Oryzon Genomics és una companyia biotecnològica especialitzada en genòmica, proteòmica i bioinformàtica. Desenvolupa solucions innovadores per al diagnòstic i el tractament de patologies oncològiques o neurodegeneratives. Va néixer l’any 2000 amb la convicció que el coneixement es pot transformar en una cosa tangible. La Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera, i el Consell Superior d’Investigacions Científiques van ajudar els seus fundadors, Carlos Buesa i Tamara Maes, a desenvolupar el pla de negoci de l’empresa, que inicialment era al Parc Científic de Barcelona. Actualment, Oryzon té seu pròpia, és una de les biotecnològiques més importants de la Península, s’ha convertit en un referent en medicina epigenètica a Europa i acaba d’obrir delegació als Estats Units. La seva trajectòria demostra que la universitat pot generar empreses i ocupació, i que el mercat es pot nodrir dels resultats de la recerca i els pot capitalitzar.
La universitat com a incubadora d’empreses
L’empresa derivada es crea per explotar productes o serveis que, per desenvolupar-los, necessiten coneixements o tecnologies que es generen amb la recerca acadèmica. Es creen per iniciativa d’investigadors que, moguts per una voluntat emprenedora, decideixen intentar rendibilitzar les seves idees, i disposen de l’assessorament —i, si escau, la participació— de la institució d’on provenen. Els centres hi poden col·laborar de maneres diferents, i ho fan principalment en la fase inicial de les empreses, negociant llicències, contractes i convenis; desenvolupant plans de negoci; buscant vies de finançament; facilitant instal·lacions i equipaments científics d’última generació, o allotjant les empreses en un entorn favorable perquè es consolidin (hosting). A canvi, les universitats obtenen alguna contraprestació com ara el pagament de retribucions o un percentatge sobre els beneficis o les vendes. A vegades, el centre pot acordar reservar-se facultats que li permeten vetllar per l’ús eficient de la tecnologia o el coneixement que s’ha generat en la institució o, fins i tot, pot entrar a formar part del capital social de l’empresa derivada.
La cooperació acadèmica i empresarial és una font de riquesa, ocupació i prestigi
És una associació que reporta beneficis a ambdues parts interessades. D’una banda, el suport d’una universitat implica l’accés a recursos tecnològics i coneixements de primer nivell, i dóna visibilitat a l’empresa, cosa que es tradueix en una millora de la imatge i una valorització del projecte, a més de facilitats per obtenir finançament. D’altra banda, per a la institució representa garantir un dels principis rectors, la transferència de coneixement. A la pràctica, comporta ingressar recursos econòmics que es poden reinvertir en investigació i en l’accés al mercat laboral de professionals altament qualificats que s’han format al centre. La dinamització d’àrees científiques estratègiques contribueix, també, al desenvolupament regional. Catalunya, per exemple, es posiciona com a regió biotecnològica gràcies a les aportacions del seu teixit empresarial i de les institucions de recerca que s’hi dediquen. La cooperació acadèmica i empresarial és una font de riquesa, ocupació i prestigi que, en última instància, beneficia tota la societat.
Bioemprendre
La biotecnologia és un dels sectors que saben aprofitar millor la transferència de coneixement. És l’escenari en què resulta més evident la transformació de les idees sorgides en l’entorn universitari en productes i serveis d’alt valor afegit que arriben al mercat. Aquests productes i serveis, atès que s’ocupen de les ciències de la vida, representen un benefici directe per a les persones. No és, però, l’únic benefici que generen: la facturació les empreses biotecnològiques creix any rere any, i és un dels sectors amb més potencial econòmic. Aquesta prosperitat es deu, en part, a l’augment de la població, sobretot de gent gran.
Moltes d’aquestes empreses es van crear en un moment crític, quan esclatava la bombolla puntcom. Tenen, per tant, una mitjana entre dotze i quinze anys d’existència. Van néixer en un període descoratjador per a iniciatives d’alt risc, ja que les biotecnològiques requereixen forts inversions a canvi d’un retorn a molt llarg termini. Per aquesta raó, el finançament d’aquestes companyies acostuma a venir de les administracions públiques, però també d’inversions privades. En destaca la participació dels àngels inversors i de les societats de capital risc que, al contrari que els inversionistes tradicionals, injecten diners en projectes en fase de creació o expansió, de naturalesa no financera ni immobiliària i que no cotitzen a borsa. A més dels fons econòmics, també poden oferir assessorament i suport en la gestió.
La història d’Oryzon és la història d’un èxit. La seva trajectòria, però, il·lustra les dificultats que han hagut de superar les biotecnològiques per sobreviure, així com la necessària coalició entre el sector públic i el privat. Amb la crisi, un fons de capital risc que s’havia compromès a participar-hi se’n va desdir, i va amenaçar la continuïtat del projecte. El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya els va animar a continuar endavant, i ho van fer gràcies al suport de familiars, amics i petits inversors. Després van obtenir un ajut del Ministeri de Ciència i Innovació amb el programa Neotec i, més tard, van fer una ampliació de capital amb l’entrada del fons de risc Najeti. Fa poc, l’empresa ha cedit a la multinacional Roche els drets d’explotació d’un fàrmac epigenètic contra la leucèmia. L’acord significa, per començar, quinze milions d’euros —que en poden ser centenars en funció de la vida comercial que tingui el medicament. Es tracta, però, d’una facturació discontínua, ja que l’aprovació de cada fàrmac es dilata en el temps, de manera que l’empresa, enguany, tindrà ingressos milionaris mentre que l’any vinent potser no facturarà gairebé res.
La inversió en investigació en el present pot equivaler a facturació en el futur
El retorn de la inversió en biotecnologia —que acostuma a ser alt, però poc constant i sempre a llarg termini— complica la viabilitat de les empreses. La ciència necessita un temps que no té la societat, la qual vol resultats immediats. Hi ha, però, gent que encara és capaç de percebre que la inversió en investigació en el present pot equivaler a facturació en el futur. Per això la biotecnologia ha crescut tant en els últims anys, tot i que la producció científica continua sent superior a la xifra de patents, de capital i d’ocupació que caldria crear perquè la competitivitat del país es correspongui amb el talent que hi ha. Darrere d’aquestes iniciatives hi ha d’haver un coneixement sòlid, madurat a l’acadèmia i amb vocació de materialitzar-se en un projecte empresarial que tingui com a finalitat la comercialització. Al davant, una veta de mercat que representi una veritable oportunitat de negoci. Les empreses derivades, en particular les de caràcter biotecnològic, mostren clarament com els recursos humans i els econòmics invertits en recerca arriben fins al ciutadà per millorar-ne les condicions de vida. Proven que l’aliança entre acadèmia i indústria és viable, i que si s’aconsegueix conciliar degudament la visió de negoci i la científica pot ser, també, rendible.