En l’any del 575 aniversari de la Universitat de Barcelona, Projeccions de futur fusiona passat i present, prenent com a punt de partida el manuscrit Astronomicum Caesareum (Apianus, 1540), obra del matemàtic i astrònom Petrus Apianus. Arrelat en una visió geocèntrica del cosmos avui superada el llibre desplega, tanmateix, una delicada maquinària del coneixement: discos de paper superposats, les anomenades volvelles, que conviden el lector a posar el cel en moviment i a calcular els desplaçaments dels cossos celestes. Aquests cercles senzills oscil·len entre la lògica d’un ordinador primitiu i l’encant d’un llibre desplegable.

En aquest any marcat per un eclipsi solar Projeccions de futur transforma la volvelle que Apianus va concebre per traçar els eclipsis lunars en un ull imaginat projectat cap al qual encara ha d’arribar. Projeccions de futur: mireu, ara, mentre llegim reuneix, dins les seves estriacions canviants, una constel·lació de títols de llibres que apunten cap a lectures capaces de suggerir futurs alternatius i altres maneres d’habitar el món. Oscil·lant entre l’ocular i allò computacional, l’obra esdevé una metàfora per veure i pensar d’una altra manera i per considerar futurs possibles.

Composta a partir de capes d’elements dibuixats i impresos, l’obra es realitza mitjançant la cianotípia, una tècnica fotogràfica primerenca descrita pel científic John F. W. Herschel l’any 1842 i posteriorment utilitzada per Anna Atkins en la creació del que sovint es considera el primer foto-llibre. Adoptada més endavant pels arquitectes per reproduir plànols, la cianotípia hi re-apareix com un mètode de projecció: un gest d’imaginar estructures o futurs encara per concebre.