió de projectes en l’espai acústic i una investigació crítica que s’interrelaciona aspectes històrics i la realització pràctica d’una instal·lació sonora col·laborativa per part dels alumnes.

L’assignatura està impartida pels professors Pedro Alcalde; Josep Cerdà; Francesc Daumal i Barbara Held, amb l’estructura i continguts:


Espai · Josep Cerdà

4 sessions de 3h.

Aquesta part de l’assignatura tractarà de la sintaxi de l’espai tridimensional i l’organització espacial en l’espai urbà i en l’entorn natural. S’estudiarà l’estructuració espacial mitjançant els recorreguts i seqüències narratives de l’espai i s’introduirà als materials, tècniques constructives i processos artístics necessaris per a la comprensió i l’experimentació pràctica en escultura sonora i instal·lacions en l’espai tridimensional.

– Geofonías del Silenci

Identitat sonora de el lloc, ambients sonors i escolta activa. Derives sonores, Sound Walking, passejants solitaris, flâneurs, artistes caminants i poetes. Genius loci, o l’esperit de el lloc. Shinrin Yoku, microsons i sons inaudibles. Silencis en la literatura. Instal·lacions, performances i happenings silenciosos.

– Cartografia sonora i geolocalització

Fronteres, nivells i capes sonores en l’espai urbà. Espais urbans definits per la dinàmica i la mobilitat. Trajectòries espacials i temporals. Composicions sonores dels espais urbans. Cartografia artística: mapes de sons, sentiments i sensacions. Sistemes gràfics de representació, codis de lectura, ordenació, processament i transmissió d’informació. La ciutat com a text i escenari, amb múltiples possibilitats de lectura.

– Exposar sons

Experimentar el so amb la tímbrica dels materials i formes. Nocions de Ritme, Composició, Simetria, Harmonia, i la seva interrelació en les arts plàstiques, escèniques, musicals i tridimensionals. Cimática, dibuixar amb sons, imatges de com es propaga el so en els materials amb recorreguts i pautes geomètriques.

– Nocions d’espai

Percepció de l’espai, física, mental i sensorial. Superfícies, territoris, i límits. Línies i recorreguts en l’espai. Trajectòries, etapes espacials i temporals. Transicions i successions rítmiques entre els espais. Seqüències sonores, geometria dels espais i materials. Disseny sonor de l’espai.


So · Pedro Alcalde

4 sessions de 3h.

Aquesta part de l’assignatura s’entrellaça amb la de “Espai” en sessions compartides. El so serà considerat tant en si mateix, com a flux temporal, com en la seva relació amb l’espai i tots aquells projectes que impliquen una interacció multi-, inter- o antidisciplinar amb les altres arts o esdeveniments.

– Jocs de valors i intensitats

Ona sonora i so percebut: magnituds i paràmetres. Exercicis pràctics de creació amb paràmetres aïllats: freqüència, intensitat, durada, espectre de parcials, envoltant i timbre. Combinatòries. Ruletes aleatòries.

  • Excurs: so i llum, escolta i visió, altres sentits.
  • Pràctica: COMPOSICIÓ SONORA PER PANTALLA, vídeo breu amb imatge i so basats en els diferents jocs amb els paràmetres sonors.

– Mapes de textures

Graduació de el flux d’esdeveniments sonors: composicions amb textures. Sintagma i paradigma: línia de temps horitzontal (opacitat / claredat) i línia de densitat vertical (homogeni / heterogeni). Tipus de textures i maneres de combinació i juxtaposició.

  • Excurs: fonts sonores, atributs, morfologies, simbologies, estètiques, ètiques.
  • Pràctica: MAPA SONOR REAL O IMAGINARI, cartografia amb arxius d’àudio.

– Instruccions, Partitures, Notacions

Procediments, ritmes i desenvolupaments sonors. Eines: magnificar, minimitzar, modificar, donar un altre ús, reordenar, combinar.

  • Excurs: categories reguladores: lineal / no lineal, unitat / multiplicitat, durador / fugaç, objectiu / subjectiu, col·lectiu / individual, ordre / caos, tancat / obert.
  • Pràctica: PARTITURA GRÀFICA I DIARI SONOR, amb materials d’àudio.

– Escenes sonores

El so en interacció: instal·lació, performance, vídeo, cinema, net-art, dansa, teatre, espais públics, urbanisme, paisatgisme, arquitectura … Es treballaran les diferents funcions escèniques de el so: estructurals (associació, continuïtat, puntualització), emocionals, referencials, fàctiques, simbòliques i estètiques en relació amb diferents elements: tema, personatges, acció, espai i temps.

