Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

conservació de la massa i l’energia

Astronomia
  • ca
    conservació de la massa i l’energia f
  • es
    conservación de la masa y la energía f
  • en
    conservation of mass and energy n
  • Llei fonamental de la física clàssica moderna que estableix que la suma de la massa i de l’energia de qualsevol procés físic macroscòpic ha de romandre sempre constant. Per exemple, en les reaccions de fusió termonuclear de l’interior de les estrelles, part de la massa dels nuclis atòmics es converteix en energia que s’allibera principalment en forma de radiació electromagnètica. Vegeu també temps de Compton.

constant cosmològica

Astronomia
  • ca
    constant cosmològica f
  • es
    constante cosmológica f
  • en
    cosmological constant n
  • símbol Λ
  • Terme addicional constant introduït per Einstein en les seves equacions de camp que permetia contrarestar els efectes atractius de la gravetat i, per tant, obtenir models d’univers estàtics i eterns. Actualment, la constant cosmològica s’interpreta físicament com una densitat d’energia del buit capaç d’exercir una pressió negativa i efectivament constant amb efectes repulsius, que s’oposen a la gravetat i acceleren l’expansió de l’Univers.

contracció de Lorentz

Astronomia
  • ca
    contracció de Lorentz f
  • ca
    contracció de Lorentz-Fitzgerald f
  • ca
    contracció relativista f
  • es
    contracción de Lorentz f
  • es
    contracción de Lorentz-Fitzgerald f
  • es
    contracción del espacio f
  • en
    Lorentz contraction n
  • en
    Lorentz-Fitzgerald contraction n
  • Predicció de la relativitat restringida que estableix que les dimensions observades d’un objecte en moviment a velocitats properes a la de la llum s’escurcen en la direcció del moviment. Vegeu també dilatació del temps.

coordenades celestes

Astronomia
  • ca
    coordenades celestes f pl
  • ca
    coordenades astronòmiques f pl
  • es
    coordenadas celestes f pl
  • es
    coordenadas astronómicas f pl
  • en
    celestial coordinates n pl
  • en
    astronomical coordinates n pl
  • Cadascun dels paràmetres angulars que determina la posició d’un objecte sobre l’esfera celeste. Tenen una funció similar a la longitud i la latitud sobre el globus terraqüi. Hi ha diversos tipus de coordenades celestes: horitzontals, equatorials (l’ascensió recta i la declinació), eclíptiques i galàctiques.

corda còsmica Astronomia

corda còsmica

Astronomia
  • ca
    corda còsmica f
  • es
    cuerda cósmica f
  • en
    cosmic string n
  • Enorme concentració de matèria-energia de forma allargada (més tècnicament, defecte unidimensional en la topologia de l’espaitemps) que podria haver-se produït durant les ruptures de simetria que van tenir lloc en les primeres etapes de l’Univers a la frontera de les regions on la matèria còsmica es devia trobar en diferents estats fonamentals. Aquests objectes són una possible alternativa a les fluctuacions quàntiques que se suposa que van originar l’estructura còsmica actual.