Autora del post: Helena Calvo
Amb el pas del temps, el Poble Vell de Corbera d’Ebre ha anat experimentant canvis i transformacions, testimoni dels pobladors que l’habitaren al llarg de la seva història, des del segle XIII fins avui dia, i també dels esdeveniments que ha protagonitzat. Un dels més rellevants i que ha fet que el Poble Vell hagi esdevingut el que avui dia és, és sens dubte la Batalla de l’Ebre i el seu posterior i progressiu abandó fins la darreria dels anys 60. Aquestes transformacions han deixat uns vestigis que l’arqueologia pot estudiar, uns vestigis que es poden agrupar per zones o àrees de prospecció arqueològica, en funció de les característiques que presenta cadascuna.
Ortofotomapa del Poble Vell de Corbera d’Ebre on s’identifiquen les quatre àrees de prospecció arqueològica. Extret de l’ICGC 2016 i modificat.
Zona 1: Es caracteritza per conservar bona part dels vestigis de les cases del Poble Vell. Les edificacions estan molt afectades, derruïdes, conservant-se només les façanes dels edificis, que es mantenen en peu gràcies a la runa de l’interior. Són poques aquelles que han estat reconstruïdes. S’identifiquen dos tipus de construcció diferents en funció del terreny. La major part d’aquestes cases estan construïdes en terreny pla i presenten estructures subterrànies, com trulls, excavades en la roca mare. Al nord-oest en canvi, les cases aprofiten la vessant del terreny, de manera que encara es conserven les estructures subterrànies en les terrasses inferiors. Bona part de la trama urbana es conserva, per la qual cosa seria molt interessant reconstruir-la.
Zona 2: Aquesta zona és coneguda com el turó de la Muntera, per la seva ubicació, en la cota més elevada. L’any 1969 l’Ajuntament va enderrocar les cases ubicades en aquesta zona per tal d’establir un Coto Escolar que va funcionar fins el 1980. Posteriorment els arbres van ser arrencats, de manera que la Muntera va agafar l’aspecte que presenta avui en dia. La trama urbana s’ha perdut completament i només es poden veure algunes de les cases, de les quals només es conserven les parets, i dos dels carrers principals, el carrer del Forn, que encara presenta l’empedrat, i el carrer del Portal Nou. Aquesta peculiaritat fa de la muntera una zona molt rica per a l’estudi arqueològic, ja que pràcticament es conserven estructures subterrànies del Poble Vell susceptibles d’ésser documentades mitjançant una excavació arqueològica.
Zona 3: Aquesta àrea també va ser arrasada l’any 1969, però es diferencia de la Muntera perquè van avocar tota la runa. Es tracta d’una zona terrassada on es troben pins que van ser plantats als anys 70 arran del Coto Escolar. No es conserva la trama urbana i només ha perdurat una casa, Cal Cec, que va ser consolidada per l’Associació del Poble Vell.
Zona 4: Està conformada per l’església de Sant Pere, la plaça i els edificis del voltant. És tracta d’una zona de contrastos. Per una banda trobem edificis que van ser restaurats mitjançant una recreació a partir dels anys 90, com són la casa del metge, les escoles, o la mateixa plaça de l’església, de manera que s’ha perdut tota la trama urbana. I per una altra banda, al sud-oest, encara es conserven algunes cases del Poble Vell, en un estat molt precari, que van ser reconstruïdes sobretot a finals del segle XIX. Algunes aprofiten el pendent de les terrasses i d’altres van ser construïdes en terreny pla. Aquesta zona on trobem les cases reconstruïdes de més antic és coneguda com la zona de la presó, i és molt interessant des del punt de vista arqueològic pel fet que presenta superposicions arquitectòniques, per la qual cosa es podria realitzar un estudi de paraments que permeti entendre l’evolució arquitectònica de l’edifici al llarg de la història.
Figura 2. Fotografies de les zones de prospecció arqueològica. Imatges pròpies.