  • Excurs: so “in”, “out” i “off” – imatge / so: identitat, complementarietat, oposició.
  • Pràctica: ESCENA SONORA (AUDIO / VIDEO) tema, durada i format lliure.

Gestió de Projectes · Francesc Daumal

2 sessions de 3h.

El Projecte és el conjunt de les activitats que desenvolupa un individu o una entitat per assolir un determinat objectiu o resultat. Aquestes activitats poden ser interprofessionals i per això trobar-se molt interrelacionades. El projecte es basa en diferents coneixements que es mostren a través de diagrames, dibuixos, gràfics, esquemes, plànols, maquetes i altres classes de representacions i informacions que es presenten en format imprès i / o digital, i es desenvolupen de manera coordinada per determinar en algun tipus de suport, com serà una obra o instal·lació que planeja dur a terme. Com que l’objectiu perseguit pel projecte ha de ser complert en un cert període temporal definit amb anterioritat i respectant un pressupost i unes condicions d’execució en obra i / o taller, trasllats, assegurances, etc., és necessari un contracte de clàusules legals, unes memòries descriptives i tècniques, documentació gràfica, estat d’amidaments i pressupostos, que en ocasions han de ser molt detallats.

– Gestió del Projecte

  • Avantprojecte
  • Projecte
  • Memòria descriptiva
  • Memòria técnica
  • Plánols de plantes, alçats i seccions. Plànols de detalls
  • Plec de condicions tècniques
  • Estat d’amidaments
  • Pressupost
  • Promoció
  • Contracte (plaços de realització i de facturació)
  • Facturació. Gestió i impostos

– Lectura de plànols

L’escala

  • La planta i planta zenital
  • Els alçats
  • Les seccions
  • Les perspectives i renders
  • L’enderroc i obra nova
  • Les maquetes

Instal·lacions Sonores · Barbara Held

4 sessions de 3h.

La instal·lació, l’obra sonora que s’organitza en l’espai, sorgeix en la intersecció de moltes pràctiques que han donat lloc a idees radicals sobre noves formes de crear art, a mesura que s’ha trasllat a l’espai de la vida quotidiana. Explorem els enllaços ressonants d’aquestes relacions interdisciplinàries i veiem com les qualitats espacials i relacionals de el so han estat fonamentals per al naixement del environment immersiu per part d’artistes de moltes disciplines en el context de les històries i metodologies de la música experimental, performance , cinema i vídeo. Seguint un procés d’investigació col·lectiu que busca incentivar el pensament crític i aportar una base conceptual encaminada a la creació d’un projecte pràctic col·lectiu final, ens submergim en l’anàlisi no-cronològic d’obres d’instal.lació i textos rellevants. Una obra de Maryanne Amacher de la seva sèrie de partitures per a “Long Distance Music” es recrearà a l’aula, com a part d’una investigació especial d’estratègies creatives de presentació telemàtica en viu d’art sonor, ampliant els conceptes d’espai. El curs conclou amb la creació i producció d’un projecte col·laboratiu d’instal·lació sonora amb la participació de tots els membres de la classe.

La instal·lació sonora no es presenta aquí com una categoria artística establerta o tipus de producte, sinó com una pregunta “per què instal·lació?”

– Instal·lació Sonora – Concepte

Què hi ha d’artístic o estètic en una obra feta d’idees, phenomena o conceptes que són interessants en si mateixos i que poden considerar en si mateixos com bells? Pot el so crear espai? Quines preguntes fem del que escoltem? El Esdeveniment, Fluxus, el marc temporal estès del minimalisme

– Instal·lació Sonora – Lloc i temps

Com va declarar Max Neuhaus, en una instal·lació sonora “els sons es col·loquen en l’espai i no en el temps”. L’espai pot ésser social o polític, de gènere o postcolonial, real o virtual, i es pot moure a través de múltiples moments i llocs. Transmissió / streaming continu, espai mutacional.

– Instal·lació Sonora – Intermèdia

La instal·lació sonora s’origina en les relacions entre la música, l’arquitectura i les pràctiques artístiques intermèdies. Es basa sovint en la integració de el so amb altres mitjans, especialment l’entorn audiovisual. La imatge projectada com a interfície.

