L’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA) segueix col·laborant amb l’assignatura Desenvolupament sostenible del grau de Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia, i ha tutoritzat a tres grups d’estudiants en els seus treballs de curs sota el format d’aprenentatge servei (ApS).
Un dels grups ha treballat en l’elaboració de l’inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Universitat de Barcelona. El projecte s’ha dut a terme en format joc de rol, simulant que l’alumnat era una consultora contractada per la UB per fer l’inventari, i amb l’OSSMA facilitant la informació necessària com a intermediari amb les diferents unitats que proporcionen les dades necessàries. Els resultats de l’inventari havien de coincidir amb els presentats per a la primera avaluació del Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció de CO2, al qual s’ha adherit la UB.
Un segon grup ha desenvolupat una campanya de sensibilització ambiental centrada en els residus, amb el títol ‘Recicla-ho bé, recicla a la UB’. El treball ha seguit el format clàssic del disseny d’una campanya de comunicació, partint d’un brief elaborat pel client (la Universitat), el grup ha definit el públic objectiu de la campanya, ha dut a terme una enquesta per avaluar el grau de coneixement previ de la comunitat universitària sobre separació de residus, i ha dissenyat missatges i formats específics de comunicació en funció de la tipologia de públic objectiu (públic en general, alumnat, PDI i PAS). L’enquesta i la proposta comunicativa s’ha aplicat a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.
Els resultats de l’enquesta mostren que el 100% de persones consideren que el reciclatge és important en el seu dia a dia, i que un 89% separen totes o algunes fraccions de residus a casa. En canvi, a la Universitat la proporció baixa al 70%, en tant que el 21% no separen i el 9% només ho fa a vegades. Per què aquesta diferència? Pot ser perquè els contenidors no estan correctament ubicats? Un 50% han contestat que sí que estan ben ubicats, a un 28% no els ha semblat adequada la ubicació, i la resta no ha pogut donar una resposta clara.
L’enquesta es completa comprovant amb alguns exemples si la comunitat universitària coneix com separar els residus i analitzant quins canals de comunicació poden ser més efectius. En el primer cas, un 96% dels enquestats respon correctament a quin contenidor cal dipositar un full de paper usat, proporció que baixa al 86% en el cas del tetra-brick, i al 58% per al paper d’alumini. Sobre els canals de comunicació, un percentatge important dels enquestats (40%) no mira els pòsters penjats per la Facultat, o només els mira de tant en tant si són vistosos, i més de la meitat demanen rebre informació via pòster o correu.
A partir d’aquests resultats, el grup ha dissenyat una campanya que inclou un pòster genèric, un pòster de classificació de residus, senyalització per als punts de recollida selectiva, una proposta de correu electrònic per a la comunitat universitària de la Facultat i petjades a terra per indicar el camí als contenidors de recollida selectiva.
El tercer grup ha desenvolupat una eina per automatitzar la identificació de projectes de recerca de la Universitat de Barcelona relacionats amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Partint d’una idea desenvolupada l’any 2016 per l’Institute for Sustainable Futures at University of Technology – Sidney, es van identificar un seguit de paraules clau en català, castellà i anglès per cadascun dels 17 ODS. Mitjançant un arxiu excel que automatitza les tasques, s’aboquen els projectes que conté la base de dades de recerca GREC per un any qualsevol, i l’arxiu identifica per cada ODS els projectes que tenen alguna de les paraules clau definides, fent una anàlisi estadística per objectius, departaments i facultats.
Aplicat l’any 2017, s’identifiquen 251 projectes relacionats amb els ODS, un 24,9% dels 1.052 que es van iniciar d’acord amb la base de dades GREC. Els ODS més actius són el 9 i el 10, amb gairebé 200 projectes cadascun, seguit pel 8 amb una mica més de 150 (cal tenir en compte que cada projecte pot estar relacionat simultàniament amb diversos ODS).
L’eina, que es troba pendent d’una revisió per millorar la identificació dels projectes, permet fer una bona aproximació al mapa de recerca en sostenibilitat de la UB i és una alternativa vàlida fins que la base de dades GREC incorpori una funcionalitat per tal que els mateixos investigadors de la UB identifiquin la relació dels seus projectes amb els ODS.
