Monografies electròniques de qualitat: nous models de negoci per a les edicions acadèmiques?

Versión para impresiónVersión para impresión

Lluís Agustí
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


DOAB: Directory of Open access Books. OAPEN Foundation. <http://www.doabooks.org>. [Consulta: 31/12/2012].
eDU-Library: Lector de llibres online. Girona: Edicions a Petició. <http://edu-library.com>. [Consulta: 31/12/2012].

evolution

El 2005, el biòleg evolucionista i professor de geografia d'UCLA (University of California, Los Angeles), Jared Diamond, va publicar Collapse: How societies choose to fail or succeed1. El llibre analitzava la desaparició de diverses societats antigues: anasazis, maies, víkings a Grenlàndia... i també els greus problemes socioeconòmics que afecten actualment Ruanda, l'estat de Montana als Estats Units, Haití o algunes regions de la Xina i Austràlia.

La tesi de Diamond proposa que el col·lapse es basa sovint en factors socials i mediambientals: una agricultura i ramaderia intensives, la desforestació, la introducció d'espècies invasores, les males pràctiques en la mineria... Tot plegat, el col·lapse seria el resultat d'una sèrie de decisions errades preses pels mateixos grups socials en l'administració de l'entorn i els recursos naturals. El professor Diamond aprofita l'anàlisi de la història d'aquests col·lapses per advertir dels perills als quals està exposada la nostra societat de consum occidental (i oriental). Davant de l'amenaça de col·lapse cal no només reaccionar sinó fer-ho adequadament.

Ens referim ara i aquí a com enfrontar aquests worst-case scenario arran de les notícies que cada dia apareixen sobre les desaparicions d'editorials i llibreries, els dubtes sobre la viabilitat del model de negoci del món del llibre que –amb tota mena de canvis– fa segles que funciona.

D'ençà de l'aparició i la socialització de la publicació electrònica i la seva distribució a Internet, una amenaça real de col·lapse plana sobre l'actual sistema econòmic de l'edició. Les empreses tradicionals lligades al llibre es troben a hores d'ara cercant el model o models de negoci adequats per sobreviure a aquest canvi darwinià. No hi ha dubte que se seguirà editant, però no s'assegura que siguin les mateixes empreses que ho havien vingut fent fins ara qui ho continuïn fent. I això serà si reaccionen i ho fan adequadament.

En aquest sentit voldríem mostrar aquí dos models diferents d'editorials o distribuïdores acadèmiques que estan proposant noves estratègies: una d'internacional, DOAB: Directory of Open access Books, i una altra de molt més propera, eDU-Library: Lector de llibres online.

Tradicionalment les editorials havien basat el seu funcionament en el procés de seleccionar uns temes i uns autors determinats, per publicar uns llibres interessants per a un cert públic; aquest públic pagava de retorn a l'editor, qui pagava els autors i tot plegat feia engreixar la màquina. El moviment de producció, la dinàmica del benefici, la seva rendibilitat funcionava d'aquesta manera i en aquesta direcció.

Però el públic, això és, també l'usuari d'Internet, s'ha acostumat i reclama ara cercar i trobar gratuïtament a la xarxa aquest material que fins fa ben poc aconseguia per un preu més o menys elevat o sobretot a través de les biblioteques, que es feien càrrec de la selecció i n'assumien el cost. En aquest escenari les institucions acadèmiques i de recerca públiques i privades feien un esforç econòmic titànic, no sempre visible.

DOAB: Directory of Open access Books

DOAB és un directori de monografies revisades per experts i publicades per editorials universitàries sota llicències d'OA. La institució que hi ha darrere d'aquesta plataforma és l'OAPEN Foundation, una iniciativa internacional dedicada a la publicació de monografies en accés obert, amb seu a la Biblioteca Nacional, a l'Haia.

Pels aspectes tecnològics en la construcció del directori, l'OAPEN ha comptat amb la col·laboració de SemperTool, empresa coneguda per la seva especialització en el desenvolupament de programari per a biblioteques digitals i que també havia estat en l'origen de DOAJ, el conegut directori de revistes d'accés obert.

Encara en la seva versió Beta, el directori DOAB proveeix d'un índex de cerca amb enllaços als textos complets de publicacions monogràfiques acadèmiques en el lloc web de l'editorial universitària o en el dipòsit on es trobin. Quan va entrar en funcionament, l'abril de 2012, ho va fer amb poc més de 20 editorials i 750 títols, i a començament, de 2013 ja compta 35 editors i 1.259 monografies enllaçades.

De moment hi trobem algunes editorials acadèmiques de qualitat que hi participen proposant quantitats encara molt reduïdes, en alguns casos, cal dir-ho, de manera purament testimonial: Amsterdam University Press, Australian National University E Press, Brill, De Gruyter, Firenze University Press, Leiden University Press, Manchester University Press, Springer, Taylor & Francis, Universitätsverlag Göttingen, University of Michigan Press, Utah State University, University Libraries.

Per tal de poder proposar les obres, cal que aquestes siguin disponibles sota llicències OA i que passin uns controls per experts independents que n'assegurin la qualitat.

Les editorials són convidades a proveir els enllaços de les monografies i les seves metadades per tal que el directori pugui oferir aquest servei de descoberta a partir d'aquestes metadades, en faci la màxima visibilitat i l'impacte més alt.

eDU-Library: Lector de llibres online

La segona plataforma és eDU-Library: Lector de llibres online proposada des de Girona per Documenta Universitaria. El principi de la rendibilitat es basaria en la distribució electrònica de llibres acadèmics de qualitat a través de descàrrega o en streaming a costos reduïts. En aquest sentit, la proposta podria semblar més propera a la comercialització clàssica, fins i tot es proposa en alguna ocasió la versió en paper, però fonamenta també part de la viabilitat econòmica en l'ajut del finançament públic.

