Com a arqueòlegs i arqueòlogues, no només ens interessa el treball de camp (és a dir, prospecció i excavació). També és vital conèixer el context territorial, històric i social de la zona on volem treballar. La necessitat d’entendre el context social s’accentua en el cas de l’Època Moderna i Contemporània, perquè els fets a estudiar són molt propers a la memòria col·lectiva del territori.
L’objectiu de tota intervenció arqueològica és saber què va passar i com, plantejant-nos una sèrie de preguntes bàsiques: Quin és el context històric? Quins fets van ocórrer a la Cota 287? Per què? Com es va desenvolupar? Qui hi va participar? Quins materials i estructures s’han conservat? Què ens aporten? …
Els resultats finals de la intervenció ajudaran a respondre aquestes preguntes. Però, també és important tenir en compte la documentació històrica, fent un estudi previ per entendre el context. La col·laboració entre la Història i l’Arqueologia és clau per conèixer al màxim possible el nostre jaciment.
La Cota 287 està situada molt a prop del poble de Corbera d’Ebre, a uns dos kilòmetres de distància. Gràcies a les ordres d’operacions de l’època podem conèixer el context general dels fets que s’hi van produir. Aquests es troben emmarcats en la Batalla de l’Ebre (25 de juliol de 1938 – 16 de novembre de 1938) de la Guerra Civil Espanyola.
La Batalla de l’Ebre va ser planificada inicialment pels comandaments republicans amb l’objectiu d’alleugerir la pressió que l’exèrcit franquista estava exercint sobre València des del 21 d’abril de 1938. A més, des del bàndol republicà també es volia cridar l’atenció de les potències europees amb l’esperança de què intervinguessin a favor del govern republicà, així com aprofitar l’efecte propagandístic que podria comportar una possible victòria.
En el seu inici l’operació es va basar en creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, penetrant en el territori franquista. La intenció era prendre poblacions com Gandesa, Batea i Vall-de-roures, i les tres serres de la zona: Fatarella i les serres de Cavalls i Pàndols. El poble de Corbera d’Ebre va ser ocupat al migdia del primer dia de l’ofensiva republicana, el 26 de juliol de 1938.
Després que l’exèrcit republicà arribés a la seva línia màxima de penetració, el sis d’agost de 1938 les tropes franquistes van iniciar una sèrie de contraofensives (7 en total) per recuperar i avançar en el territori ocupat.
A priori, sabem que la Cota 287 va ser un punt en la defensa republicana durant la cinquena contraofensiva franquista, entre el 16 i 24 de setembre de 1938. Concretament, gràcies a les fonts històriques, coneixem que es van produir combats entre el 21 i 22 de setembre de 1938.
La Cota 287 es trobava defensada pel batalló Mickiewicz, el segon de la XIII Brigada de la 35a Divisió Internacional, i composta principalment per polonesos. Els atacs van ser duts a terme per la 13a Divisió franquista, coneguda com a La Mano Negra.
Durant els dos dies de combats, els soldats de la 13ª Divisió franquista van dur a terme una sèrie d‘atacs continuats a la cota. Aquests es basaven en bombardejos aeris i d’artilleria. Seguidament, la infanteria intentava assaltar la Cota, tot i que van ser rebutjats pels brigadistes en diverses ocasions. El bàndol republicà comptava també amb el suport de tancs (en menor nombre), i les bateries republicanes del Coll del Coso.
Els combats van finalitzar la tarda del dia 22 de setembre de 1938, ja que es va donar l’ordre d’arreplegament pel batalló de brigadistes. La Cota 287 va ser evacuada durant la nit i ocupada ràpidament pels soldats franquistes. Al dia següent van ser retirats dels fronts de batalla tots els soldats brigadistes, sent la defensa de la Cota 287 l’última actuació dels brigadistes polonesos del Batalló Mickiewicz a la Guerra Civil.
Poc després (el 29 de setembre de 1938), es va signar el pacte de Múnic entre França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia per tal de resoldre la crisi dels Sudets. Aquest acord va ser cabdal per a la política de no-intervenció o d’apaigament que van dur a terme les potències europees durant el Període d’Entreguerres, i que va condicionar el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.
El fet de tenir aquesta informació històrica des d’un primer moment ens ajuda a contextuatlizar les estructures i els objectes a mesura que es van localitzant. Un cop recollida tota la informació aportada per la intervenció arqueològica es podrà respondre més acuradament la pregunta sobre què va passar a la Cota 287, amb una interpretació sobre els successos puntuals i de la vida quotidiana dels combatents.