– Instal·lació Sonora – Producció i presentació pública

Les sessions pràctiques estaran dedicades a la tutoria de el projecte final d’instal·lació sonora, comptant amb l’assessorament del professor d’acústica, Francesc Daumal.


BIBLIOGRAFIA

1. Instal·lació Sonora – Concepte

2. Instal·lació Sonora – Lloc i temps

  • Amacher, Maryanne. Selected Writings and Interviews. Blank Forms Editions, 2020.
  • Blesser, Barry, and Linda-Ruth Salter. Spaces Speak, Are You Listening?: Experiencing Aural Architecture. MIT Press, 2009.
  • Cox, Christoph. Installing Duration: Time in the Sound Works of Max Neuhaus. Yale University Press, New Haven, 2009.
  • DeLanda, Manuel. “Mil años de historia no lineal, 2011”.https://barbaraheld.files.wordpress.com/2015/12/e2809cmil-ancc83os-de-historia-nolineale2809d-de-manuel-delanda.pdf.
  • Glover, Richard, et al. Being Time: Case Studies in Musical Temporality. Bloomsbury Academic, 2019.
  • Gottschalk, Jennie. Experimental Music since 1970. Bloomsbury Academic, an Imprint of Bloomsbury Publishing, 2017.
  • Hu Fang. Towards a Non-Intentional Space. 2015. http://www.e-flux.com/journal/towards-a-non-intentional-space/.
  • Kuball, M., & Lersch, G. H. (2019). Res.o.nant. Berlin: Sternberg Press.
  • Lippard, Lucy R. The Lure of the Local: Senses of Place in a Multicentered Society. New Press, 1998. 
  • “MoMA Spaces – Pulsa : Jennifer Licht; Museum of Modern Art; Pulsa : Free Download, Borrow, and Streaming.” Internet Archive, 30 Dec. 1969, archive.org/details/MOMASpaces. 

3. Instal·lació Sonora – Intermèdia

  • Cox, Christoph, and Daniel Warner. Audio Culture: Readings in Modern Music. Continuum, 2009.
  • Higgins, Dick, “Synesthesia and Intersenses: Intermedia”.http://www.ubu.com/papers/higgins_intermedia.html.
  • Illes, Chrissie, and Thomas Zummer. Into the Light: the Projected Image in American Art 1964-1977. Whitney Museum of American Art, 2001.
  • Mowitt, John. “Image”. In Keywords in sound,  eds. David Novak y Matt Sakakeeny. Durham: Duke University Press, 2015.
  • Rogers, Holly. Sounding the Gallery: Video and the Rise of Art-Music. Oxford University Press, 2013.
  • The Experiential Turn — On Performativity — Walker Art Center. walkerart.org/collections/publications/performativity/experiential-turn.

* La majoria d’aquests textos estan en anglès. S’han traduït extractes per utilitzar a classe.

Seminari d’orientació tècnica

Iniciació a la postproducció d’àudio

“Per què s’escolta tan malament si en els meus auriculars sona tan bé?”

Les tècniques de la postproducció d’àudio són diverses i depenen del mitjà en el qual finalment es reprodueix un material. Per mitjà d’una anàlisi crítica dels diferents estàndards de difusió de materials sonors, aquesta assignatura tracta de com posar en un context ideal de reproducció per a l’escolta, materials específics segons les característiques tècniques i conceptuals de projectes d’art sonor.

Amb eines analògiques i digitals es veurà com optimitzar els materials perquè els projectes dels estudiants del Màster en Art Sonor estiguin en condicions de ser exposats sense problemes tècnics provinents de la preparació dels materials que finalment surten per altaveus.


Seminaris d’orientacions artístiques

Poesia sonora i Polipoesia · Eduard Escoffet

  • Breu panoràmica històrica i teòrica de la poesia sonora, el text/sound, la polipoesia i l’experimentació sonora amb el text
  • Els elements de la poesia sonora : veu, text i tecnologia
  • Audició comentada de diverses peces destacades de la poesia sonora i l’experimentació vocal (des dels anys seixanta fins l’actualitat)
  • La poesia sonora com a arquitectura del text : repeticions, superposicions i especialització del text

