Jocs, desafiaments, xarxes socials, aplicacions mòbils, diaris multimèdia. Els adolescents d’avui tenen aquest tipus d’activitats tan arrelades que les autoritats han decidit aprofitar-les per tractar d’inculcar-los estils de vida saludables. L’oci cada vegada més sedentari i l’abús del menjar porqueria han provocat que entre la gent més jove augmenti la prevalença de trastorns que fins ara s’associaven a l’edat adulta. Per pal·liar aquesta tendència, es busquen mètodes efectius. I això vol dir, si es pretén arribar als adolescents, estimulants.
«Pegaso, Fit for Future» és un projecte d’R+D que té l’objectiu de promoure hàbits saludables entre els adolescents mitjançant el desenvolupament i l’ús de dispositius portables. S’emmarca en el setè Programa marc de la Unió Europea (7PM), i hi participen disset entitats liderades per la Universitat Politècnica de Milà. Entre aquestes entitats, hi ha l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), la Universitat de Lleida i el centre tecnològic Barcelona Digital.
«El projecte va començar el desembre de 2013. Ara estem en la fase d’investigació; definim les intervencions més adients perquè els joves millorin els hàbits tant d’alimentació com de moviment. Quan tinguem els resultats, dissenyarem una macroplataforma i la posarem a prova en tres regions diferents: la Llombardia italiana, la Gran Bretanya i Catalunya.» Carme Carrion és investigadora de l’AQuAS, i s’ha fet càrrec de les enquestes que s’han dut a terme a tres grups d’adolescents d’entre tretze i setze anys per saber què opinen sobre la salut i quin ús fan de la tecnologia. Aquesta informació serà clau per elaborar el prototip del sistema.
«La idea és buscar un canal útil per arribar als adolescents; l’han de fer servir. Hem d’estudiar com els podem enganxar: amb jocs, amb ginys, amb xarxes socials, amb competicions entre ells, etc. L’eina que creem ha d’integrar tots aquests elements, perquè la realitat és que els canals habituals —l’escola i la sanitat— no ens han servit per canviar els hàbits.» Conxa Castell, cap del Servei d’Educació Sanitària i Programes de Salut de l’ASPCAT, n’és ben conscient. «És difícil canviar l’estil de vida d’un adult. Amb els adolescents, ja ho veurem. Però els hàbits haurien de ser més fàcils de crear en aquesta etapa, en què estan menys instaurats.»
«Les noies prefereixen les xarxes socials i els nois, els jocs competitius»
De les enquestes amb els grups focals —la fase del projecte que ja s’ha materialitzat—, es desprèn que els adolescents no pensen en la salut com un estat que els afecta en el present. Ho relacionen amb el futur i, sobretot, amb els pares o els avis. Es cuiden perquè saben que si ho fan es trobaran millor anímicament i físicament, i això és important perquè els altres els acceptin. L’aspecte extern és allò que els motiva. Segons Carme Carrion, «relacionen la salut amb l’autoestima constantment. Aquí hi ha una escletxa per on podem entrar, però cal tenir molta cura amb els desordres alimentaris. Sobretot, en el cas de les noies, perquè no perceben la salut de la mateixa manera: la preocupació per un mateix, per exemple, és molt femenina. I tampoc no tenen els mateixos gustos. Les noies prefereixen les xarxes socials i els nois, els jocs competitius. Hem de ser capaços de crear una plataforma que s’adapti als diversos perfils».
Mireia Espallargues és responsable de Qualitat de l’Atenció Sanitària a l’AQuAS. Remarca la diferència no sols entre els usuaris, sinó també en el comportament d’una mateixa persona. «Un adolescent pot tenir hàbits saludables en l’alimentació, però no en l’exercici. L’eina ha de ser prou flexible i versàtil per permetre que cadascú trobi els reptes que s’ajusten a les seves necessitats. Un altre element important és la família, perquè els hàbits es poden adquirir, però el fet que siguin presents en l’entorn familiar té un impacte molt rellevant a llarg termini.» En l’enquesta de salut de Catalunya, per exemple, s’ha comprovat la incidència que té el grau d’instrucció dels pares (en especial, de la mare) sobre els costums dels fills. També hi ha diferències notables de classe social pel que fa al pes i la talla dels nens: hi ha un excés d’obesitat infantil en la classe social mitjana-baixa, i per això faran la prova pilot en escoles amb alumnat d’àmbit sociocultural més baix. Consideren que és en aquestes escoles on cal intervenir de manera més urgent.
Hi ha més problemes d’obesitat a l’arc mediterrani que a la zona nord d’Europa
Quant als resultats de les enquestes que s’han fet als altres països, no s’observen diferències significatives pel que fa al concepte de salut que tenen els adolescents d’arreu d’Europa. En canvi, sí que hi ha variacions respecte de l’estat físic: al contrari del que es podria esperar, hi ha més problemes d’obesitat a l’arc mediterrani que a la zona nord. Conxa Castell assenyala que la causa d’això segurament és el sedentarisme, les begudes ensucrades i la brioixeria. A més, constata que actualment la meitat de la població de Catalunya té un excés de pes, amb el risc de trastorns cardiovasculars que això comporta.
L’obesitat i altres malalties que es relacionen amb un estil de vida poc saludable absorbeixen un 7 % de la despesa sanitària del continent. I en el cas dels infants, aquests trastorns són un indicador de l’aparició de la malaltia en l’edat adulta i comporten problemes socials i de salut a curt termini. Projectes com ara el Pegaso intenten revertir aquest procés i, per fer-ho, exploren nous canals que permetin l’apropament als joves des del seu llenguatge. Perquè, al cap i a la fi, es tracta de conscienciar-los que han de moure’s, menjar, jugar i compartir.