Persones de renom

Va ser un dels pocs enginyers de mines catalans. Exercí a les mines de Linares, Almadén, Sant Joan de les Abadesses i la Pedrera de Meià, entre d'altres. Fou autor de molts estudis geològics dels Pirineus i de les Illes Balears i un membre destacat i president (1896-1900) del Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu històric i biogràfic del Museu de Geologia). Més informació.

Foto: Oriol Riba

Doctor en Ciències per la Universitat de Barcelona, geòleg, paleontòleg i canonge. L'any 1874 va fundar el Museo de Geognosia y de Paleontología, que posteriorment va passar a anomenar-se Museu Geològic del Seminari, i de l'escola de geologia associada, en un moment en què a la universitat no s'ensenyava la geologia. L'any 1879 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències. Més informació.

Foto: Jordi Ordaz i Jaume Truyols

Sacerdot des del 1900, va estudiar Geologia exercint-ne a partir del 1904 la càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. Autor del primer manual de geologia en català, publicat el 1905. El Curs de Geologia Dinàmica i Estratigràfica aplicada a Catalunya va ser resultat dels cursos professats al Centre Excursionista de Catalunya en el marc dels Estudis Universitaris Catalans a partir del curs 1904/05. Més informació.

Naturalista aragonès que es va destacar com a fundador de l'Oceanografia espanyola. Va ser catedràtic de Ciències Naturals de la UB (1889-1911), de la qual en fou separat per les seves idees evolucionistes i se'l considera introductor de les doctrines darwinistes a Espanya. També fundà l'Instituto Español de Oceanografía. D'idees d'esquerrs i republicà, fou senador per la Universitat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Més informació.

Foto: Jordi Ordaz i Jaume Truyols

Doctor en Ciències Naturals el 1911, catedràtic de Geografia Física i Geologia Dinàmica a la UB (1912-43) i de Petrografía i Estratigrafia de la facultat de Ciències de Madrid (1943). El 1953 esdevé director del Museo Nacional de Ciencias Naturales i de l’Instituto José de Acosta (CSIC) y desprès director de l’Instituto de Investigaciones Geológicas y del Instituto Geológico Topográfico de la Diputación de Barcelona. Més informació.

Foto: Jordi Ordaz i Jaume Truyols

S'inicià en geologia i paleontologia mercès al Dr. Almera al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, on estudiava per clergue. Més tard cursà els estudis de Ciències Naturals a la UB i es doctorà a Madrid el 1920. Va ocupar el càrrec de director del Museu del Seminari entre el 1926 i 1962. El 1949 va ser nomenat catedràtic de Paleontologia i Geologia Històrica de la UB. Entre el 1935 i el 1951 va presidir la ICHN. Més informació.

Foto: Lluis Vía (a Fuentelespino de Moya, Cuenca, el juliol de 1959).

El Dr. Font-Altaba i el Dr. Xavier Solans amb el difractòmetre de RX, al Departament de Cristal·lografia març 1982.

El Dr. J.M. Fontboté, al Campament de Geologia d'Espanya del curs 87-88.

Palinòloga, es va doctorar a la UB el 1970. Va donar classes a la Universidad Industrial de Santander a Bucaramanga (Colòmbia), a la Universidad de Salamanca i a la UB. Als anys 70 va treballar al Servicio Geológico Colombiano. Tornà a Espanya per vincular-se a la Universidad de Salamanca, i més tard a la UB fins que es va jubilar el 1995. Va ser fundadora de la Asociación de Palinólogos de Lengua Española el 1978, i varis anys vicepresidenta. La seva recerca estava centrada en l’estudi palinològic del Cretaci, Cenozoic i Quaternari, per a la seva utilització en biostratigrafia.

Doctora en Ciències Naturals per la UB el 1956, va fer la seva Tesi Doctoral en l’estratigrafia i la sedimentologia del Triàsic, i que aconseguí premi extraordinari de doctorat el 1959. Primera dona en ocupar una càtedra a la Universitat d’Oviedo (1963), la d’Estratigrafia y Geología Histórica de la Facultad de Ciencias i desprès la mateixa càtedra a l’actual Universidad Complutense de Madrid, fins a la seva jubilació. Va ser Secretaria de Estado de Universidades e Investigación en el primer govern d’en Felipe González, i el 2011 se li concedeix la Medalla d’Or de la UB. Més informació.

Llicenciada en Geologia i doctora en Ciències per la UB. Des del 1965 va ser Professora Ajudant i desprès Adjunta en la mateixa universitat. El 1972 marxa a la Universitat de Oviedo, com Adjunta i el 1994 obté la càtedra de Petrologia i Geoquímica. La seva recerca es centrà en la caracterització i interpretació petrofísica de les roques, alteració, durabilitat i conservació de materials per a l'edificació, deteriorament de monuments.