Introducció a la composició acusmàtica · Medin Peiron

  • Terminologia : música concretamúsica electrònicamúsica electroacústicamúsica acusmàticacinéma pour l’oreillesoundscapefield-recordinghoerspielmúsica mixtalive electronics, etc. 
  • Anàlisi. Escolta reduïda i objecte sonor. Estrats de l’anàlisi : materials, processos, desenvolupament, forma, poètica. 
  • Etapes en la composició acusmàtica. El projecte: necessitat i elaboració. La realització pràctica: escriptura abstracta. 
  • Materials i escriptura (1) : producció d’objectes sonors per mitjà de captura microfònica, muntatge, mescla o transformació. 
  • Materials i escriptura (2) : producció de seqüències : séquence-jeu obtingudes per captura microfònica, muntatge, mescla o transformació.  
  • Materials i escriptura (3) : producció de sons anecdòtics o figuratius per captura microfònica, muntatge, mescla o transformació.  
  • Materials i escriptura (4) : producció de sons sintètics per mitjà de sintetitzadors físics analògics, digitals i sistemes virtuals. 
  • Desenvolupament : principi de contrast. L’ús del silenci. 
  • Paradigmes de difusió en concert. Estereofonia i l’intèrpret acusmàtic a l’Acusmònium. Multifonia. 

Ràdio OnLine · Anna Ramos

La ràdio online porta un dels (vells) mitjans de comunicació a un nou territori ple de possibilitats. Aplicada al món de les arts, ha suposat un ressorgiment de l’art radiofònic així com l’aproximació al mitjà d’artistes sonors de nova generació. El podcasting, de molt més fàcil implementació que la ràdio tradicional, ha democratitzat l’accés al relat radiofònic, multiplicant-ne les veus i les possibilitats. Així mateix, la ràdio digital, en seu mitjà natural a Internet, no només trascendeix fronteres i s’amplifica a través de les xarxes socials, sinó que a més fa pensar en una ràdio expandida, entre el repositori i l’arxiu.

Temes

  • RWM com a cas d’estudi i aproximació altres referents de ràdios online actual
  • Tipus de plataformes, el problema del copyright, requeriments tècnics bàsics
  • Streaming vs podcasting 
  • L’art a la ràdio i el radio art
  • Problematització del concepte radio online i radio art
  • Cap a una radio expandida, entre el repositori i l’arxiu
  • Referents i context actual 
  • Audició comentada d’una selecció d’exemples

Metàfores espacials del so

Música i Arquitectura · Anna Bofill

A partir de la generació de sons o la creació de sons purs hem de construir o de dissenyar l’obra sonora. Hi han moltes mirades possibles del l’obra sonora. El so va associat a la variable temps, i també a la variable espai. Per a treballar, el so s’ha de estar inserit en la dimensió doble espai/temps.

A la prehistòria de la música, abans del paper pautat, els filòsofs i científics es van preocupar de pensar el fenomen musical/sonor per a entendre’l i les primeres afirmacions van relacionar la essència de la matèria sonora amb les proporcions donades per la geometria. I a l’hora les proporcions geomètriques i altres característiques descrites per la matemàtica van proporcionar els recursos per a analitzar i compondre l’arquitectura, l’art a l’espai, i establir les seves regles. És a dir, des de l’inici de la cultura i l’art occidental es van trobar i tractar les relacions entre la música i l’arquitectura, o les construccions sonores i les construccions espacials (arquitectura, escultura, pintura).

Per extensió veurem les analogies entre sons i imatges. Les imatges només es donen com a formes a l’espai de dues o tres dimensions. Com pensar la música/construcció sonora en imatges. L’analogia espacial com a idea, punt de partida, inspiració, etc.

Tractarem analogies de paisatges, quadres, edificis, arquitectura, de fenòmens físics de la natura, de fenòmens socials o humans, etc.

Dibuixar la idea de l’obra sonora. Històricament música gràfica, amb referències a l’obra de Xenakis i la seva“música fora del temps”, a Mestres Quadreny i la seva obra aleatòria mironiana; i a les meves obres de caràcter generatiu o d’analogies espacials, des d’ Esclat a El silencio transcurre.

Treball de pràctica: correspondències so/imatge. De l’obra sonora a la imatge espacial o gràfica i viceversa. S’interpretarà gràficament una obra d’autor i després es treballarà una obra sonora a partir d’aquesta imatge espacial.


Espai, moviment i so · Agustí fernández

Implicacions socials i polítiques de l’art sonor

Temari

  1. Implicacions socials i polítiques en la definició de l’art sonor

1. Ètica i política de l’art sonor.

