El proper dilluns 16 de desembre a les 18h, a l’aula 303 de la Facultat de Geografia i Història de la UB, el Seminari Permanent de Rastres i Rostres de la Violència presenta: “Control policial i documentació de viatge a la frontera pirinenca, 1958-1978 (Ariela House)”
Es seminari es portarà a càrrec d’Ariela House, doctora per la Universitat de Barcelona i experta en el territori fronterer contemporani entre Catalunya i França, passis clandestins i turisme. Obtingué el Bachelor of Arts al Smith College de Massachussets i Màster d’Estudis Històrics a la Universitat de Barcelona. Visitant del projecte “Europe in the Globalised World” de la Universität Konstanz, ha participat en congressos nacionals i internacionals i compta amb múltiples publicacions sobre els passis fronterers.
Ariela House analitza el control de la frontera estatal a Catalunya, especialment des de la banda espanyola, des del 1958 fins al 1978. Examina per quins indrets es permetia el pas de la frontera i el paper de les diferents autoritats i forces d’ordre públic –governs civils de Girona i Lleida, Cos General de Policia, Policia Armada i Guàrdia Civil— en el control del pas de persones.
La legislació espanyola establia l’obligatorietat del passaport per sortir del territori espanyol. Les autoritats feien ampli ús de les seves facultats legals per restringir l’accés al passaport, d’acord amb el caràcter autoritari del règim franquista. Mentrestant, als anys 60, Espanya va començar a entrar en acords per admetre turistes d’alguns estats europeus, entre els quals França, sense més documentació que el carnet nacional d’identitat. La negativa del govern espanyola a permetre l’aplicació recíproca d’aquests acords als turistes espanyols va crear una situació de desigualtat entre catalans d’una banda de la frontera i l’altra pel que fa a la documentació que autoritzava el pas de la frontera.
Tanmateix, l’obligatorietat del passaport per sortir del territori espanyol quedava realitzada per l’existència de passis fronterers que autoritzaven desplaçaments breus cap a la zona fronterera de l’estat veí.
L’anàlisi dels passis fronterers es centra a la província de Girona, on es van expedir més d’un quart de milió de passis “turístics” entre 1961 i 1970. Les categories de passis incloïen els passis turístics que el Govern Civil de Girona expedia sobretot a residents de la mateixa província per passar un dia a Perpinyà, els passis per visitar la Guingueta d’Ix que expedia la comissaria de Puigcerdà, i els pases rayanos per als residents de la zona fronterera. A més dels passis individuals, el Negociat de Fronteres del Govern Civil expedia passis col·lectius. S’estudia en detall l’exemple dels desplaçaments de colles sardanistes, algunes de les quals no eren de la província de Girona, per participar en concursos a la Catalunya del Nord.
A més, s’analitza la detecció i les conseqüències del pas clandestí, amb especial atenció al perfil de les persones que passaven la frontera clandestinament i els procediments administratius que seguien les autoritats de la província fronterera fins a l’alliberament o posada a disposició d’una altra autoritat dels detinguts. El període d’estudi acaba el 1978, quan el document nacional d’identitat espanyol es va convertir en documentació suficient per passar la frontera legalment, arran de la decisió del govern espanyol sorgit de les primeres eleccions democràtiques de fer recíproc l’acord existent amb França.