Documenta Universitaria és un dels tres segells d'Edicions a Petició, S.L., empresa de serveis editorials constituïda l'any 2003 com a empresa derivada, spin-off, de la Universitat de Girona i propietària també dels segells Papers amb ACCENT, que edita en català obres de ficció i de no-ficció, i Papers on Demand, dedicada a la impressió sota comanda de llibres genèrics.

Documenta Universitaria publica textos de caràcter acadèmic. Compta amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona.

Operativa des de maig de 2012 amb una cinquantena de títols, eDU-Library proposa actualment una selecció d'uns 250 títols de caràcter acadèmic, principalment sobre humanitats i ciències socials en català, castellà i, en menor quantitat, anglès.

La lectura dels llibres distribuïts a partir d'aquesta plataforma es pot fer per descàrrega o des d'IP reconeguda (com per exemple des de les biblioteques del CBUC) i per a descobrir-ne el funcionament i familiaritzar-s'hi, una quinzena de títols són en obert.

Per adequar-se a les necessitats del lector, eDU-Library proposa diversos sistemes de lectura (principalment però en PDF) i compra, es pot optar per la lectura en línia o per la descàrrega, aquesta segona opció és més cara que la primera. A més de la descàrrega o de la lectura en línia, la plataforma d'eDU-Library permet organitzar i crear un escriptori o biblioteca personalitzada, guardar subratllats i notes i exportar tot plegat a arxius PDF.

Algunes reflexions i més d'un dubte

Seria insensat per part nostra predir quins models de negocis en el món de l'edició acadèmica seran exitosos i quins fracassaran, no som ni endevins, ni economistes (professions que, vista la previsió de la crisi econòmica actual i la seva gestió, s'assemblarien cada vegada més).

Ens limitarem doncs, a partir de les dues propostes de DOAB i eDU-Library, a anotar algunes reflexions en l'àmbit de les monografies acadèmiques de qualitat.

Tal com s'ha comentat abans, les editorials han basat la seva rendibilitat en la venda de llibres a institucions i particulars, en canvi el procés de comercialització que apunten les dues plataformes es basaria en la distribució gratuïta o, com a mínim, molt més econòmica dels llibres. Els autors en serien sobretot professors universitaris i investigadors que preferirien deixar de percebre qualsevol mena de compensació econòmica només pel fet de publicar en editorials de prestigi; de la mateixa manera que els articles en revistes d'impacte, aquesta presència en la xarxa donaria a aquests autors una certificació que els ajudaria en la seva carrera acadèmica o en la visibilitat i el millor finançament dels projectes.

Les empreses editorials tradicionals hi posen només la mostra, potser per no quedar fora, però sembla evident que a hores d'ara no aposten en cap cas de manera decidida per aquest tipus de propostes. Basta veure la quantitat ínfima de llibres d'empreses editorials privades presents a DOAB i l'absència absoluta d'aquests en el cas d'eDU-Library després de quasi una any de funcionament.

Sembla que l'edició del sector privat no ho acaba de veure clar, no li surten els comptes. És evident que com a empresa cal que pugui recuperar la inversió, això és, llevat de l'autor (si accepta de no cobrar): els editors, traductors, maquetistes, correctors, etc., que són professionals, i els ingressos dels quals provenen directament de la feina feta. Potser no caldria recordar-ho aquí que les formes de publicació i distribució en línia són més econòmiques, però no han tingut mai fins ara un cost zero.

Així doncs, serien només les institucions públiques les que podrien finançar aquests projectes, de moment clarament deficitaris, però tot fa dubtar de la seva viabilitat com a model econòmic únic i sostenible i en un futur es podria aproximar a la situació de les revistes acadèmiques, entre les quals i en el període actual de consolidació del model d'accés obert existeixen algunes iniciatives com ara BioMed Central o PloS, però en el qual segueix existint tot un ventall d'altres editors clàssics, públics i privats2.

Potser entre la tirania de les grans editorials i distribuïdores –que en el cas de les revistes electròniques van arribar a posar de genolls tantes biblioteques amb uns esforços pressupostaris impossibles– i una fórmula basada completament en el finançament públic hi haurà lloc per tota una biodiversitat editorial, per subscripcions, tarifes planes, fins i tot incloent-hi publicitat o fent pagar el cost de l'edició als autors, l'antic "autor-editor", però ara de qualitat...

Col·lapse, doncs?, probablement no, però sí i com sempre l'aparició de nous models de negoci editorial al mateix temps que la desaparició d'altres (de vells, i de nous!) que no hagin pogut o sabut reaccionar adequadament i adaptar-se a les necessitats i exigències del mercat. I creiem que la continuïtat de l'edició, perquè de monografies se'n seguiran publicant, encara que no es comercialitzin ni s'assemblin a les que coneixem.


1. Hi ha una traducció en castellà: Jared Diamond. Colapso: por qué unas sociedades perduran y otras desaparecen. Barcelona: Debate, 2006. 747 p. ISBN 8483066483.
2. Abadal, Ernest (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad, calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net, 10, http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-acceso-abierto.html
Villarroya, Anna; Claudio-González, Melba; Abadal, Ernest; Melero, Remedios (2012). "Modelos de negocio de las editoriales de revistas científicas: implicaciones para el acceso abierto". El profesional de la información, 21: 2, 129-135.