     1.1 Art, ideologia i economia o la reinvenció de l’experiència.

2. Derivacions polítiques i socials.

     2.1 Lectura de Bruits de Jacques Attali i escolta de Merbow.

     2.2 L’art Radiofònic : art i política. De les avantguardes russes als textos per la ràdio de Walter Benjamin i Theodor W. Adorno.

     2.3 L’escolta del nostre entorn i ecologia acústica. R. Murray Schafer


Bibliografia

BENJAMIN, W., “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica”. Obras, Libro I, Vol. 2. Madrid: Adaba Editores, 2008.

BOULEZ, P., Penser la musique aujourd’hui. París: Gallimard, 2005.

BUYDENS, M., Sahara. L’esthétique de Gilles Deleuze. París: Librairie Philosophique J. Vrin, 2005.

CAGE, J., Silence. Lectures and Writings by John Cage. Middletown: Wesleyan University Press, 1973.

CHARLES, D., Le temps de la voix. París: Editions Universitaires J.-P. Delarge, 1978.

DELEUZE, G., Différence et répétition. París: Presses Universitaires de France, 1968.

— i F. GUATTARI, Mil mesetas. Capitalismo y esquizofrenia. València: Pre-Textos, 2008.

FELDMAN, M., Give My Regards to Eighth Street. Collected Writings of Morton Feldman. Cambridge: Exact Change, 2000.

FOUCAULT, M., Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas. Madrid: Siglo Veintiuno, 1991.

McLUHAN, M., La Galàxia Gutenberg. Barcelona: Edicions 62, 1973.

PARDO, C., Las TIC: una reflexión filosófica. Capellades: Laertes, 2008.

—, La escucha oblicua: una invitación a John Cage. Editorial de la Universidad Politécnica de Valencia, 2001.

PRITCHETT, J., The Music of John Cage. Nova York: Cambridge University Press, 1999.

SZENDY, P., Grandes éxitos. La filosofía en el jukebox. Vilaboa: Ellago Ediciones, 2009.

Temps i espai en música experimental

Resum

Aquesta assignatura tracta de qüestions molt més pràctiques del que ho fem a Psicoacústica i Música Experimental. És lògic: necessitàvem establir els fonaments d’un llenguatge per fer referència amb precisió suficient al comportament el so en el seu lloc natural: l’espai. Això va requerir molta informació teòrica. Per espai, però, no només entenem les tes dimensions espacials tradicionals -que únicament són aplicables al domini en què ens desplacem de manera voluntària-, sinó que afegirem el temps a aquesta terna, ja que els sons i la música tenen lloc, també, en el transcórrer del temps, sigui el que el temps acabi, al capdavall, sent. Sigui dit de passada, els físics encara discuteixen sobre la seva existència real.

A causa d’aquestes consideraciones, hem estructurat l’assignatura en quatre grans mòduls: Entorn i Difusió, Gest, Generació i Temps.

