La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota, sense espais. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:
Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:
 | Fitzpatrick opina tot el contrari.1 |
 | Fitzpatrick opina tot el contrari1. |
| «La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg. |
| «La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg. |
| Així doncs, quina és la funció de l’enzim?12 |
| Així doncs, quina és la funció de l’enzim12? |
Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:
| Fitzpatrick opina tot el contrari (1). |
| «La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg. |
| Així doncs, quina és la funció de l’enzim (12)? |
Citació recomanada:
«Posició de la crida» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2888> [consulta: 16 maig 2024].