Aprenentatge basat en entorns virtuals: utilització de laboratoris virtuals com a eina d’aprenentatge
La finalitat del projecte consisteix en la integració d’entorns virtuals d’aprenentatge amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge dels alumnes, així com l’adquisició de les competències associades a l’assignatura. Aquesta proposta neix de la necessitat d’adequar el disseny tradicional actual de les pràctiques de Genètica Mèdica, per millorar diverses mancances detectades. El disseny actual de les pràctiques de Genètica Mèdica de tercer curs del Grau de Medicina, dona molta importància a la part purament tècnica, ajudant als alumnes a desenvolupar competències metodològiques i de treball en equip, apart de reforçar alguns aspectes teòrics. Malgrat això, els alumnes en molt casos es limiten a seguir les instruccions que apareixen al guió de pràctiques, quedant els aspectes aplicats de la pràctica (en el nostre cas al diagnòstic clínic) en un segon pla, degut també a la distribució temporal de la pràctica (2 dies) i al elevat número de passos que han de realitzar fins aconseguir el resultat final. A més a més, tot això comporta que la part de discussió de resultats, que serviria per acabar de integrar la part tècnica i aplicada, afavorint l’aprenentatge i l’adquisició de les competències definides, quedi molt reduïda.
Els laboratoris virtuals s'han adoptat com un entorn educatiu, ajudant els estudiants a comprendre i adoptar pràctiques i habilitats reals de laboratori. En aquesta línia, les simulacions han experimentat un augment de la seva presència als entorns d'aprenentatge mèdic i biològic en els darrers anys. Molts d’aquests recursos en línia estan dissenyats per promoure l’aprenentatge obert en què els estudiants tenen més control sobre el seu aprenentatge. Sens dubte hi ha característiques dels laboratoris físics que no poden ser imitades en un entorn virtual, com l'experiència de treball amb equip especialitzat o la preparació acurada dels experiments. Tot i així, els laboratoris virtuals ofereixen dos avantatges als estudiants de ciències. El primer avantatge és que ofereixen entorns lliures de riscos perquè els estudiants explorin els conceptes científics de manera segura. Mitjançant les simulacions, els estudiants poden formular hipòtesis i fer experiments. Els errors no en tenen cap conseqüència, ja que les modificacions en els experiments poden ser redissenyats amb poc esforç addicional. Els estudiants també poden dissenyar i dur a terme més experiments i reunir més informació en comparació de la versió física del mateix experiment. Aquestes característiques tendeixen a emfatitzar les habilitats d'ordre superior requerides per planificar els experiments i per apreciar el mètode científic. El segon avantatge dels laboratoris virtuals i simuladors és que la realitat pot augmentar-se al servei de la pedagogia. Especialment per als estudiants principiants, aquells que són nous en un domini i poden ser fàcilment influenciats per informació irrellevant, el fet de destacar les característiques importants i eliminar els detalls innecessaris pot ajudar a dirigir el seu aprenentatge.
Tota aquesta informació, ens fa plantejar-nos la necessitat d’un canvi de paradigma en el disseny de les pràctiques de Genètica Mèdica, que permeti un millor aprenentatge, permetent una correlació més eficient entre els aspectes teòrics, els pràctics i els aplicats a la pràctica clínica professional.
L’objectiu general és millorar el desenvolupament de competències generals bàsiques per integrar els coneixements de genètica aplicats a la medicina, així com despertar l’interès del estudiant en la utilització de tècniques genètiques associades al diagnòstic clínic.
Com a objectius més concrets l’estudiant haurà de:
1.- Desenvolupar processos de raonament que els permeti formular hipòtesis, i recollir i valorar de manera critica la informació.
2.- Treballar diferents situacions reals en un context virtual i motivador, per tal de poder treballar-les en equip i així tenir eines per poder fer-ho de manera individual en el seu futur com a professionals.
3.- Discutir en grup els resultats obtinguts, identificant errors conceptuals, ajudant d’aquesta manera a millorar l’aprenentatge.
Línies d'innovació amb les que es poden vincular els objectius: Competències transversals
Equip docent
Metodologies actives per l’aprenentatge
Aprenentatge col•laboratiu
Argumentar l’adequació dels objectius a la finalitat del projecte:
1.- Desenvolupar processos de raonament que els permeti formular hipòtesis, i recollir i valorar de manera critica la informació.
El primer pas per que els alumnes siguin capaços de, a partir de unes dades concretes, proposar un diagnòstic clínic, passa per aprendre a analitzar la informació, entendre-la i interpretar-la correctament. L’ús de diferents laboratoris virtuals, juntament amb la possibilitat de generar dades pel seu anàlisi de manera ràpida i en diferents condicions experimentals, permetrà als alumnes treballar els processos de raonament per que siguin capaços d’interpretar i aplicar, no nomes la els resultats que obtindran durant la pràctica sinó qualsevol resultat diagnòstic al que puguin tenir accés en un futur.
2.- Treballar diferents situacions reals en un context virtual i motivador, per tal de poder treballar-les en equip i així tenir eines per poder fer-ho de manera individual en el seu futur com a professionals.
Com s’ha comentat al llarg del projecte, la utilització d’entorns virtuals que simulin situacions properes a la futura pràctica professional dels alumnes, incrementa la motivació i en conseqüència l’aprenentatge. El treball en equip permet desenvolupar diverses competències complementaries a aquelles directament relacionades amb l’ús dels laboratoris virtuals. De fet la discussió dels resultats en petits equips permet la identificació de errors conceptuals aplicats als propis resultats obtinguts, millorant d’aquesta manera l’aprenentatge dels alumnes.
3.- Discutir en grup els resultats obtinguts, identificant errors conceptuals, ajudant d’aquesta manera a millorar l’aprenentatge.
La discussió dels resultats, com en el apartat anterior, permet la identificació d’errors conceptuals, que alhora, afavoreixen l’aprenentatge. Aquesta part pretén complementar la discussió en petit grup de l’objectiu 2, ampliant les possibles interpretacions dels resultats i d’aquesta manera enriquint tot el procés.