Temari

  • 1. Espai. Paisatge sonor
    • 1.1. Concepte i utilitat
    •      1.1.1 Dimensió metodològica del Paisatge sonor
    •      1.1.2 Dimensió narrativa del Paisatge sonor
    • 1.2. Difusió de so. Altaveus com a instrument musical
      • 1.2.1. Tipus d’altaveus i formes d’estimulació de l’espai
      • 1.2.2. Direccionalitat
      • 1.2.3. Disposicions d’altaveus
        • 1.2.3.1. Estereofonia
        • 1.2.3.2. Quadrafonia i octofonia
        • 1.2.3.3. Sistemes especials de difusió
          • 1.2.3.3.1. Gmebaphone
          • 1.2.3.3.2. Acousmònium
          • 1.2.3.3.3. Cúpules de Kupper
        • 1.2.3.4. So virtual. Ambisonic i Vector Based Amplitude Panning – VBAP
        • 1.2.3.5. Wave Field Synthesis – WFS
        • 1.2.3.6. Manifold – Interface Amplitude Panning – MIAP
  • 2. Sistemes interactius. Interacció i temps real. Dispositius de hardware
    • 2.1. En el món virtual
      • 2.1.1. Entre aplicacions en el mateix ordinador
        • 2.1.1.1. Aplicacions sonores
        • 2.1.1.2. Aplicacions sonores, visuals i altres menes d’aplicacions
      • 2.1.2. Entre ordinadors dedicats
        • 2.1.2.1. Ordinadors dedicats a aplicacions sonores
        • 2.1.2.2. Ordinadors dedicats a aplicacions sonores, visuals i altres menes de media
      • 2.1.3. A la xarxa
    • 2.2. En el món físic
      • 2.2.1. Sensors
        • 2.2.1.1. Micròfons
        • 2.2.1.2. Captors mecànics
        • 2.2.1.3. Captors de radiació electromagnètica
          • 2.2.1.3.1. Fotoresistències
          • 2.2.1.3.2. Detectors d’infrarojos
          • 2.2.1.3.3. Càmeres de vídeo i microscopis
      • 2.2.2. Actuadors
        • 2.2.2.1. Altaveus
        • 2.2.2.2. Planxes
        • 2.2.2.3. Solenoides
        • 2.2.2.4. Motors
        • 2.2.2.5. Altres actuadors
  • 3. Sonificació
    • 3.1. So en funció de la imatge
      • 3.1.1. Identificació del color
      • 3.1.2. Identificació de la lluminositat
      • 3.1.3. Identificació del moviment
      • 3.1.4. Localització del color
      • 3.1.5. Localització de la lluminositat
      • 3.1.6. Localització del moviment
    • 3.2. So en funció de dades
      • 3.2.1. GPS
      • 3.2.2. Internet. El cas de Carnivore
      • 3.2.3. SRTM – Dades d’elevació terrestre de la NASA
      • 3.2.4. Cassini – Dynamic Explorer – Dades del campo electromagnètic terrestre
      • 3.2.5. Valors de borsa
      • 3.2.6. Dades de l’estat del mar
      • 3.2.7. Dades de l’estat del clima
      • 3.2.8. Dades de demogràfics del planeta
      • 3.2.9. Dades d’activitat geològica
      • 3.2.10. Decodificació de matrius bidimensionals i QR
  • 4. Generació d’imatge en funció del so
    • 4.1. Visualització de paràmetres musicals
      • 4.1.1. Altura/Temps
      • 4.1.2. Dinàmica/Temps
      • 4.1.3. Timbre/Temps
      • 4.1.4. Espai/Temps
    • 4.2. Visualització de paràmetres sonors
      • 4.2.1. Freqüència/Temps
      • 4.2.2. Amplitud/Temps
      • 4.2.3. Espectre/Temps
      • 4.2.4. Localització/Temps
      • 4.2.5. Codificació de sons en matrius bidimensionals i QR
  • 5. Generació conjunta de so i imatge
    • 5.1. Processos independents de l’usuari
      • 5.1.1. Comportaments numèrics clàssics
        • 5.1.1.1. Sèries de nombres famoses
        • 5.1.1.2. Funcions famoses
      • 5.1.2. Fractals
      • 5.1.3. Autòmats cel·lulars i matrius de Conway
      • 5.1.4. Superfícies paramètriques. Mescla de matrius
      • 5.1.5. Agents computacionals
        • 5.1.5.1. Boids
        • 5.1.5.2. Molles
        • 5.1.5.3. Cuques de llum
      • 5.1.6. Algoritmes genètics
    • 5.2. Processos dependents de l’usuari. Interactivitat i temps real. Acció humana en temps real sobre els paràmetres computacionals
      • 5.2.1. Perspectiva interactiva de l’ús de fractals
      • 5.2.2. Perspectiva interactiva de l’ús d’autòmats cel·lulars i matrius de Conway
      • 5.2.3. Perspectiva interactiva de l’ús de superfícies paramètriques i mescla de matrius
      • 5.2.4. Perspectiva interactiva de l’ús d’agents computacionals
        • 5.2.4.1. Boids
        • 5.2.4.2. Molles
        • 5.2.4.3. Cuques de llum
      • 5.2.5. Convolució i fluxos
  • 6. Temp
    • 6.1. Escales de temps
    • 6.2. Direccionalitat
    • 6.3. Obra tancada
      • 6.3.1. Formes musicals
    • 6.4. Obra oberta

Bibliografia

BARLOW, C., F. BARRIèRE, J. M. BERENGUER, et al. Time in electroacoustic music. Bourges: Actes 5, Mnemosyne, 1999-2000.

BARRET, N., “Spatio-Musical Composition Strategies”. Organised Sound, Vol. 7 (3) (CUP), 2002, pp. 313-323.

BAYLE, F., Musique acousmatique, propositions… positions. París: Buchet/Chastel—INA-GRM, 1993.

BOULANGER, R., The Csound Book: Perspectives in Software Synthesis, Sound Design, Signal Processing,and Programming. The MIT Press, 2000.

