Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

velocitat de la llum

Astronomia
  • ca
    velocitat de la llum f
  • es
    velocidad de la luz f
  • en
    speed of light n
  • símbol c
  • Velocitat de propagació de la radiació electromagnètica en el buit, que és aproximadament d'uns 300.000 km/s. Segons la relativitat restringida no hi ha res que pugui viatjar més ràpid que la llum. En qualsevol altre medi que no sigui el buit, la llum viatja a una velocitat inferior.

vents zonals Astronomia

vents zonals

Astronomia
  • ca
    vents zonals m pl
  • es
    vientos zonales m pl
  • en
    zonal winds n pl
  • Variacions alternatives en la direcció dels vents atmosfèrics (est o oest) que se succeeixen de forma aproximadament simètrica des de l'equador dels planetes jovians. Estan associades amb l'estructura característica de cinturons i zones de l'atmosfera d'aquest tipus de planetes.

VLBI Astronomia

VLBI

Astronomia
  • ca
    VLBI f
  • ca
    interferometria de molt llarga base f
  • es
    VLBI f
  • es
    interferometría de muy larga base f
  • en
    VLBI n
  • en
    very long baseline interferometry n
  • Mètode per connectar radiotelescopis molt distants (situats a diferents continents o fins i tot a l'espai) mitjançant tècniques d'interferometria que permeten d'obtenir imatges de fonts de radioones amb una resolució angular d'una mil·lèsima de segon d'arc aproximadament.

volcà d'escut Astronomia

volcà d'escut

Astronomia
  • ca
    volcà d'escut m
  • ca
    volcà de tipus hawaià m
  • es
    volcán de escudo m
  • en
    shield volcano n
  • Volcà amb forma de dom aixafat, ample i amb suaus pendents, format com a conseqüència de l'anomenat vulcanisme de punt calent. Una característica d'aquests volcans és la formació d'una caldera o cràter en el seu cim quan el flux de lava es retira temporalment.

WIMP Astronomia

WIMP

Astronomia
  • ca
    WIMP f
  • ca
    partícula massiva d'interacció dèbil f
  • es
    WIMP f
  • es
    partícula masiva de interacción débil f
  • en
    WIMP n
  • en
    weakly interacting massive particle n
  • Partícula hipotètica massiva, amb un baix nivell d'interacció, de què podria compondre's la matèria fosca freda. Vegeu, per exemple, neutralí.

zodíac Astronomia

zodíac

Astronomia
  • ca
    zodíac m
  • es
    Zodíaco m
  • en
    zodiac n
  • Conjunt de les dotze constel·lacions per les quals es mou el Sol quan segueix el seu camí sobre l'eclíptica. La precessió dels equinoccis, descoberta per Hiparc en el segle II aC, ha canviat la posició de l'equinocci vernal, que s'ha desplaçat de la seva posició original en la constel·lació d’Àries (per això aquest equinocci rep també el nom de punt d’Àries, com també el punt Libra designa l’equinocci de tardor) a la constel·lació dels Peixos. A més, el Sol ressegueix actualment 13 constel·lacions (i no pas 12). Tots aquests factors fan que en l’actualitat les dates de l’horòscop estiguin desplaçades de l’ordre d’un mes respecte a la seva situació original establerta fa més de 2000 anys. Per exemple, el Sol va travessar els Peixos, i no Àries, entre el 21 de març i el 19 d’abril de 2000.