CHOWNING, J., “The Simulation of Moving Sound Sources”. Journal of the Audio Engineering Society, 19 (1), 1971, pp. 2-6 (Computer Music Journal, June 1977, pp 48–52).

CLOZIER, Ch., “The Gmebaphone Concept and the Cybernéphone Instrument”. Computer Music Journal, Vol. 25 (4), 2001, pp. 81–90.

COLE, H., Sounds and Signs: Aspects of Musical Notation. Oxford University Press, 1974.

COLLINS, N., Handmade Electronic Music: The Art of Hardware Hacking. Routledge, 2006.

DAVIS, M. F., “History of Spatial Coding”. Journal of the Audio Engineering Society, Vol. 51 No. 6, June 2003, pp. 554–569.

EMERSON, S. (ed.), The Language of Electroacoustic Music. London: MacMillan Press, 1986.

DOHERTY, D., “Sound Diffusion of Stereo Music over a Multi Loudspeaker Sound System: from First Principles onwards to a Successful Experiment”. Journal of Electroacoustic Music (SAN), Vol. 11, 1998, pp. 9-11.

GHAZALA, R., Circuit-Bending: Build Your Own Alien Instruments.John Wiley & Sons, 2005.

GRITTEN, A. i E. KING (eds.), Music and Gesture. Aldershot: Ashgate, 2006.

KEANE, D., Tape Music Composition. Oxford University Press, 1981.

MANNING, P., “Computers and Music Composition”. Proceedings of the Royal Musical Association, Vol. 107, David Greer (ed.), 1980–1, pp. 119–131.

OWSINSKI, B., The Mastering Engineers Handbook. MixBooks, 2000.

SCHAEFFER, P., De la musique concrète à la musique même. París: Mémoire du Livre, 2002.

WANDERLEY, M. M., Non-Obvious Performer Gestures in Instrumental Music. Heidelberg: Springer, 1999.

Acústica arquitectònica

Temari

Acústica de la forma

Focalitzant

Difusor

Central

Perimetral

Alveolar

Global

Acústica de les proporcions 

Dimensions dominants o isomètriques

El nombre d’or

Les ones estacionàries harmòniques i inharmòniques

Eco. Eco fluctuant

Acústica dels acabats i revestiments

Reflexió especular, mixta i difosa

L’absorció. Coeficient d’absorció. Absorció equivalent

Materials absorbents. 

Temps de reverberació.

Introducció a l’aïllament de so aeri, impactes i vibracions

Pràctica de càlcul de reverberació. 

Mètode de Sabine.

Altres mètodes


Bibliografía 

– Augoyard, Jean François. ‘À l’écoute de l’environnement: répertoire des effets sonores’.

Marseille: Éditions Parenthèses, 1995. ISBN 2-86364-078-X.

– Beranek, Leo L. ‘Concert & opera hall: how they sound’. New York, [NY]: Acoustical Society of

America: American Institute of Physics, 1996. ISBN 1563965305 (tela).

– Daumal Domènech, Francesc. Poética. A: Daumal Domènech, Francesc. ‘Arquitectura

acústica’. Barcelona: Edicions UPC, 1998, vol. 1.

– Daumal Domènech, Francesc. Disseny. A: Daumal Domènech, Francesc. ‘Arquitectura

acústica’. Barcelona: Edicions UPC, 2000, vol. 2.

– Daumal Domènech, Francesc. Rehabilitació. A: Daumal Domènech, Francesc. ‘Arquitectura

acústica’. Barcelona: Edicions UPC, 2007, vol. 3.

– Daumal i Domènech, Francesc. ‘Arquitectura acústica, poética y diseño’. Barcelona: Edicions

UPC, 2002. ISBN 84-8301-638-9.

– Schafer, R. Murray. ‘Le paysage sonore’. [S.l.]: J. Clattès, 1991. ISBN 2-7096-1-073-6.

Bibliografia complementària:

– Espinosa, Susana. ‘Ecología acústica y educación: bases para el diseño de un nuevo paisaje

sonoro’. Barcelona: Graó, 2006. ISBN 9788478274420.

– Schafer, R. Murray. ‘Voices of tyranny: temples of silence’. Indian River: Arcana, 1993. ISBN

1-89512-719-X.

– Tati, Jacques. ‘Play time’ [vídeo]. Barcelona: DeAplaneta, 2003.